Avançaments recents o actuals.

   Era Precientífica. Els estudis sobre aquesta era no tenen caràcter científic, ja que sobre ella dominen    explicacions basades en creences religioses, mites, deus, supersticions, ... i també perquè en aquesta era    l'astrologia té un pes destacat.

   Des del començament del temps l'home té una idea preutilitària per saber què ens farà el temps demà.    Aquesta curiositat ha estat de sempre el nexe d'unió i ha provocat l'aparició de dites populars en les que es    reflecteix el coneixement que la gent del camp té sobre el què passarà a la zona davant l'estat atmosfèric local.

   La primera obra sobre Meteorologia és "Meteors o Meteorològica" en el que es reflecteix el pensament    aristotèlic: "plou perquè hi ha núvols". A partir d'aquesta obra apareixen moltes altres predominant tractats de    meteorologia relacionats amb malalties, afeccions, ...

   En arribar l'edat mitjana comença a desenvolupar-se l'astrometeorologia amb la que realitzen prediccions a    molt llarg termini, com per exemple pronosticar que arribarà un gran vendaval ... a més d'un any vista gràcies a    la posició dels planetes o, com Justus Stoffler, predir l'any 1499 una gran inundació per a 1524 (25 anys    d'antelació).

   Inici del període científic. La Meteorologia agafa el rang de ciència al segle XVII gràcies a dos motius :

   Inici de la Meteorologia Sinòptica. Al primer terç del segle XIX no podia fer-se la predicció del temps,    encara que s'era conscient de la necessitat de elaborar mapes del temps per zones, aquests no podien    realitzar-se davant la impossibilitat de transmetre les dades necessàries.

   El panorama canvia radicalment quan al 1832 S. Morse inventa el telègraf per cable i s'obre una nova etapa;    etapa que es veurà impulsada novament a conseqüència de la guerra de Crimea (1854/55), més concretament    debut a la desfeta de la flota francesa davant una gran tempesta.

   Davant aquest fet Napoleó III encarregà a Lé Verrier (astrònom imperial) un estudi per saber si hagués estat    possible tenir coneixement de la tempesta i poder evitar el desastre que s'havia produït. A l'estudi Lé Verrier    s'adonà de la formació d'una depressió dies anteriors que en desplaçar-se cap a Crimea originà la tempesta.    Aquest estudi indicà la possibilitat de predir el què podia passar.

   Durant la segona meitat del segle XIX s'organitzen els Serveis Meteorològics a diversos països: Estats Units,    França, Anglaterra, ... i al 1893 a Espanya. A Catalunya Fontseré promou el servei meteorològic català que    apareix al 1921.

   L'Organització Meteorològica Internacional (OMI), precedent de l'actual Organització Meteorològica    Mundial (OMM) va ser fundada al 1878.

   A partir de finals del segle XIX es desenvolupen molt els estudis climàtics, termodinàmics, estadístics, ... i    apareix la classificació de Köppen, entre d'altres avanços.

   Etapa de les escoles noruegues i de Chicago. Les necessitats d'aconseguir dades meteorològiques de    diferents llocs per mitjans diferents als habituals, ja que aquests no funcionaven a causa dels conflictes bèl·lics    que s'estaven generant, va fer que un grup d'investigadors noruecs de Bergen, encapçalats per Bjerknes,    desenvolupessin la teoria dels fronts, separació de masses d'aire, i establiren les pautes dels coneixements de    les etapes de les borrasques frontals. A més de Bjerknes cal anomenar a altres meteoròlegs d'aquesta escola:    Solberg, Bergeron, ...

   L'escola de Chicago, amb Rossby com a científic capdavanter, desenvolupà al voltant de la 2ª Guerra    Mundial avanços en el coneixement de la circulació atmosfèrica general amb la major comprensió del corrent    en raig (jet stream) temperat primerament i del descobriment del corrent en raig subtropical posteriorment.

 
   Avançaments recents o actuals. En l'actual desenvolupament de la meteorologia i de la climatologia han    tingut un paper bàsic els avanços en l'àrea tecnològica, ja que han permès incrementar les dades    d'observacions directes, tant per l'augment de les estacions com per la possibilitat de disposar de dades en    temps real. També han permès poder agilitzar els càlculs amb l'aparició d'ordinadors molt més potents i molt    més ràpids.

   Dins d'aquests avanços no podem oblidar el perfeccionament de plataformes portadores de sensors, millorant    així el camp de la teledetecció (satèl·lits, radars, sonars, ...).