• Els hidràcids, combinacions binàries d'alguns no metalls amb l'hidrogen.
• Els oxoàcids, combinacions ternàries de certs elements (principalment no metalls) amb hidrogen i oxigen.

• Són combinacions binàries de l'hidrogen amb els elements F,Cl, Br, I, S, Se i Te.
• L'hidrogen té estat d'oxidació +1 i el no metall té l'estat d'oxidació negatiu.
• No contenen oxigen.

• Formulació: HIDROGEN + NO METALL. L'hidrogen s'escriu a l'esquerra, abans del símbol del no metall: HF, HCl, HBr, HI, H2S, H2Se, H2Te.

• Nomenclatura:
  • En estudiar les combinacions binàries de l'hidrogen, hem vist que aquests compostos s'anomenen arrel del nom del no metall -ur d'hidrogen. Aquesta nomenclatura s'utilitza quan estan en estat gasós.
  • En canvi, quan estan en dissolució, s'anomenen àcid arrel del nom del no metall -hídric.

• Estat gasós: clorur d'hidrogen
• En dissolució: àcid clorhídric

H2S

• Estat gasós: sulfur d'hidrogen
• En dissolució: àcid sulfhídric

Dissociació dels hidràcids

• Quan estan en dissolució aquosa, els hidràcids perden els hidrògens en forma d'ions H⁺.
• Els hidràcids dels halògens (HF, HCl, HBr i HI) perden un catió hidrogen, mentre que els hidràcids H₂S, H₂Se i H₂Te en poden perdre dos.
• Els anions resultants s'anomenen amb la terminació -ur:
  • F^- ió fluorur
  • Cl^- ió clorur
  • Br^- ió bromur
  • I^- ió iodur
  • S^2- ió sulfur
  • Se^2- ió selenur
  • Te^2- ió tel·lurur

Més informació sobre els hidràcids: "Els hidrurs".

Oxoàcids

• Tenen la fórmula general HaEbOc, on H és l'hidrogen, O l'oxigen i E un element no metàl·lic o algun metall (com el Mn o Cr). a, b i c són el nombre d'atoms de cada element.
• L'hidrogen té estat d'oxidació +1 i l'oxigen -2.
• L'element E té l'estat d'oxidació positiu.

• Estat d'oxidació de l'element: per calcular-lo hem de tenir en compte que:
  • l'hidrogen té estat d'oxidació +1
  • l'oxigen té estat d'oxidació -2
  • la suma de tots els nombres d'oxidació ha de ser zero a un compost neutre (sense càrrega).
• Exemple: a l'oxoàcid HBrO₂, l'estat d'oxidació del brom és +3, ja que:
  • El "nombre d'oxidació" de tots els oxígens és: 2 x (-2) = -4
  • El "nombre d'oxidació" de l'hidrogen és +1.
  • +1-4 = -3; per tant, perquè la suma total del compost sigui zero, el brom ha de tenir un estat d'oxidació de +3 (-3+3=0).
• Nomenclatura: per anomenar els oxoàcids se sol utilitzar la nomenclatura tradicional.
  • Element amb un sol nombre d'oxidació: àcid nom element -ic.
  • Element amb dos nombres d'oxidació:
    • Nombre d'oxidació menor: àcid nom element -ós.
    • Nombre d'oxidació major: àcid nom element -ic.
  • Element amb quatre nombres d'oxidació:
    • Nombre d'oxidació menor: àcid hipo- nom element -ós.
    • Segon nombre d'oxidació: àcid nom element -ós.
    • Tercer nombre d'oxidació: àcid nom element -ic.
    • Nombre d'oxidació major: àcid per- nom element -ic.

Els oxoàcids més importants:

Dissociació dels oxoàcids

• Quan estan en dissolució aquosa, els oxoàcids perden els hidrògens en forma d'ions H⁺.
• L'anió que es forma és poliatòmic, és a dir, està format per dos o més àtoms units de manera covalent.
• Els anions resultants s'anomenen amb les terminacions:
  • -it si l'àcid acabava en -ós.
  • -at si l'àcid acabava en -ic.
  • Si els àcids tenien el prefix hipo- o per-, els anions el conserven.

Més informació:
http://www.iesberenguer.net/departaments/fisicaiquimica/inorganica/apuntsino1.htm

Material elaborat per Irene Martínez

 
Aquesta obra està subjecta a una Llicència de Creative Commons.