Amb motiu de cada edició dels Jocs Panhel·lènics es proclamava una treva sagrada.

Els espondòfors eren els missatgers que es desplaçaven de ciutat en ciutat al llarg de tot el territori grec per a anunciar les dates de la competició. Al mateix temps, exigien la finalització i la aturada dels combats i les lluites abans, durant i després dels Jocs, amb la finalitat de que tant els atletes com els espectadors poguessin assistir i retornar amb tranquil·litat a les seves respectives ciutats.

Per aquest motiu, durant el desenvolupament dels Jocs Olímpics regnava un període de pau que es va denominar Treva Sagrada.

L'origen d'aquesta tradició se situa entorn de l'any 884 a. de C., quan el rei d’Èlida, Ifito, va preguntar a l'Oracle de Delfos què devia fer per a salvar a Grècia, que vivia llavors sota el flagell de guerres civils i malalties.

Apol·lo va donar la següent resposta: “Ifito i els habitants d’Èlida deuen recomençar els Jocs Olímpics”.

D'aquesta manera tres reis, Ifito d’Èlida, Licurg d’Esparta i Cleóstenes de Pisa, van arribar a un dels majors assoliments pacificadors de l'antiga Grècia: la Treva Sagrada.

Amb ella, les regions de la Èlida i Olímpia van passar a convertir-se en terra inviolable i es va decretar que s'interrompés tota guerra i enemistat. I així va ser possible celebrar les competicions en un ambient segur i tranquil.

En rares ocasions va ser violada aquesta Treva. El missatge de pau tenia la suficient força per a pacificar el món grec. En qualsevol cas, si havia infracció, s'imposaven severes sancions a qui la vulneraven.