6 El Teocoleó (residència dels sacerdots)

A continuació de la palestra, cap al sud, es troba el Teocoleó on vivien els sacerdots que tenien al seu càrrec la cura del temple, dels sacrificis i del culte en general. Eren dels pocs residents permanents en el Santuari i en cada Olimpíada es triarien d'entre les importants famílies sacerdotals de l’Èlida.

L'estructura de les ruïnes demostra que aquest edifici va ser construït en dues etapes. La part oest, que conta amb un pati amb habitacions al voltant, i que va ser erigida no abans de l'any 350 a. de C.; i el costat oriental, que té les cambres al voltant d'un pati peristil amb columnes de l'època romana.

7 El heròon

Situat a l'oest del Teocoleó, va ser construït poc abans de les guerres mèdiques. Era un edifici rectangular. En el sector nord havia un espai quadrat que albergava una habitació circular en la qual existia un altar consagrat a un heroi desconegut. En l'única resta de la inscripció trobada es pot llegir la paraula “heroi”.

Després de les últimes excavacions s'ha confirmat la idea que aquí existia, originàriament, un bany d’exudació i que més tard es va transformar en heròon (monument a l'heroi).

8 El taller de Fídias (l'església bizantina)

Després del Teocoleó i del heròon, cap al sud, s'alça l'Església Bizantina edificada –a l'estil d'una Basílica Paleocristiana–, a mitjans del segle V d. de C., quan la regió ja estava habitada per cristians. Va ser aixecada sobre l'antic taller de Fídias on havia estat esculpida l'estàtua crisoelefantina de Zeus. Aquest taller s'havia construït amb les mateixes dimensions del temple de Zeus, perquè així, l'escultor, tingués present les proporcions a les que devia adaptar-se la seva obra.

En excavacions efectuades durant els últims anys, tant en l'interior com en l'exterior de l'església, s'han descobert en el costat sud els motlles i matrius de l'estàtua en or i ivori de Zeus. Aquestes matrius eren d'argila i les usava Fídias per a modelar les làmines d'or que després passarien a recobrir les parts daurades de l'estàtua. En les mateixes excavacions es van trobar diverses eines, restes d'ivori, etc.

9 Les termes

A l'oest de l'Església Bizantina i del heròon es troben una sèrie de ruïnes que formaven part de les termes (banys). Moltes d'aquestes són de l'època romana, mentre que unes altres pertanyen a l'època clàssica (segles V i IV a. de C.). A l'oest, en direcció al riu Clàdeu, havia una piscina a l'aire lliure, originària del segle V a. de C., de 24 x 16 m, que va ser destruïda cap al segle I a. de C. per a construir les termes.