Parc Nacional

d'Aigüestortes

i

Estany de Sant Maurici

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici està situat entre quatre comarques: el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Vall d'Aran. La seva superfície total és de 40.852 ha., on 14.119 ha. d'aquesta extensió corresponen al Parc pròpiament dit, que està dividit en dos sectors: Sant Maurici al Pallars Sobirà, accessible des de la Vall d'Espot, i Aigüestortes a l'Alta Ribagorça, que té la seva entrada per la vall de Boí.

Les 26.733 ha. restants formen part de l'anomenada zona perifèrica de protecció, la qual té com a finalitat amortir els possibles impactes procedents de l'exterior amb l'objectiu de garantir una completa protecció dels recursos naturals del Parc.

A la zona perifèrica de protecció hi podem trobar indrets de gran bellesa i valor naturalístic, com el bosc de la Mata de València d'Àneu, les valls de Gerber i Cabanes, el circ de Colomers, la ribera de Valarties, els estanys de Cabdella i els estanys Gèmena.

El Parc Nacional constitueix una mostra magnífica de l'acció de les geleres del quaternari sobre els granits i pissarres, que constitueixen majoritàriament el seu substrat rocós.

Durant aquests períodes glacials les grans geleres que davallaven per totes aquestes valls van erosionar intensament el paisatge i li van donar el seu aspecte actual, que es caracteritza per la presència de nombroses valls en U, típiques de l'erosió glacial, de circs, valls penjades i de més d'un centenar d'estanys de forma, mida i fondària variables que es troben repartits arreu del Parc i que constitueixen la més important zona lacustre dels Pirineus.

Alguns d'aquests estanys han sofert processos de rebliment i es troben plens de sediments, els quals donen lloc a indrets plans, on l'aigua dels rius i barrancs es divideix en nombrosos canals formant les "aigüestortes" que constitueixen un dels elements més atractius del Parc i que li donen nom.