Llegeix atentament el fragment del Banquet i desenvolupa les qüestions:

Cal, en efecte –va continuar dient-, que el qui vulgui anar per la via recta cap a aquest objectiu comenci certament des de jove a encaminar-se cap als cossos bells, i, si el seu guia el dirigeix correctament, a enamorar-se en primer lloc d’un sol cos i a engendrar-hi bells raonaments; després, cal que comprengui que la bellesa que hi ha en qualsevol cos és germana de la que hi ha en un altre cos i que, si cal perseguir la bellesa de la forma, constitueix una bestiesa el fet de no considerar com una de sola i la mateixa la bellesa que hi ha en tots els cossos. Ara: un cop hagi comprès això, ha de fer-se amant de tots els cossos bells i calmar aquest deler per un de sol, tot menyspreant-lo i tenint-lo per insignificant.

Després d’això, ha de considerar com a més honrosa la bellesa que hi ha en les ànimes que la que hi ha en el cos, de tal manera que, si algú té l’ànima noble, encara que tingui una esplendor insignificant, li basti per estimar-lo, interessar-se per ell, infantar i cercar raonaments de tal mena que facin millors els joves, a fi que es vegi obligar de bell nou a contemplar la bellesa que hi ha en els costums i en les lleis i a veure que tot això està emparentat amb sí mateix, per tal de considerar que la bellesa que es refereix al cos és insignificant.

Després dels costums, ha de guiar-lo als coneixements, a fi que vegi també la bellesa dels coneixements i, fixant la mirada en aquesta bellesa que ja és enorme, no continuï aferrant-se, com un servent, a la bellesa d’un sol ésser, com la d’un jovent, d’un home o d’un sol costum, deixant de ser en aquest esclavatge un individu miserable i pusil·lànime, sinó que, girat cap aquesta mar enorme de la bellesa i contemplant-la, infanti nombrosos, bells i magnífics discursos, com també pensaments nats en l’amor il·limitat a la saviesa, fins que, enfortit i ja madur aleshores, percebi que hi ha un sol coneixement de la bellesa, un coneixement de la mena que serà descrit tot seguit.

Però esforça’t ara –va dir- a prestar-me l’atenció més gran que et sigui possible. En efecte, aquell que fins aquí hagi estat instruït en els assumptes amorosos, un cop que hagi contemplat les coses belles ordenadament i correcta, descobrirà de sobte, a la fi ja de la seva iniciació amorosa, quelcom de meravellosament bell per naturalesa, és a dir, allò mateix, oh Sòcrates, que va ser la causa per la qual van fer-se els esforços anteriors: primerament, que existeix sempre, ni es genera ni es destrueix, ni creix ni minva; després, que no és bell en un aspectei lleig en un altre, ni adés sí adés no, ni bell respecte a un punt i lleig respecte a un altre, ni aquí bell i allí lleig, com si fos per a alguns bell i per a altres lleig; ni tampoc se li apareixerà aquesta bellesa com una cara, ni com unes mans, ni com qualsevol altra de les coses de què participa un cos, ni com un discurs, ni com algun coneixement, ni com a existent en alguna altra cosa, com ara en un ésser vivent, sigui a la terra o sigui al cel, o en qualsevol altre ésser, sinó que se li apareixerà la bellesa en si mateixa, que és sempre específicament única amb si mateixa, mentre que totes les altres coses belles participen d’ella, de tal manera que la generació i la destrucció d’aquestes altres coses ni l’augmenten ni la disminueixen, ni li esdevé cap mena de patiment. Així, doncs, quan algú s’enlaira a partir de les coses d’aquí mitjançant l’afecció correcta als joves i comença d’albirar aquella bellesa, es pot afirmar que gairebé toca el terme. En efecte, aquesta és exactament la via correcta per arribar als assumptes amorosos o ser-hi conduït per un altre: començant per les coses belles d’aquí i tenint com objectiu aquella bellesa, anar enlairant-se sempre, servint-se’n com si fossin esglaons, pesant d’un sol cos bell a dos, de dos a tots els cossos bells, dels cossos bells als costums bells, dels costums bells a les ciències belles i, a partir d’aquestes ciències, acabar en aquella ciència que no és altra cosa sinó ciència d’aquella bellesa explicada i es conegui finalment que és la bellesa en sí mateixa.

Heus aquí, oh estimat Sòcrates –va dir l’estrangera de Mantinea-, el punt de la vida en el qual, més que en qualsevol altre, val la pena viure per un home: quan contempla la bellesa en si mateixa. Si alguna vegada arribes a veure-la, et semblarà que no té comparació ni amb l’or, ni amb els vestits, ni amb els joves i adolescents bells, davant dels quals ara et quedes extasiat i estàs disposat, tant tu com molts d’altres, veient els joves estimats i estant sempre en la seva companyia, a no menjar ni beure, si això fos possible, sinó solament a contemplar-los i estar en la seva companyia. Què cal que pensem aleshores –va afegir- si se li esdevingués a algú el fet de veure la bellesa en si mateixa, en la seva naturalesa veritable, pura, sense barreja, i sense estar infectada per carns humanes, ni per colors, ni per moltes altres futilitats, mortals, i pogués percebre la bellesa divina en si mateixa, de forma específicament única? És que creus –va continuar dient- que esdevé miserable la vida d’un home que mira en aquesta direcció, que contempla aquella bellesa amb el que cal contemplar-la i viu en la seva companyia? O no penses –va asseverar- que només aleshores, quan vegi la bellesa amb allò que és visible, se li esdevindrà la possibilitat d’infantar, no pas imatges de virtut, ja que no estarà en contacte amb una imatge, sinó virtuts veritables, ja que estarà en contacte amb la veritat? D’alta banda, no penses també, al qui ha infantat i nodrit una virtut veritable li esdevé possible fer-se amic de la divinitat i arribar a ser ell mateix immortal, si li és possible a algun altre dels homes?

1.En els cinc primers paràgrafs del fragment que tens a continuació, intenta descobrir els quatre moments d’aquest camí de perfeccionament a través de l’amor, les quatre etapes que diferencia Plató. Fixa’t amb el concepte d’engendrar o infantar, que és el que marca l’estructura del text: a cada etapa ens fem capaços d’engendrar quelcom de superior.

2.Recordes quin era l’ofici de la mare de Sócrates?

3.L’amor de l’home i la dona faria engendrar nens petits. Per què creus que d’això no en parla Plató?

4.Enumera sintèticament les característiques del món de les Idees que apareixen al quart paràgraf.

5.Quina relació entre coses i Idees apareix esmentada al text?