Circulació general atmosfèrica

 
Què és la circulació general atmosfèrica

S'enten com circulació general atmosfèrica els moviments de l'aire a gran escala planetària. Aquests moviments reponen a les distribucions i variacions sobre la superfície terrestre del camp de pressions i del camp de vents.

L'escala d'actuació en aquesta circulació general atmosfèrica és l'escala més general, deixant, de moment, escales inferiors on estaran presents modificacions importants de l'esquema general.

Podem dir que la circulació general atmosfèrica està formada majoritàriament per amplis fluxes d'aires en moviment, d'estructura uniforme i que són bastant permanents en el temps.

A escales inferiors tenim superposada una circulació secundària o sinòptica, formada per sistemes meteorològics en constant evolució, de durada més curta amb pertorbacions importants responsables dels canvis de temps diaris.

L'estructura horitzontal de la capa atmosfèrica propera a la superfície, la troposfera, que d'alguna manera és la que més ens interessa al tenir lloc en ella tots els processos meteorològics, està formada per masses d'aire.

Una massa d'aire és un cos d'aire de gran base i poca altura, i pren les seves característiques (es defineix) com a conseqüència del seu contacte sobre una determinada regió. D'aquesta forma adquireix les propietats higro mètriques de la massa sobre la que estava.

Les àrees on les masses poden anar adquirint les seves característiques es coneixen com a regió manantial o regió font, i poden ser:

A totes aquestes masses podem afegir la massa mediterrània, encara que es discutida per molta gent. Aquesta massa representa una barreja de la massa tropical marítima (Tm) i la massa tropical continental (Tc).

Tornar a dalt

Teoria del front polar
Aproximadament als 55º de latitud s'estableixen en cada hemisferi una certa separació entre la massa d'aire polar (P) i la massa d'aire tropical (T).
A conseqüència de la força dels fronts aquesta superfície de separació es presenta més o menys ondulada i en moltes ocasions aquesta ondulació es pronuncia més:
de forma que cada tram respon a una parella de fronts:
poc a poc l'ondulació és més patent i comença a produir-se l'oclusió:
al tancar-se el sector càlid, la massa d'aire càlida quedarà ja separada de la superfície, ja tindrem el front ocluït. A partir d'aquest moment es talla l'alimentació de l'aire càlid, el gradient va disminuint i acaba per desaparèixer.
És molt freqüent que aquestes borrasques apareguin associades en famílies. Després del pas del front fred pot presentar-se nuvolositat de tipus cumuliforme gràcies a processos convectius post-frontals.

Tornar a dalt

Tipus de fronts

L'existència de les masses d'aire i el moviment que agafen com a conseqüència del diferent escalfament de la superfície terrestre i del moviment de rotació que té el planeta i que fa que apareguin les anomenades forces de Coriolis, fa que les masses es desplacin seguint la circulació general atmosfèrica i que a diferents latituds es rebin influències de masses provinents d'altres àrees properes.

A casa nostra tenim un clar exemple ja que estem a la franja dels "vents dominants de l'W", però rebem les influències de les masses Tm, Tc, Pm i Pc, i a l'extrem mediterrani de la península ibèrica l'acció de la massa mediterrània.

De tot l'anterior es desaprèn que existeixen masses d'aire distintes i que entre elles hi hauran superfícies de contacte que es correspondran amb l'acabament d'una massa i l'inici de l'altra. Aquestes superfícies són les que es coneixen amb el nom de superfícies frontals, encara que en la realitat es corresponen més aviat amb una zona frontal d'una certa amplitud..

En sentit estricte el front és la intersecció de l'anomenada superfície frontal amb el pla de l'horitzó.

Els tipus de fronts que poden presentar-se són:

Tipus de front	símbol	esquema	meteors associats	nuvolositat associada	amplitud de la banda de mal temps
càlid				estratiforme	300 - 1000 km
fred				cumuliforme	100 -  200 km
oclüit				barreja	---

Evolució d'un front oclüit:

Aquestes són les típiques borrasques ondulatòries que circulen per les nostres latituds.

Tornar a dalt

Les ones de Rossby

Les ones de Rossby són ones llargues, de milers de quilòmetres, que abracen l'hemisferi. A pesar que aquestes ones apareixen dibuixades en una estreta franja de centenars de quilòmetres d'amplada, tenen una clara influència en gran part de les latituds mitjanes.

Actualment es dóna gran importància al paper que juguen les ones de Rossby en la circulació atmosfèrica de latituds mitjanes, no tan sols en el tipus de circulació en alçada, sinó també en la circulació en superfície.

Així cal senyalar que els vents dominants de l'oest de les esmentades latituds mitjanes no formen un flux clarament establert de l'oest, sinó que són ones que van variant la seva amplitud i, per tant, el nombre d'elles que hi han.

Les ones de Rossby comporten vents molt forts en altura i, a més, la variació de l'amplitud que presenten i del nombre d'elles que hi han són canvis més lents que els de la circulació a prop de la superfície i, per tant, poden preveure's més bé.

El comportament d'aquestes ones de Rossby acostuma a ser bastant cíclic, presentant uns estadis o etapes que podem esquematitzar-les així:

Tornar a dalt

El corrent en raig

El corrent en raig ve definit per l'OMM com un corrent fort i estret, concentrat al llarg d'un eix quasihoritzontal en l'alta troposfera o en l'estratosfera, caracteritzat per forts gradients verticals i laterals en la velocitat del vent i amb un o més màxims de velocitat. Normalment un corrent en raig té una llargada de milers de quilòmetres, una amplada de centenars de quilòmetres i un gruix d'uns quants quilòmetres. Els gradients que presenta són d'uns 5 a 10 m/s cada quilòmetre en vertical i d'uns 5 m/s cada 100 km en el lateral, assignant-li un límit inferior de 30 m/s per a la velocitat del vent al llarg de l'eix del corrent.

El corrent en raig més important de cara a la dinàmica atmosfèrica de les latituds mitjanes és el corrent en raig polar, proper a la tropopausa, situat al voltant dels 300 hPa, entre els 9000 i els 12000 m d'altitud. Normalment bufa d'oest a est, entre els 55º i els 60 º de latitud, però acostuma a presentar ondulacions. Això fa que aquest corrent pugui passar per latituds relativament baixes, per sota dels 40º.

L'origen del corrent en raig polar és el fort gradient tèrmic que existeix al front polar que fa que la variació en altura de la pressió entre les dues masses d'aire generi un flux d'aire des de les altes pressions de la massa tropical a les baixes de la polar, flux que s'incrementa en altura prenent component oest (doncs deixa les baixes pressions a l'esquerra i les altes a la dreta), és l'anomenat vent tèrmic.

Tornar a dalt