Predicció
La predicció Inicis de la predicció La predicció avui dia Què cal tenir present al fer una predicció Fonts d'informació alhora de fer una predicció Prediccions a internet Bibliografia utilitzada |
L'home de sempre ha intentat predir el temps que faria en les properes hores o dies, ja que les seves activitats es veien molt influenciades per aquest factor. Com a conseqüència d'aquesta dependència va fixar-se en fenòmens i situacions que li semblaven relacionades i les anava transmeten de generació en generació. És el que podem anomenar memòria històrica.
A mida que els coneixements científics i els progressos tecnològics ho van permetre, l'home començà a fer mapes de previsió del temps, però cal esperar fins principis del segle XX per trobar prediccions fetes d'una forma que començava a ser seriosa. Les bases científiques de les prediccions meteorològiques van ser establertes per Vilhem Bjerknes qui defensava que la previsió del temps havia de convertir-se en una ciència exacta, basada sobre les lleis de la física. Així i tot durant les tres o quatre primeres dècades del segle XX encara es basaren en mètodes empírics.
Un altre científic que contribuí en el progrés de la previsió va ser Lewis F. Richardson qui va establir les bases per la predicció del temps mitjançant mètodes numèrics. No obstant la tecnologia de l'època no va permetre, de moment, que el seu mètode pogués aplicar-se. Hauríem d'esperar fins el desenvolupament dels ordinadors.
Els avanços tecnològics actuals han permès perfeccionar els models numèrics que s'utilitzen per la confecció dels mapes meteorològics, introduint major quantitat de dades i tenint en compte un nombre més gran de processos que intervenen en l'evolució de l'estat de l'atmosfera. Tot això ha contribuït a que cada cop la bondat, o grau d'encert de les prediccions, sigui més bona i que aquestes previsions puguin realitzar-se a més dies vista.
Al fer una predicció s'ha de tenir en compte una sèrie de condicionants molt importants:
- hem de ser capaços de transmetre un missatge elaborat (pronòstic) dirigit a uns receptors; - aquests receptors, que seran o podran ser diferents entre si, l'han d'entendre i haurem de tenir molt present que poden no estar atents; - el medi, o canal, per els quals els arribarà, podrà ser diferent (per tant en cada cas haurem de tenir-lo en compte) Tot això ens obligarà a condicionar el missatge perquè el receptor l'entengui, per tant haurà de ser un missatge de primera lectura:
En tot pronòstic cal destacar dues parts, una objectiva, elaborada aplicant unes normes o manual d'estil sobre una anàlisi feta i que ens donarà uns valors determinats, i una part subjectiva que serà la interpretació del comportament que cal esperar en la situació analitzada i posterior evolució sobre el territori al qual estem fent la previsió.
A l'hora de preparar una predicció meteorològica necessitarem utilitzar tot un seguit d'informació que recollirem de diverses fonts:
mapes generats per diferents models numèrics imatges de satèl·lits imatges de radar dades d'estacions meteorològiques xarxes de descàrregues elèctriques radiosondatges Amb tota la informació estudiada s'acaba elaborant una predicció meteorològica per a una zona determinada per a un temps concret i que es concretarà en la forma més adequada per ser divulgat en un tipus de canal determinat: radio (l'informe de predicció serà de text), televisió (englobarà tan mapes amb simbologia com una breu i clara explicació), medi escrit (diari, ...), internet, ...
A la xarxa d'internet tenim al nostre abast moltísimes prediccions fetes per equips de predictors dels serveis oficials, d'institucions, associacions, empreses o grups privats. Tots ells utilitzen, com a eines per poder elaborar les previsions, informació obtinguda per centres de tractament de dades. Aquests centres elaboren materials a partir de la informació que reben i que introdueixen en els models numèrics. A partir de la realitat existent en un moment determinat (al qual corresponen les dades introduïdes) obtenen el que s'espera al cap d'un temps determinat a l'àrea estudiada.
Està clar que quan més pròxim al punt de partida (hora a la que corresponen les dades introduïdes) el resultat que donarà el model serà més fiable, doncs en l'evolució del temps han pogut produir-se menys desviacions del comportament teòric calculat per el model numèric.
Les diferències que existeixen entre prediccions per a un mateix territori i per a un mateix període de temps cal buscar-les en diversos motius. Primerament cal tenir present que dos equips predictors poden utilitzar dades de partida provinents de diferents fonts; a més els models numèrics que poden utilitzar no tenen perquè ser els mateixos i, per tant, si els models són diferents consideraran de forma diferent els aspectes considerats influents en el comportament del temps atmosfèric. Finalment, davant de tota la informació recopilada els diferents equips de predictors podran perfilar una previsió distinta gràcies a la subjectivitat d'aquesta última fase.
Tot equip de predicció realitza reunions periòdiques per tal de consensuar el producte final de la previsió, ja que es molt normal que entre els meteoròlegs que formen l'equip hi hagi més d'una opinió sobre l'evolució que presentarà el temps.
Moltes vegades la diferència serà més aviat de lèxic per la utilització, per exemple, de diferents manuals d'estil, altres cops les discrepàncies seran més grans al preveure evolucions diferents.
