La Terra, el planeta que trepitgem, no és uniforme per dins com ho pot ser una bola de vidre. Si poguéssim fer un viatge al seu interior descobriríem que, a més d'augmentar la temperatura, els materials que anéssim travessant serien molt diferents: roques foses com les que surten pels volcans en forma de lava, roques molt calentes, sòlides però deformables, metall líquid o sòlid,...
Després d'anys i anys d'estudiar l'interior de la Terra a partir de totes les pistes que tenim al nostre voltant (sense veure'l, perquè no hi hem anat mai), tenim una idea de què hi ha sota el terra que trepitgem.
La Terra està formada en capes concèntriques. De dins cap a fora són:
- Nucli,
format principalment pels metalls ferro i níquel.
Hi podem diferenciar:
- El nucli intern que, malgrat estar a temperatures encara més elevades (fins a 3.000 ºC) està en estat sòlid. Per què? Perquè la pressió és també molt més gran i això fa que la temperatura de fusió del metall augmenti.
- El nucli extern, que es troba en estat líquid degut a les elevadíssimes temperatures que hi ha.
- Mantell,
amb una composició ja més semblant a la d'algunes roques
(serien roques molt fosques, riques en silici, magnesi i ferro). També
hi distingim dues capes:
- El mantell intern, sòlid i que està en contacte amb el nucli.
- El mantell extern, que si bé és sòlid, té una capa plàstica (una mica com l'argila: asthenos vol dir tou en grec): l'astenosfera.
- Escorça, formada per les roques que podem veure. L'escorça, juntament amb la part superior sòlida del mantell (just la que està sobre l'astenosfera) forma la litosfera.
Com veurem a la tectònica de plaques, litosfera i astenosfera juguen un trencaclosques permanent a la superfície de la Terra, responsable de l'activitat sísmica i volcànica de la nostra Terra.
