|
2-
Recursos utilitzats i metodologia
|
S'han utilitzat
dos tipus d'instruments de recollida de dades: qüestionaris i grups
de conversa. Paral·lelament s'ha anat elaborant un diari de la
recerca en el qual es recollien les accions que es duien a terme així
com reflexions i conclusions provisionals sobre les dades recollides.
Qüestionaris
Els qüestionaris
s'han utilitzat per a obtenir dades generals i quantitatives així
com algunes dades qualitatives que ens han permès afinar la planificació
dels grups de conversa.
La part corresponent
a la recollida d'informació mitjançant qüestionaris
s'ha dividit en dues etapes:
- En una
primera etapa s'ha fet arribar als centres un qüestionari preliminar
(Q1, annex 1) l'objectiu del qual era, bàsicament, conèixer
el professorat del claustre que utilitzava la plataforma Moodle.
A cada cas s'ha demanat prèviament, mitjançant trucada
telefònica, una entrevista amb un membre de l'equip directiu
per tal d'explicar-li el projecte, la demanda que fèiem, decidir
la manera més efectiva per a fer arribar el Q1 a tot el professorat
del centre i recollir els Q1 un cop plens. Posteriorment els centres
avisaven per correu electrònic o bé es feia un seguiment
telefònic per tal de recollir els qüestionaris i, un cop
recollits, es numeraven de manera correlativa. Vuit centres van manifestar
la seva disponibilitat d'enviar els Q1 per correu postal, de manera
que aquesta segona visita no es va fer.
En el moment de la entrevista inicial es demanava als responsables de
l'equip directiu el nombre de professorat efectiu del centre (incloses
jornades no complertes) per tal de quantificar posteriorment les dades.
El Q1 era anònim per als no usuaris, però als usuaris
se'ls demanava el nom i el correu electrònic per tal de posar-nos
en contacte amb ells i fer-los arribar la segona part, constituïda
pel qüestionari 2 (Q2, annex 2).
- A la
segona etapa es feia arribar per correu electrònic el Q2 al professorat
que havia manifestat al Q1 que eren usuaris de Moodle (o bé que
pensaven utilitzar-lo al llarg d'aquest curs) i que havien omplert el
camp corresponent a l'adreça de correu.
A la pràctica aquest Q2 funcionava com una continuació
de Q1, ja que se li donava el mateix número que havia estat assignat
al Q1 del professor o professora corresponent. La recollida de Q2 s'ha
realitzat també per correu electrònic. S'han fet dues
rondes de correus separades per 3-4 setmanes per recordar la tramesa
del Q2 als qui encara no l'havien enviat.
Per analitzar
les preguntes obertes es van classificar les opinions del professorat
en categories rellevants. En el cas que algun professor o professora exposés
elements que podien anar a més d'una categoria es dividia la seva
participació en fragments, essent cadascun considerat com un ítem
independent. El percentatge de respostes de cada categoria s'obtenia dividint
la seva freqüència pel nombre total d'ítems.
Grups
de conversa
A la pregunta
30 del qüestionari 2 el professorat havia de dir si estaria interessat
a participar a un grup de conversa amb 6-8 usuaris i usuàries de
Moodle per tal de compartir la seva opinió sobre els avantatges
i les limitacions de l'ús d'aquesta eina als centres de secundària
i les necessitats que caldria cobrir per tal d'aprofitar el seu potencial.
Aquests, doncs, eren els objectius principals dels grups de conversa.
Es van seleccionar dos grups de conversa a partir del professorat que
havia manifestat el seu interès a participar-hi. El criteri principal
de selecció va ser que es tractés de professorat en actiu
que estigués utilitzant el Moodle al seu centre de treball i que
tingués un coneixement de la plataforma que els permetés
treballar amb comoditat. Es va intentar que hi haguessin usuaris que havien
començat a utilitzar Moodle per iniciativa pròpia juntament
amb d'altres que havien endegat projectes de centre. S'hi van incloure
també alguns usuaris recents però amb molta iniciativa i
ganes de fer créixer els seus projectes d'ús de Moodle amb
l'alumnat.
Es va convocar
els participants per correu electrònic amb dues setmanes de temps
(i un recordatori dos dies abans) i es va demanar confirmació d'assistència.
En un principi els candidats podien triar entre els dos grups segons la
seva disponibilitat horària. A partir de les seves preferències
es van poder configurar dos grups de conversa amb un nombre similar de
participants (8 i 9). Tots els participants, que en desconeixien prèviament
la identitat, van assistir de manera voluntària a la sessió,
que es va desenvolupar a un espai neutral, l'aula Seminari de la Facultat
de Dret de la Universitat de Girona. A més, van estar d'acord a
gravar la conversa per tal de facilitar la transcripció i posterior
anàlisi, en el benentès que es faria mantenint l'anonimat
de les intervencions.
La sessió
es va planificar amb la següent estructura:
- Presentació,
amb una explicació breu per part de la moderadora sobre els objectius
del grup de conversa. En aquest moment es va posar a disposició
de cada participant paper i bolígraf per prendre notes, però
no se'ls va repartir cap esquema de la sessió. Els participants
es van presentar i es va demanar si tothom estava d'acord a engegar
la gravadora (recordant-los que la transcripció seria anònima)
i, en començar a gravar, es va fer un recordatori del projecte
de recerca dins el qual se situava el grup de conversa. Tot seguit,
es van explicar els següents punts:
- El
fet que tots els participants són usuaris i usuàries
actius de Moodle, amb experiències pròpies i directes
de la seva aplicació amb alumnes de secundària. Per
tant, tots els participants han viscut directament l'experiència,
hi han reflexionat i comparteixen unes inquietuds que són
les que les han dut a iniciar els projectes.
- A
l'hora d'exposar les opinions, no es tracta tant d'explicar les
experiències pròpies sinó de parlar des de
l'experiència personal, de parlar a partir del que coneixen.
- L'orientació
de la conversa ha de ser la de complementar les visions dels altres,
posar de manifest les diferents cares d'una realitat polièdrica.
- La
conversa està centrada en quatre punts que es tracten de
manera seqüencial. A cada punt, a més de centrar-se
al tema, les paraules clau serien comprendre (més que descriure),
complementar (més que consensuar), clarificar (i no donar
per suposat) i partir de l'experiència pròpia.
- La
moderadora no dóna torns de paraula sinó que intervé
principalment per clarificar i reconduir si la conversa deriva cap
a aspectes no directament relacionats amb el tema que s'està
tractant.
- Breu
exposició dels quatre blocs de temes a tractar:
- Recorregut,
camí que els ha dut a començar a utilitzar Moodle
i perspectives.
- Incidència
a la tasca docent.
- Incidència
en aspectes organitzatius del centre.
- Necessitats.
- Presentació
seqüencial de cadascun dels blocs i conversa dels participants
a cadascun d'ells. La Taula 2 recull els punts principals de cadascun
dels blocs, que es va utilitzar com a guia amb algunes orientacions
i el temps estimat per tractar-los.
Taula
2: Temes desenvolupats als grups de conversa.
|
| Bloc |
Punts a tractar |
Orientacions |
Temps |
|
Recorregut, camí i
perspectives
|
Quin és el camí
que us ha dut a utilitzar moodle?
Creieu que és necessari
haver utilitzat les TIC amb anterioritat?
Quin valor afegit heu trobat
al moodle?
Creieu que seria convenient/positiu
estendre el seu ús al centre?
Perspectives de futur.
|
Preguntar si estan d'acord amb
les conclusions més rellevants que hem tret amb els qüestionaris
i que matisin les conclusions. |
10 min. |
Incidència a la tasca
docent
|
Metodològica: com heu
encaixat moodle amb les estratègies didàctiques que
poseu en pràctica?
Ha incidit en el clima a l'aula,
en les relacions entre l'alumnat i entre l'alumnat i el professorat?
Ha millorat el rendiment de
l'alumnat?
Perspectives de futur en aquest
àmbit.
|
Metodològica: insistir
en si ha provocat canvis metodològics
Nota: principalment s'utilitza
per a penjar documents i pàgines web.
Clima: tractar relacions entre
l'alumnat, entre l'alumnat i professorat i entre el professorat
|
20 min. |
| Incidència en aspectes
organitzatius del centre |
Ha incidit en les relacions
entre el professorat? Contribueix a posar de manifest la diferència
de coneixements de les TIC?
Ha incidit en la coordinació
a diferents nivells (crèdits de síntesi, competències
bàsiques, treballs de recerca, Comenius, departaments, equip
directiu, tutories,...)
Projectes intercentre? Possibilitaria
obrir els centres?
Perspectives de futur en aquest
àmbit.
|
Com ha incidit en la coordinació
(presentar les conclusions principals) i com s'hauria d'utilitzar
perquè millori la coordinació. |
10 min. |
Necessitats
|
Què creieu que s'hauria
de fer per a facilitar/estimular l'ús de moodle entre el
professorat del claustre? En quins àmbits seria desitjable?
Necessitats:
- tècniques
- d'infrastructures
- documentació
- materials didàctics
- formació
Com es podrien cobrir aquestes
necessitats per tal d'aconseguir una implantació més
generalitzada en l'àmbit proposat?
|
Es tracta de matisar les conclusions
extretes dels qüestionaris i centrar-se en les perspectives
de futur.
Ex: ús 1/3 aula (ordinària
+ informàtica), 1/3 no presencial, 1/3 combinant. Per tant,
una bona part (2/3) de l'alumnat implicat té internet a casa.
Creieu que és així? Què es podria fer per a
millorar això?
|
20 min. |
Pel que fa
a la durada, estava prevista d'aproximadament una hora, si bé finalment
van durar una hora i mitja, el temps màxim de gravació (i
fins i tot llavors els participants van continuar debatent sobre els temes
tractats).
Posteriorment
es va procedir a la transcripció de les dues converses (annex 3)
i en aquest moment es va donar a cada participant un codi (A, B, C,...;
X correspon a la moderadora) per tal d'identificar-lo a les transcripcions.
Un cop transcrita la informació, es va codificar assignant un número
a cada línia, de manera que es poguessin relacionar les cites textuals
amb la seva localització a la conversa i el professor o professora
que la va dir. Després de dues lectures de la transcripció
es va elaborar un llistat de categories i subcategories per tal de classificar
la informació.
Finalment
es va procedir a identificar els fragments relacionats amb cadascuna de
les categories previstes mitjançant un codi de colors i una taula
de classificació. Durant aquesta fase es van ajustar, si es va
creure necessari, les categories i subcategories decidides prèviament.
Durant l'anàlisi
els dos grups de conversa es van tractar de manera complementària
més que no pas amb la finalitat de contrastar la informació
recollida.
Amunt
Inici de secció
|
