En la Grècia clàssica, els Jocs Olímpics eren una referència i els esports que formaven part del programa eren, sovint, els mateixos en les altres seus panhel·lèniques, amb algunes variants en els concursos locals.

El programa dels Jocs només contava amb esports individuals. Les modalitats d'equip no figuraven en el programa i les proves aquàtiques mai es van incorporar.

Desenvolupament dels Jocs

L'obertura dels Jocs estava marcada per les ofrenes que consistien en els sacrificis d'animals en l'altar de Zeus. Les competicions, que duraven al voltant de cinc dies, tenien lloc en l'estadi i en el hipòdrom.

L'estadi tenia forma rectangular i era de terra batuda. No havia graderies i els espectadors s’asseien sobre els talussos de la muntanya, tan sols els oficials (organitzadors i jutges, els hel·lanòdics) disposaven d'una tribuna.

Només els homes lliures (ciutadans grecs) i els joves tenien dret a participar en les proves. Les dones casades, els esclaus i els bàrbars (estrangers) estaven exclosos.

Els Jocs concloïen amb grans banquets organitzats en homenatge als vencedors i amb sacrificis en honor a Zeus. Com premi als campions, eren lliurades corones de fulla d'olivera, tallades amb una falç d'or de l'arbre que havia estat plantat per Hèrcules en el bosc sagrat. Els herois tornaven a casa en un carro llençat per quatre cavalls blancs. El retorn era triomfal. “No hi ha major glòria per a un home que la de mostrar la lleugeresa dels seus peus i la força dels seus braços”.

Els espectadors

Els espectadors concorrien des dels punts més remots del món grec, per a oferir sacrificis als seus déus i herois, i per a seguir els Jocs. Els més pobres a peu, els més rics a cavall o en carruatges, s'aglomeraven en les ribes de l’Alfeu, poetes, filòsofs, polítics, tirans i també ciutadans comuns i camperols, així com bàrbars i esclaus.

Tots tenien el dret de presenciar les proves, excepte les dones –fins i tot mares o esposes d'atletes–, que segons una regla realment paradoxal s'excloïen del santuari, mentre que joves verges podien entrar. L'única excepció a aquesta regla era per a la sacerdotessa de la deessa Demèter.

Juntament amb els incomptables pelegrins individuals, arribaven les juntes representatives de les ciutats, anomenades Theorie, compostes dels ciutadans més distingits.