La comarca del Baix Llobregat

Distribució de població del Baix Llobregat, 2001

Extensió: 486 km2
Població: 643 419 h [1996]

Comarca de Catalunya, a la vall mitjana i baixa del Llobregat. Cap de comarca, Sant Feliu de Llobregat. Des d'un punt de vista morfològic participa de cada unitat del Sistema Mediterrani: la Serralada Prelitoral, la Depressió Prelitoral, la Serralada Litoral i la costa, representada ací pel delta del Llobregat. El sector corresponent a la Serralada Prelitoral és l'angle nord-oest, la zona de Collbató. És el fragment sud-est de Montserrat, format per conglomerats de la Depressió Central incorporats al massís hercinià. La Depressió Prelitoral és la plana de terraplenament recent (Terciari superior), a ambdós costats de la vall prelitoral del Llobregat, entre l'estret del Cairat i el congost de Martorell, menys encaixat. La Serralada Litoral comprèn fragments força heterogenis: el massís hercinià, de materials paleozoics, que a l'esquerra del Llobregat és la serra de Collserola; la vall litoral, que fou una ria durant el Pliocè; i el massís alpí de Garraf, de materials triàsics i cretacis i de gran amplitud N-S, perquè se li incorporaren materials de la Depressió Prelitoral. El delta del Llobregat és format per dipòsits al·luvials i parcialment eòlics del Quaternari postglacial. Administrativament el sector esquerre pertany al Barcelonès, i el sector dret, al Baix Llobregat, més ampli i recent, com ho demostren els estanys residuals. El clima és mediterrani litoral, amb distintes gradacions. La temperatura mitjana anual oscil·la entre prop de 17°C a les costes de Garraf i 12,7 al monestir de Montserrat (760 m alt). Hom calcula les precipitacions anuals per sota dels 500 mm a les costes de Garraf; se'n registren entre 500 i 600 al delta i a la Depressió Prelitoral, més de 600 a la vall baixa fins a Martorell i al sector ponentí de Garraf, i prop de 700 a la muntanya paleozoica i, en general, propera a la vall baixa i a la de Montserrat. En general preval el màxim de tardor. Però cap a l'interior s'equilibra amb el de primavera, que a Montserrat arriba a predominar. El mínim (per sota els 30 mm) és acusat al començament d'estiu (juny i juliol). La vegetació, de caràcter mediterrani litoral, comprendria, en estat natural, màquies de garric i margalló, que troben l'extrem septentrional de llur domini a la zona de Castelldefels, i boscs d'alzinar amb marfull, que cobririen gairebé tota la resta del país, amb l'excepció de les àrees d'aiguamolls. Actualment els boscs de pi blanc són extensos i presenten, sobretot, com a sotabosc, brolles de romaní i bruc d'hivern o, més rarament, garrigues. A la part silícia compresa entre Gavà i Castellví de Rosanes són freqüents les brolles d'estepes i brucs. El delta del Llobregat, actualment conreat o edificat en gran part, té com a vegetació potencial l'albereda, i, als indrets corresponents, comunitats halòfiles i arenícoles o canyars. El 1986 els estanys del delta del Remolar-Filipines i de la Ricarda-ca l'Arana van ser declarats reserva natural, a causa sobretot del seu interès ornític. La protecció s'amplià amb l'afegiment de l'estany de la Murtra el 1992, arran de l'aprovació del Pla d'Espais d'Interès Natural. Altres zones protegides per aquest pla situades, bé que no íntegrament, a la comarca, són el massís de Garraf, Montserrat i la serra de Collserola. Del 1857 al 1981 la població del Baix Llobregat gairebé s'ha multiplicat per catorze. La creixença fou moderada fins el 1910 (27,1% en mig segle), ràpida fins el 1950 (95,4% en 40 anys) i vertiginosa d'aleshores ençà, i deixà enrere qualsevol altra comarca: 143,9% en mitja generació (1950-65). El 1991 (610 192 h) la població comarcal havia crescut el 4,6% respecte de la de 1981 (573 461 h). Si hom la compara amb la dels anys setanta pot constatar una reducció del creixement total, reducció que encara és més espectacular si hom individualitza la taxa de creixement migratori, ja que a partir dels anys vuitanta és negativa. La tendència del creixement s'ha invertit darrerament, els municipis més grans, que són els més industrialitzats, tenen actualment un creixement negatiu. Cornellà del Llobregat té, entre el 1981 i el 1991, una taxa negativa del 7,2%, Sant Feliu del Llobregat del 3,6%, i Molins de Rei del 2,5%. En canvi, els municipis petits, que no havien estat afectats per les anteriors onades migratòries, tenen ara unes taxes de creixement elevades: Castellví de Rosanes el 88,8% i Collbató i Sant Esteve Sesrovires el 81,4%. Hi contribueix, sobretot, el creixement de les urbanitzacions, la millora de les comunicacions i el trasllat de la localització industrial. Cornellà, el 1991, havia assolit els 12 308 h/km2, xifra rarament igualada a Europa, i als Països Catalans només per Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i l'Hospitalet de Llobregat. Els nuclis urbans que segueixen en importància són els del delta: Sant Boi de Llobregat (77 932 h el 1991), Gavà (35 204 h), el Prat de Llobregat (64 321 h) i Viladecans (més de 48 294 h). Vénen a continuació els nuclis de la vall baixa: Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts (amb 36 608 h, 17 840 h i 20 836 h respectivament) i Sant Joan Despí (que comença a soldar-se amb Cornellà, amb uns 24 977 h). De la vall alta destaquen Martorell (més de 16 653 h) i Olesa de Montserrat (14 962 h) i en el delta Castelldefels (33 017 h) i Esplugues de Llobregat (amb 48 310 h) i Sant Just Desvern (amb 12 471 h). La superfície agrària útil (7 178 ha el 1989; 3 554 de regadiu i 3 623 de secà), molt minvada per l'extensió dels habitatges, les indústries i les obres públiques, no arriba a un terç de la superfície en alguns municipis de muntanya i àdhuc de la vall baixa (Sant Vicenç dels Horts), i a Castelldefels, al delta, a una novena part. Actualment hi ha una clara especialització de les hortalisses. El secà, que s'ha reduït molt els últims vint anys, és ocupat pels cereals d'hivern i l'arboricultura mediterrània. La vinya només predomina als municipis del nord d'Anoia (Sant Esteve Sesrovires, Martorell, Abrera); les oliveres s'han acantonat a Olesa de Montserrat; els garrofers se situen als vessants marítims de Garraf (Gavà, sobretot). El regadiu, tradicional en una part de la vall, es desenvolupà al s XIX amb la construcció del canal de la Infanta a l'esquerra del Llobregat, que pot regar unes 3 000 ha, la major part de la comarca, i el canal de la Dreta, que des de la fi del s XIX en rega 1 200, en bona part del delta. Les aigües subàlvies i els pous artesians permeten d'elevar el total a unes 8 000 ha, una quarta part de la superfície agrària i més d'un terç de les regades a la regió de Barcelona. Els conreus varien segons el sector. A la vall baixa, hom cull fruita tendra (préssecs i prunes, pomes i peres), moresc i hortalisses (llegums tendres) o flors (roses a Sant Feliu). Les muntanyetes paleozoiques que tanquen el delta pel nord-oest són terra de cireres (Sant Climent de Llobregat, Sant Boi de Llobregat). El delta alt és un fruiterar (la mateixa fruita que a la vall, a més de nespres i albercocs). El delta mitjà és l'horta per excel·lència (verdura per al país, patates primerenques i enciam per a l'exportació; també melons i síndries). El delta baix presenta el problema de la salabror del sòl, combatuda amb els arrossars, que van desapareixent substituïts pel farratge (alfals), amb claps d'hortalisses (espàrrecs a Gavà). La comarca ha estat sempre bàsicament agrària, però el creixement industrial dels anys seixanta transformà l'organització econòmica, i la indústria passà a ésser el motor del desenvolupament. La indústria, tot i ser una de les més dinàmiques del país (l'any 1991 ocupava 95 026 persones; el 42,7% de la població activa), ha anat disminuint en importància relativa (el 1975 representava el 68,3% de la població). El relleu planer, la disponibilitat d'aigua i d'electricitat (darrera etapa de transport d'alta tensió des dels Pirineus), així com la proximitat del Barcelonès que forneix el Baix Llobregat de mà d'obra, tecnologia i capitals, expliquen la coexistència d'una tradició rural arrelada amb una munió de nuclis industrials dels quals destaca Cornellà. La meitat d'aquesta població resideix a la vall baixa (Cornellà de Llobregat, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí n'ocupen més de 1 000 cadascuna), un terç al delta (Gavà, el segon nucli industrial, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Viladecans), i un sisè escàs a la vall alta (Olesa de Montserrat, Esparreguera, Martorell). Per sectors d'activitat, el més antic és l'alimentari, que perd posicions en els articles tradicionals (vi i xampany, oli, farina), però en guanya en les pastes i els preparats alimentaris, centrats a Sant Joan Despí. Molts més són els treballadors tèxtils, sobretot a la vall alta (Olesa, llana; Esparreguera, cotó), la vall baixa (Molins de Rei, cotó) i el delta (Sant Boi, fibres artificials). La fabricació de paper, altrament, és concentrada al Prat, com la química del cautxú ho és a Cornellà. Però la branca que ocupa més treballadors és la siderometal·lúrgica. També és ben representada a la vall baixa (Cornellà, maquinària elèctrica; Sant Feliu, productes transformats metàl·lics) i al delta (Gavà, foneries i derivats). Entre les branques secundàries hi ha la dels materials per a la construcció, especialment el vidre a Cornellà, i la construcció: la meitat a la vall baixa (Cornellà, sobretot) i un terç al delta (Sant Boi). Fins el 1971 la comarca tenia un gran dinamisme industrial, però d'aleshores ençà la crisi econòmica ha incidit fortament sobre el creixement industrial. Es pot considerar que a partir de 1985-86 comença a remuntar la crisi: hom hi instal·là o amplià grans indústries amb capital estranger, augmentà el nombre de petites empreses, diversificà els sectors industrials i moltes indústries foren desplaçades a la zona nord i oest de la comarca. Les bones comunicacions forneixen una explicació complementària d'aquest desenvolupament industrial; dos ferrocarrils de via ampla: el de Barcelona a València o a Saragossa per Vilanova o per Vilafranca i el de Barcelona a Saragossa per Manresa; i dos de via estreta: el del Llobregat a Manresa i a Guardiola de Berguedà i el d'Anoia, a Igualada. Aquestes línies es troben (llevat de la de Vilanova) a Martorell, l'estació més transitada per viatges curts de tot Catalunya a ponent del Llobregat. Les carreteres més transitades són la de Barcelona a Lleida i la de Barcelona a València, que es desvia de l'anterior a Molins de Rei. A més, destaca l'autovia de Castelldefels (autopista des de Bellvitge fins a la desviació a l'aeroport) que travessa les terres planes del delta per fora dels nuclis de població i acaba a les costes de Garraf, i l'autopista de Barcelona a Tarragona i Lleida, que recorre diagonalment tota la comarca fins que, passat el congost de Martorell, es desvia cap al Penedès. De tota manera serveixen per a alleugerir el trànsit per la comarca. Aquest conjunt de factors explica la importància del sector terciari, que ha tingut un creixement molt notable. El 1991 ocupava el 46,3% de la població activa enfront del 42,7% del sector secundari. Respecte a l'any 1970, el primer havia pujat el 30,2% i el segon baixava el 83,6%. Aquesta activitat econòmica, sobreeiximent en part de la barcelonina, és deguda en bona part a la proximitat de la gran ciutat. El grau de dependència permet d'establir tres nivells: els municipis (Cornellà i, en part, Sant Joan Despí) immergits paisatgísticament en la metròpoli barcelonina, els que només des d'un punt de vista funcional van perdent la independència (la resta dels de la vall baixa fins a Pallejà i els del delta), i els de la vall alta i la muntanya, que depenen de Barcelona en sentit més regional que no pas comarcal. Això admès, la capital tradicional, Sant Feliu de Llobregat, fóra un nucli funcionalment satèl·lit amb irradiació més administrativa que no pas econòmica. I les funcions economicoculturals d'irradiació comarcal poden ésser considerades realitzades en part per Sant Boi al sector més dependent (contacte entre el delta, la vall baixa i la muntanya propera) i en part per Martorell, en el sector que podria ésser anomenat subcomarca del Baix Llobregat-Anoia (contacte entre la vall, la Depressió Prelitoral i la muntanya adjacent), d'economia no tan desenvolupada, però més autònoma.

El Baix Llobregat des del cel. (FOTOGRAFIA: INSTITUT CARTOGRÀFIC DE CATALUNYA)

--------------------------------------------------------------------------------

El 1998 tenia 654 958 h, i una densitat de 1 346,2 h/km2. En el període intercensal de 1991-98 la població cresqué a un ritme clarament superior al del període immediatament anterior. Així, el creixement absolut ha estat de 44 766 h, a un ritme anual de l'1,01% (en 1981-91 el creixement absolut fou de 36 731 h, a un ritme anual del 0,6%). Els únics municipis que han perdut població han estat els més industrialitzats: Cornellà de Llobregat (80 329 h el 1998), Esplugues de Llobregat (46 304 h), el Prat de Llobregat (62 514 h) i Sant Feliu de Llobregat (35 958 h), que és el cap comarcal i únicament aplega el 5,5% de tota la població censada al Baix Llobregat. D'altra banda, alguns municipis han duplicat o triplicat la seva població des del 1981. Aquest és el cas dels termes de Begues (de 1 330 h el 1981 a 3 580 h el 1998), Castellví de Rosanes (de 350 h a 996 h), Collbató (de 592 h a 1 712 h), Corbera de Llobregat (de 2 967 h a 8 246 h), Sant Esteve Sesrovires (de 1 456 h a 4 682 h), Torrelles de Llobregat (de 1 475 h a 3 216 h) i Vallirana (de 4 377 h a 8 914 h). Aquesta dinàmica demogràfica s'explica per la millora de les infrastructures de comunicacions, la consolidació de noves indústries i l'atracció de l'excedent migratori de la ciutat de Barcelona, en bona part per una oferta d'habitatges comparativament, i en general, força més econòmica. El Baix Llobregat era el 1996 la comarca catalana amb més percentatge de població adulta (72,7%) i la que presentava un menor percentatge de persones de més de 64 anys (11,3%). Pel que fa a la població activa, el 1996 es calculà en 298 106 h, 233 437 h dels quals estaven ocupats en els diferents sectors econòmics: 2 421 en el sector primari (1%), 86 436 en la indústria (37%), 18 150 en la construcció (7,7%) i 126 430 en els serveis (54,3%). La superfície agrícola censada el 1996 era de 9 069 ha. Pel que fa a la ramaderia, en el conjunt de Catalunya destaca pel cens de bestiar oví (30 629 caps el 1997) i cabrú (2 933 caps). El cens de bestiar porcí (13 843 caps) i boví (2 790 caps) té menys pes específic. Les indústries es localitzen principalment als municipis d'Abrera, Castelldefels, Castellví de Rosanes, Cervelló, Corbera de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esparreguera, Esplugues de Llobregat, Gavà, Martorell, Molins de Rei, Olesa de Montserrat, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Vallirana i Viladecans. L'oferta de places de càmping (16 364 places el 1999) és una de les més importants de Catalunya, després de comarques com el Baix Empordà, l'Alt Empordà, el Tarragonès, el Baix Camp, la Selva i el Maresme. El consell comarcal resultant de les eleccions municipals del 1999 és format per 19 consellers del PSC-PMC, 8 de CiU, 7 d'IC-V-EPM, 3 del PP, 1 d'ERC-AM i un d'EUiA.

--------------------------------------------------------------------------------

La comarca fou de les més dinàmiques el 1999, amb un creixement enregistrat del 4,23% -el sisè més elevat de Catalunya, molt per damunt de la mitjana- i el tercer exercici consecutiu en què se situà per sobre del 4%. La comarca es beneficià d'una expansió que comprèn el sud de l'àrea metropolitana de Barcelona, juntament amb el Garraf, el Baix i l'Alt Penedès, que el 1999 fou l'àrea de més gran expansió de Catalunya. La construcció, amb una alça del 9,21%, i els serveis, amb el 4,47%, foren els principals motors de la comarca, que no cresqué més per la pèrdua d'impuls de l'activitat industrial (3,05%, gairebé la meitat que l'any anterior) i el baix creixement del sector primari comparat amb les altres branques d'activitat (3,43%) malgrat la bona collita de fruita fresca (la quarta part de la producció agrària comarcal). Per la seva banda, l'alentiment de la indústria metal·lúrgica i de maquinària (2,1%), que significa al voltant de la quarta part de la producció industrial, féu de fre. Tot plegat impedí arribar a un índex com el del 1998 (5,24%). Amb tot, l'acceleració d'indústries amb pes menor, com ara les arts gràfiques i l'edició, com també el cautxú, els plàstics i altres rams, permeteren que la indústria cresqués per damunt de la mitjana. L'afiliació a la seguretat social experimentà una alça del 7% (182 200 persones), impulsada per la construcció, bàsicament edificació residencial, i els serveis, especialment comerç. L'atur registrat fou del 6,2%, amb una caiguda d'un punt respecte de l'exercici anterior i a molta distància del 14% del principi dels noranta. Durant aquesta dècada, el Baix Llobregat acumulà un creixement econòmic proper al 28%, el segon més elevat de Catalunya i gairebé quatre punts per damunt de la mitjana, gràcies a una expansió i dinamisme que partí de la crisi del 1993 i que només enregistrà una inflexió considerable el 1996. L'índex del PIB per persona se situà el 1990 en el 77% de la mitjana catalana, amb 6 237,13 euros el 1999, un dels nivells més baixos de Catalunya atribuïble a l'increment dels intercanvis de treball. La renda bruta familiar disponible el 1996 fou de 8 542,25 euros, el 90,8% de la mitjana catalana.

La vall baixa entre San Feliu i Sant Vicenç dels Horts.L'horta sobreviu en les zones que les autopistes i els polígons industrials no han afectat.
(FOTOGRAFIA: ARXIU CONSELL COMARCAL)

Relació de municipis (cliqueu sobre el mapa per veure informació dels municipis):