VOLCANS I MATERIALS VOLCÀNICS
 

Un volcà és un punt de la superfície terrestre on té lloc la sortida a l'exterior de material rocós fos (magma) generat a l'interior de la Terra i, ocasionalment, de material no magmàtic.
L'acumulació d'aquests productes al voltant del centre emissor pot donar lloc a formes de relleu que són la part visible del volcà.

Materials volcànics

Són tots els productes líquids, sòlids i gasosos que poden ser expulsats en una erupció.

  • Els gasos poden ser diversos, però principalment hi trobem vapor d'aigua, CO2 i SO2.


Vicente Araña (http://www.volcanologia.com/paises/erupcionteneguia.html)
Erupció del Teneguía (La Palma) en 1971

  • El material líquid és la roca fosa que formava el magma però que en sortir a l'exterior rep el nom de lava i pot formar colades de lava.


www.dtm.ciw.edu/akir/Seminar/volcanism.html

  • Els productes sòlids s'anomenen piroclastos (del grec clasto i piros: pedra de foc) i es classifiquen segons la seva mida en blocs, lapil·lis i cendres. Les bombes volcàniques són blocs que en sortir no s'havien solidificat del tot i a l'aire van girant i agafant formes arrodonides.
    Les colades piroclàstiques són núvols de gas i piroclastos que baixen del volcà a temperatures i velocitat molt elevades.


Guia dels volcans del PNZVG (gencat.net)


Vicente Araña (http://www.volcanologia.com/paises/erupcionteneguia.html)
Erupció del Teneguía (La Palma) en 1971: emissió de piroclastos

http://www.uclm.es/dep/geot/cp.htm
Colada piroclàstica en la erupció del
Mont Sant Helens (1980)

Volcans

Els edificis volcànics es formen per l'acumulació al voltant del centre emissor de piroclastos i colades de lava solidificades. Segons com sigui aquesta acumulació distingim tres tipus de cons:

  • Cons de piroclastos, formats per l'acumulació de piroclastos. Solen ser petits.
  • Estratovolcans, formats per la superposició de piroclastos i colades de lava en erupcions successives. Tenen grans dimensions.
  • Volcans en escut: formats per la superposició de colades de lava molt fluïda en l'activitat efusiva. Poden tenir centenars de quilòmetres de diàmetre.


Guia dels volcans del PNZVG (gencat.net)
Con de piroclastos


http://www.expedia.com/daily/slideshow/hawaii/7.asp
Con de piroclastos

Guia dels volcans del PNZVG (gencat.net)
Estratovolcà

Vicente Araña (http://www.volcanologia.com/paises/erupcionteneguia.html)
Estratovolcà

Guia dels volcans del PNZVG (gencat.net)
Volcà en escut

http://atlas.geo.cornell.edu/education/student/volcanoes/shield_volcanoes.html
Volcà en escut

Erupcions volcàniques

Els volcans tenen dos tipus d'activitat:

  • Efusiva: és l'emissió tranquil·la i contínua de lava que es produeix quan aquesta lava és molt fluïda i té pocs gasos. És característica de les erupcions hawaianes.
  • Explosiva: està associada a magmes viscosos o amb un alt contingut en gasos que es concentren en bombolles, s'expandeixen i produeixen les explosions. L'expulsió del magma és molt violenta i perillosa i pot arribar a destruir una part de l'edifici volcànic.
    Pot originar erupcions:
    • estrombolianes: petites explosions amb sortida de piroclasts. Origina cons de piroclastos (un exemple és l'erupció del Teneguía de la imatge del primer apartat).
    • vulcanianes: la lava és molt viscosa i forma un tap a la xemeneia, el que fa que augmenti la pressió i s'hi produeixin explosions violentes.
    • plinianes: erupcions altament explosives amb expulsió violenta d'una columna de gasos i piroclastos que pot ascendir fins a 30 km a l'atmosfera. Un exemple és l'erupció del Pinatubo, a la imatge (Filipines, 1991).
    • hidromagmàtiques: si el magma en ascendir troba aigua (bé subterrània bé perquè entri a través del cràter, com pot passar a volcans que estan propers a la costa), aquesta aigua passa a vapor sobtadament i provoca explosions que poden ser molt violentes. L'erupció del Mont Sant Helens (Estats Units) el 1980 va ser d'aquest tipus i va destruir tota la cara nord del volcà, com es pot veure a la imatge aèria.
    		•


    Erupció pliniana del Pinatubo (Filipines) el 1991


    Vista del Mont Sant Helens (Estats Units) després
    de l'erupció hidromamgàtica del 1980.

     

    Torna a la pàgina principal