Els Jocs Olímpics van tenir una evolució progressiva fins a arribar a la seva màxima esplendor. De simple concurs de carreres van arribar a convertir-se en una gran manifestació esportiva, i no van perdre l'alt nivell que havien assolit, tenint en compte la qualitat de les competicions i la preservació dels valors ètics dels participants.

Grècia va començar a declinar com potència mundial en el segle III a. C. i va sorgir Roma, que la va absorbir en el segle II a. de C. Es va perdre a poc a poc l'esperit dels afeccionats i l'atmosfera religiosa del passat.

Aristòfanes, el comediògraf atenès, va observar bé l'ocàs. Es va queixar amargament que els joves grecs havien abandonat el gimnàs pels luxes dels banys i tenien les cares pàl·lides i pits estrets. Era veritat. Els mesos perllongats d'entrenament rigorós que van donar glòria als seus pares, ja no atreien als joves.

Les grans ciutats van començar a contractar atletes professionals en lloc d'ells. Molts eren estrangers, i segons les regles, no tenien dret a competir. Llavors, els nacionalitzaven. Els Jocs van anar decaient fins que l'Emperador cristià de Roma, Teodosi I el Gran, d'origen espanyol, els va abolir per complet en l'any 394 de la nostra era, un any després de la 293 olimpíada, al·legant que es tractava d'un festival pagà.

Els Jocs morien després de 1.200 anys de continuïtat. Aviat, invasors bàrbars van saquejar els edificis i després, com si els déus estiguessin colèrics, els terratrèmols els van derrocar. Després, el riu Alfeu va canviar el seu curs i va cobrir amb sediments el sòl consagrat.

Les causes de la desaparició

Diverses causes poden explicar la seva desaparició:

El professionalisme dels atletes: Els Jocs es van convertir en un assumpte de professionals on la motivació primera consistia a aconseguir victòries participant en la majoria de concursos, tant en els Jocs Panhel·lènics, com en els concursos locals.

La presència dels romans entre els grecs: Els romans privilegiaven l'esport com a espectacle. El seu objectiu consistia a satisfer als espectadors. L'esperit de la competició, el plaer de l'enfrontament amb l'adversari i la possibilitat de realçar les seves qualitats no tenien interès per als romans. La raó d'ésser dels Jocs estava amenaçat.

El paganisme dels Jocs: La creença en diversos déus era la característica de les religions de l'Antiguitat i els Jocs eren una manifestació dirigida directament a les divinitats paganes. Amb l'adveniment del cristianisme, religió monoteista o que creu en un només déu, així com la conversió dels emperadors a la nova religió, van instar que els Jocs pagans no podien ser tolerats.