Els jutges

Els responsables de la conducta general dels Jocs eren els hel·lanòdics, el nombre dels quals va variar de dos fins a dotze, per a quedar-se en al final en deu. Deu mesos abans dels Jocs, es triarien nous hel·lanòdics, que rebien entrenament sobre el seu ofici fins a la data d'inauguració. Ells feien la selecció final dels atletes, exercien la imposició de penes financeres i físiques, i excloïen a esportistes dels Jocs. També tenien l'honor de coronar als vencedors. Les seves decisions eren irrevocables. En el seu ofici, els jutges estaven ajudats pels Alite (policies especials), els Mastigofori (portadors de fuets) i els Ravduji (portadors de bastons).

ELS ESPORTS: LES CARRERES A PEU

L'exercici més natural per a l'home, desplaçar-se veloçment pels seus propis mitjans, es converteix des de molt antic en la forma més comuna de competició. Déus i herois de la mitologia grega es dediquen a aquesta disciplina que cita Homer en tots els Jocs dels aqueus.

A l'ordre de l’herald “Als seus llocs”, “Preparats”, “Llests”, els corredors se situaven en els seus llocs i a la veu de “Ja”, ápite, corrien, nusos i untats d'oli, fins a la meta. Els participants partien d'una línia de sortida assenyalada en una pedra acanalada. Es corria en línia recta –anada a un punt i mitja volta– i no recorrent el perímetre total de l'estadi, tal com succeeix avui dia.

Els primers Jocs d’Olímpia, celebrats en el 776 a. de C., duraven una jornada i tan sols contenien una prova: la carrera de l'estadi.

Estadi

La primera prova consistia en una carrera de velocitat al llarg de l'estadi: 192,27 m en Olímpia. El guanyador era proclamat stadionikis (vencedor de l'estadi).

Els atletes competien en carrers formats per dues línies de travesses situades en el sòl i devien recórrer aquesta mesura que equivalia a 600 peus d'Hèracles, equivalent a la carrera actual de 200 metres.

El primer guanyador del que es té notícia va ser Corebos d’Èlida.

Els pintors dels gots representen les carreres de velocitat amb els corredors amb els braços estesos a l'altura dels muscles i el cap, les mans obertes, el cos lleugerament inclinat cap a davant seguint la prolongació de la línia de la cama del darrere i les cames esteses en un gran pas.

En l'any 752 a. de C. (durant la celebració dels setens Jocs), es va premiar per primera vegada al guanyador d'aquesta carrera amb una corona d'olivera. El primer que va rebre el guardó que caracteritzaria totes els lliuraments de premis posteriors en els Jocs de l'Antiguitat va ser Declos de Messènia.