Les plaques litosfèriques es mouen, i tot el coneixement relacionat amb aquest fenomen l'estudia la tectònica de plaques. Sí, però, en quines dades es basa? Quines proves tenim que les plaques es mouen?
Concentració de volcans i terratrèmols
Si observes un mapa dels principals volcans i terratrèmols de la Terra, veuràs que es concentren a certes parts, seguint línies d'activitat allargades, una mena de cordons actius. Abans es pensava que a aquestes zones l'escorça terrestre era més prima però, com veurem a l'apartat següent, això no és cert. El que succeeix és que volcans i terratrèmols es concentren als límits entre les plaques.
Entre aquests cordons actius hi ha uns de molt especials, les dorsals oceàniques que trobem sota els oceans, sovint al llarg de la seva zona central. Es tracta de llargues serralades amb intensa activitat volcànica (volcans, fumaroles submarines,...).
El
fons oceànic
Al llarg del segle passat es van estudiar amb deteniment les característiques
del fons oceànic, en particular les formes de relleu i la composició
i l'edat de les roques.
A més d'observar les dorsals i les fosses oceàniques, es va veure que:
- L'escorça oceànica és molt prima, més que no pas la continental.
- Les roques del fons oceànic són molt joves i ho són més com més aprop d'una dorsal oceànica, tal i com es pot apreciar al mapa.
- Les roques més velles que s'han trobat als fons oceànics tenen uns 200 milions d'anys. Això indica que aquest és el temps que transcorre entre la seva formació a les dorsals i la seva destrucció a les zones de subducció (tingues en compte que la Terra es va formar fa uns 4.500 milions d'anys).
La deriva continental
Wegener va proposar la teoria de la deriva continental a principi del segle XX basant-se en diferents proves. Si bé al començament la seva proposta no va ser gaire acceptada, avui en dia no hi ha dubte que els continents han anat canviant de posició al llarg de la història de la Terra.
Wegener es va basar en diferents dades per elaborar la seva teoria:
- Dades geogràfiques, basades en l'encaix dels contorns actuals dels continents (per exemple Sud-amèrica i Àfrica).
- Dades paleontològiques. Els fòssils indiquen que fa uns 350 milions d'anys la flora i la fauna d'Àfrica, Sud-Amèrica, l'Índia i Austràlia eren les mateixes i, per tant, aquests continents havien d'estar units.
- Dades geològiques.
Hi ha zones d'Àfrica que tenen unes roques idèntiques
a d'altres que hi ha a Sud-Amèrica. Si posem els dos continents
junts veiem, a més, que les zones queden una al costat de l'altra...
Fa 225 milions d'anys tots els continents estaven units formant un únic continent, la Pangea. Llavors, aquest supercontinent es va anar trencant en diferents peces que es van anar movent fins arribar a formar la disposició actual dels continents.
Modificat de http://pubs.usgs.gov/publications/graphics/Fig2-5globes.gif
