reformes religioses

El primer llibre imprès amb la màquina de Gutemberg no va ser un clàssic grec o romà, sinó la Bíblia llatina. La religió continuava essent el factor sociocultural de més pes.

Des de molts sectors es considerava que l’Església Catòlica s’havia allunyat excessivament de l’esperit original del cristianisme. La jerarquia eclesiàstica havia esdevingut una maquinària més preocupada pels assumptes materials i de poder i influència política que no pas pel lideratge espiritual dels creients. Els papes eren vistos com a poderosos estadistes més que no pas com a vicaris de Crist.

Erasme de Rotterdam (1467-1536) va ser un humanista dedicat a la traducció dels clàssics, però és principalment important per la seva preocupació per temes religiosos. Va ser molt crític amb la situació del cristianisme. No admetia les indulgències, butlles que l’església venia per redimir pecats comesos. Cercava una renovació de l’esperit cristià, i en aquest sentit va influir decisivament en Luter. Però Erasme no desitjava un trencament amb l’Església Romana. Va manifestar explícitament el seu rebuig a algunes de les tesis de Luter.

Defensava el valor i la dignitat humanes. L’ésser humà és lliure d’acostar-se a Déu i escollir el camí de la salvació. Precisament per això és responsable dels seus pecats i de la possible redempció a partir del penediment sincer i el propòsit d’esmena.

Martí Luter (1483-1546) va ser el pare de la reforma protestant. Era un alemany d’origen humil que després d’estudiar dret va ingressar al convent dels agustins d’Erfurt. L’any 1510 viatjà a Roma i quedà estorat per la mena d’institució eclesiàstica que hi va descobrir. Un altre fet impactant que el va indignar va ser la campanya d’indulgències promoguda per l’arquebisbe de Magúncia per sufragar el seu endeutament amb un banquer alemany. El Papa també estava emetent indulgències per finançar la construcció de la basílica de Sant Pere. Això ho va trobar escandalós i ho va denunciar en les famoses 95 tesis, que va penjar a l’església del castell de Wittenberg. En aquestes tesis proclamava el retorn a l’autèntic esperit evangèlic i al missatge bíblic.

La Inquisició el va cridar a Roma perquè es retractés. No va acceptar retractar-se i va ser excomunicat. Va cremar públicament la butlla d’excomunió i, amb el suport dels prínceps alemanys que volien desvincular-se del poder papal i dels seus aliats, va iniciar el moviment que culminaria en la ruptura de la unitat catòlica i la fundació de les esglésies protestants.

Manca de jerarquia eclesiàstica.
Exclusivitat de les Sagrades Escriptures que cal llegir directament (el propi Luter es va ocupar de traduir la Bíblia a l’alemany). En realitat, però, es generaran diverses corrents de pensament, és a dir, diverses esglésies protestants.
Lliure examen de consciència. No hi ha redempció dels pecats per la confessió.
La salvació es guanya per la fe i no pas per les obres. La salvació és una gràcia divina. A diferència d’Erasme, Luter creu que l’home és un ésser marcat pel pecat i la maldat. L’home no té llibertat, i tot el bo que hi pugui haver en ell ho rep directament de la gràcia divina.

La contrareforma és el nom que rep la reacció de l’Església Romana en front de la puixança de la reforma protestant. Les autoritats eclesiàstiques es reuniren al Concili de Trento (1545-1563) per reformar moralment l’Església i fixar el dogma catòlic en front de les tesis dels protestants.

Un dels principals instruments de difusió dels valors de la contrareforma va ser l’orde dels jesuïtes, fundada per Sant Ignasi de Loyola. Els jesuïtes es van dedicar principalment a l’evangelització i a la docència.

Més modernament, a Sud-Amèrica, han destacat com a impulsors de l’anomenada teologia de l’alliberament, que entén la religió com una via de dignificació de la vida humana que ha d’anar lligada a la millora de les condicions socials i econòmiques dels més desafavorits.

Imatge de la matança de Jesuïtes a la Universitat de San Salvador l'any 1989. Trobareu informació clicant damunt la foto

Papa Francesc (José Mario Bergoglio) és un sacerdot jesuïta. A més ha escollit Francesc com a nom papal. Com interpretes aquestes dues dades?