La participació en els Jocs

Per a poder participar en els Jocs era necessari complir aquests requisits:

Ser home
D'origen grec
Ser lliure
Haver nascut de matrimoni legítim
No haver estat deshonrat
Haver entrenat durant els 10 mesos anteriors a la competició

Les dones, els esclaus i els estrangers (bàrbars) estaven exclosos.

Una excepció: encara que les dones no fossis acceptades en els Jocs, això no significa que no practiquessin educació física. En Olímpia, les joves noies tenien els seus propis Jocs, els Héraia, en honor de la deessa Hera, l'esposa de Zeus. Aquest torneig també tenia lloc cada quatre anys i en ell solament es competia en carreres a peu.

Al principi els atletes no eren professionals, la majoria estaven mantinguts per famílies riques però provenien de classes socials modestes. Amb el temps, la situació es va modificar i els atletes, en la seva major part, eren ja professionals. Després de la conquesta de Grècia per Roma en l'any 146 a. de C., els romans van poder competir amb els atletes grecs. Més tard, cap a la 248 Olimpíada (213 d. de C.), la participació es va estendre als atletes d'origen estranger prèvia concessió de la ciutadania romana a tots els habitants de les seves províncies.

Per als Jocs Olímpics la ciutat seleccionava als millors atletes del seu gimnàs. Els atletes retinguts o seleccionats devien entrenar durant diversos mesos. Quan la Treva Sagrada era proclamada i s'anunciava la data dels Jocs, els atletes i els entrenadors partien cap a Olímpia.

El viatge podia ser llarg i difícil. A la seva arribada, els atletes s'entrenaven durant un mes en el gimnàs d’Elis, ciutat pròxima a Olímpia, en l'última etapa per a classificar-se per als Jocs. Aquells que finalment eren seleccionats arribaven a Olímpia i realitzaven el jurament de participació, igual que els jutges. Prometien participar en les competicions amb lleialtat i respecte per les regles del joc.

Els paranys i sancions

Algunes vegades els atletes no respectaven el jurament i tractaven de guanyar utilitzant mitjans prohibits. Els paranys estaven penalitzats i els atletes que no actuaven amb honestedat devien complir una sanció. Aquesta consistia a pagar uns diners que s'utilitzava per a erigir estàtues de Zeus, anomenades Zanes. Els noms dels tramposos figuraven en la base de les estàtues, que es disposaven al llarg del passatge que duia a l'estadi. Els atletes que participaven devien passar davant d'aquestes estàtues que els recordaven l'exemple que no devien seguir.