No hi ha unes normes de tradició directa, però a través de diferents escrits es pot resumir l’anomenat Codi Olímpic de l'època. Tenint en compte els reglaments propis de cada especialitat, que els atletes coneixien bé per tradició o bé gràcies als hel·lanòdics, que ho repetien en cada Olimpíada, es pot establir el següent conjunt d'articles:

I. Ser home, hel·lè, lliure, ni esclau, ni estranger. Queden fora esclaus i bàrbars.

II. No estar perseguit per la justícia ni tenir moral dubtosa.

III. No ser sacríleg.

IV. No haver transgredit la Treva Sagrada.

V. Entrenar-se durant els deu mesos anteriors a les Olimpíades.

VI. Inscriure's amb un any d'anticipació, haver jurat complir el reglament i sinó són victoriosos d’olimpíades anteriors, és necessari que hagin passat deu mesos d'entrenament, un d'ells com a mínim en el gimnàs d’Elis (capital d'Èlida) sota la supervisió dels hel·lanòdics.

VII. Les faltes de puntualitat eren motiu d'exclusió.

VIII. Competir nu.

IX. Els entrenadors i mestres també devien estar nus.

X. Quedava prohibit matar a l’oponent i tot intent de danyar o de matar era castigat.

XI. Estava prohibit intimidar.

XII. Tota intenció de corrompre als àrbitres i als contrincants era castigada amb el fuet

XIII. Tot participant contra el qual no es presentés el seu adversari seria declarat vencedor.

XIV. Tot atleta que se sentís maltractat en els seus drets podia apel·lar al Consell Olímpic.

XV. Les decisions i sentències de l'àrbitre no serien mai anul·lades.

XVI. Els hel·lanòdics no participarien en les competicions o concursos.

XVII. Les dones casades tenien prohibit acudir als Jocs, i mostrar-se en el Alteo, sota pena de ser llançades a un precipici des del cim del Tipéon. Llevat de la sacerdotessa de Deméter que ocupava un lloc d'honor.