Les aules virtuals
basades en Moodle als centres de secundària
|
Les aules virtuals
basades en Moodle als centres de secundària
|
|
|
Presentació | Introducció| Treball | RESULTATS | Conclusions | Bibliografia | Annexos |
|
Es va lliurar el primer qüestionari (Q1) als 57 centres de secundària de la demarcació. Les dades relacionades amb el nombre de qüestionaris recollits apareixen representades als gràfics 1 i 2. Cal tenir en compte que el nombre total de professorat s'ha obtingut sumant el nombre dels membres del claustre de cada centre que en cada cas ens van proporcionar els equips directius. El percentatge mitjà de recollida va ser del 48,0 %, amb un mínim de l'11,9 % i el 93,9 % de l'IES La Jonquera. En total es van recollir 1.532 qüestionaris sobre un total de professorat de 3.299, és a dir, el 46,4 % del total de la mostra. El percentatge
de resposta és molt variable i depèn de diversos factors,
entre els quals podríem pensar que hi han tingut incidència
el grau d'implicació dels responsables de l'equip directiu amb
el projecte, el mecanisme de recollida utilitzat o la motivació
per part del professorat del claustre en relació amb la utilització
de les TIC. No s'ha observat cap correlació entre la mida del centre
(quantificada a partir del nombre de professorat del claustre) i el percentatge
de recollida de qüestionaris.
AmuntDades personalsEl Q1 tenia unes preguntes inicials sobre l'edat, el sexe, l'especialitat, el departament didàctic i el nivell al qual el professor o professora efectua la seva docència. De totes aquestes dades, la referent al departament didàctic es va mostrar poc útil ja que un percentatge important de professorat la deixava en blanc, de manera que només es va utilitzar per a complementar la informació sobre l'especialitat en cas que no fos prou clara. La mostra està constituïda per una majoria de dones (57 %). Pel que fa a l'edat del professorat, la mitjana resultant va ser de 41 anys i va mostrar la distribució per franges recollida al gràfic següent. Com es pot observar, les franges entre 30 i 50 anys responen de més del 70 % del total del professorat, essent els menors percentatges els corresponents al professorat de més de 50 anys (només l'1%) i de menys de 30 anys (el 9 %).
Pel que fa a les disciplines del professorat, el gràfic 5 la distribució de la mostra per grups d'especialitats, informació que apareix desglossada al gràfic de barres següent (gràfic 6). El 27 % de la mostra correspon a professorat de llengües (llengua catalana, castellana, anglesa, llatí i grec) i el 32 % a les disciplines considerades tradicionalment de "ciències" (biologia i geologia, física i química, tecnologia i matemàtiques); un 14 % de la mostra són professors/res de les diferents especialitats de cicles formatius; el professorat de socials, economia i filosofia representa un 10 % de la mostra, el mateix percentatge que agrupa les disciplines d'expressió (educació física, música i visual i plàstica); un percentatge menor correspon a especialitats de psicopedagogia (5 %) o religió (1 %).
AmuntÚs de MoodleLa pregunta principal del Q1 era si el professorat utilitzava o no Moodle o bé si tenia previst utilitzar-lo al llarg del present curs acadèmic, 2006-2007. Els resultats estan recollits a la taula i el gràfic següents. Com es pot observar, un percentatge important de professorat, concretament el 24,4 % d'aquells qui van respondre el Q1, manifestaven que ja utilitzaven Moodle (15,1 %) o bé que tenien previst fer-lo servir al llarg d'aquest curs (9,3 %).
Professorat no usuari de MoodleEl professorat que va manifestar que no utilitzava Moodle va respondre les següents preguntes del Q1, que tenien com a objectiu detectar si coneixien la plataforma, si n'utilitzaven d'altres i, si no utilitzaven plataformes virtuals, quins eren els motius principals pels quals no ho feien.
Pel que fa als motius pels quals el professorat no utilitza aules virtuals com a eina complementària, les afirmacions que podien seleccionar es podien agrupar en tres categories bàsiques:
El professorat
podia triar més d'una opció però en el cas que triés
més d'una de la mateixa opció, la multiplicitat no es tenia
en compte a l'hora de fer el buidat.
De les dades anteriors podem destacar que el motiu principal per no utilitzar aquestes eines és la manca de formació, seguida per la manca de recursos. D'entre els recursos, els que més es troben a faltar són temps i materials didàctics. És remarcable que aquests factors siguin els que més condicionen la decisió d'utilitzar o no aules virtuals amb l'alumnat: el professorat que manifesta que no creu que aquestes eines puguin ser útils o adequades representa una minoria dels no usuaris d'aules virtuals (el 3,7 %). Professorat usuari de MoodleEls usuaris de Moodle van respondre algunes preguntes preliminars amb informació general. A la segona fase, el Q2 ens permetria recollir informació més detallada sobre la seva experiencia amb Moodle. En particular, al Q1 se'ls va demanar sobre:
Pel que fa a l'ús tutorial, sembla que encara està poc explorada l'opció d'utilitzar Moodle com a eina dins aquest àmbit o per a la coordinació tutorial (2,1 %). Tampoc es fa un ús important per a la tutorització del treball de recerca del batxillerat, si bé aquesta és una utilitat que, segons experiències publicades , té un gran potencial. L'ús més ampli es fa amb alumnes, principalment d'ESO i, en segon lloc, de batxillerat.
Relacions entre variablesEns vam interessar per la possibilitat que els usuaris de Moodle fossin preferentment d'unes disciplines concretes. Les diferències, però, estan molt repartides i són petites com es pot observar al gràfic 19: si el professorat de les diferents especialitats es repartís de manera idèntica entre els usuaris i els no usuaris de la plataforma les dues barres tindrien la mateixa mida i se separarien a la línia del 50 %. Una major representació de professorat d'una especialitat concreta fa que la part corresponent de la barra ocupi més del 50 %. Si agrupem els usuaris i els no usuaris de Moodle per especialitats, observem que entre els usuaris hi ha una major representació de professorat de matèries de "ciències" (BG, FQ, TE i MA) (la diferència que s'observa al gràfic correspon a 38 % d'usuaris que són de "ciències" davant un 30 % de no usuaris que corresponen a professorat de "ciències"); aquesta diferència és també visible, si bé menor, entre el professorat de cicles formatius (que representen el 16 % dels usuaris i el 14 % dels no usuaris, dades no representades).
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Dels 372
usuaris i usuàries de Moodle, 312 van escriure la seva adreça
de correu electrònic al qüestionari 1, de manera que es van
poder enviar 312 missatges de correu electrònic adjuntant el qüestionari
2 per tal que l'omplissin. En resposta a aquests missatges es van recollir
84 qüestionaris que representen un 27 % de resposta (i un 23 % del
total de 372 que es va manifestar usuari de Moodle). Coneixement inicial de MoodleA aquesta
secció es preguntava al professorat com havien conegut la plataforma
i quins motius els van fer plantejar la necessitat d'utilitzar una plataforma
educativa, en concret Moodle. També se'ls va preguntar, si la coneixien,
la versió que estaven utilitzant.
El percentatge
major, un 46 %, correspon al professorat que va conèixer Moodle
exclusivament a partir d'experiències d'altres professors/es que
en van fer difusió. Aquesta dada confirma la rellevància
de l'efecte "taca d'oli" en l'extensió d'experiències
entre el professorat.
Motivació inicial per a utilitzar MoodlePel que fa a les raons principals que van provocar la necessitat d'utilitzar una plataforma educativa (com ara Moodle) per a complementar la tasca docent presencial, hi ha hagut certes dificultats en l'anàlisi de les respostes ja que, malgrat especificar que només s'havien de seleccionar tres opcions una bona part dels participants en van seleccionar més, de manera que apareixen combinacions diverses. Els ítems es podien agrupar en cinc categories diferents:
La Taula 7 destaca les opcions més seleccionades:
D'altra banda, si tenim en compte totes les opcions relacionades amb la formació personal, gairebé la meitat del professorat (un 46 %) en selecciona una o diverses, és a dir, consideren que l'ús de Moodle és important per a la seva tasca professional, volen millorar la seva formació en TIC o bé els mou la curiositat i el desig d'aprendre. En canvi, han estat opcions més minoritàries les de millorar la comunicació amb/entre l'alumnat (24 %), facilitar el treball en grup i/o col·laboratiu de l'alumnat (21 %), adaptar els continguts curriculars de reforç i ampliació (18 %), contribuir a la introducció de les TIC com a eix transversal del currículum (18 %) o millorar les tasques de coordinació del centre (només un 9 %). Pel que fa als motius que els van dur a seleccionar Moodle per davant d'altres plataformes que haguessin estat possibles, l'opció majoritària és que sigui la plataforma que està instal·lada al centre (29 %). Hi ha tres opcions que en un principi podríem suposar com a aspectes importants a tenir en compte a l'hora de seleccionar una plataforma educativa que van ser destacats en un percentatge inferior al 20 %: ser de programari lliure (17 %); aprenentatge no difícil del seu ús (14 %) i eines i funcionalitats que presenta (16 %). En molts pocs casos (4 %) es va fer una comparativa entre diferents plataformes. Per tant, el fet que sigui la plataforma que està a disposició del professorat als centres educatius sembla que sigui un punt bàsic que hagi decidit l'ús de Moodle per davant d'altres plataformes. No deixa de ser sorprenent si tenim en compte que des de fa uns anys tot el professorat ha tingut accés a una altra plataforma educativa, l'Educampus, que, segons hem vist no s'utilitza d'una manera extensiva. Finalment, aquest apartat tenia també una pregunta relacionada amb la versió de Moodle que utilitza el professorat. La major part (gairebé un 60 %) desconeix quina versió utilitza; entre els qui sí que coneixen la versió, les més habituals són la 1.5 i la 1.6, pràcticament amb la mateixa freqüència (16 i 13 % respectivament). Val a dir que en el moment de redactar aquest escrit la darrera versió del programa és la 1.8. Alumnat i professorat implicatEls gràfics següents mostren el resultat recollit a les taules en les quals el professorat havia de respondre el nombre d'alumnes amb els quals utilitzava moodle a les seves classes. Com es pot observar, entre els cursos 2005-06 i 2006-07 hi ha hagut un important augment a tots els nivells (d'ESO a CF) no només en el nombre de professorat que ha utilitzat Moodle amb alumnes sinó també en el nombre d'alumnes implicats, ja que els diferents intervals, i en particular els de més de 20 i més de 30 alumnes, han augmentat la seva freqüència. Podem fer una estimació (per la banda baixa) de l'alumnat implicat: prenent el punt mig de cada interval (el valor més baix al cas del darrer interval obert, és a dir, 30) i multiplicant-lo per la freqüència, obtenim un valor de 950 alumnes implicats al curs 2005-06 i 2.430 al curs 2006-07. Aquests valors no s'han de prendre com a valors absoluts de la incidència entre l'alumnat (que és molt més gran, no només per la manera com han estat calculats, i que acabem d'explicar, sinó també perquè corresponen només a una mostra dels usuaris de Moodle); tanmateix, ens serveixen per fer una estimació de lla importància de l'increment entre aquests dos cursos pel que fa a la incidència de l'ús de Moodle amb l'alumnat de secundària.
Aquests gràfics mostren també que la incidència és menor als cicles formatius, però que l'ús a batxillerat i ESO (especialment a segon cicle) és força similar. Valoració dels resultatsEs va demanar
també al professorat que fes una valoració global de l'ús
de Moodle amb els grups amb els quals havien treballat o estaven treballant,
qualificant l'experiència de: molt útil, útil, poc
útil o prescindible. Com es pot observar als gràfics 23
i 24, la major part del professorat considera que l'ús de Moodle
ha estat útil o molt útil:
Pel que fa a l'aplicació de Moodle per a tasques de coordinació del professorat, la incidència recollida ha estat molt baixa: tan sols en un dels casos es va manifestar que s'havia utilitzat al curs 2005-06, xifra que augmenta a 8 al curs 2006-07 (i en 5 dels casos amb menys de 4 professors/es implicats). Això contrasta amb les dades recollides al qüestionari 1, on 144 dels 372 usuaris/àries van manifestar que utilitzaven Moodle per a tasques de coordinació diverses (per tant, per distribució estadística esperaríem 33 de 84) i també amb la resposta a la pregunta 15 d'aquest segon qüestionari, en la qual un 20 % dels usuaris van seleccionar una opció d'ús de Moodle per a coordinació. Per tant, podem pensar que per motius diversos (potser per manca de dades del professorat implicat, ja que havien de conèixer-les per a poder respondre) els usuaris van deixar aquesta pregunta en blanc malgrat estar utilitzant Moodle per a tasques de coordinació. Això es veu recolzat pel fet que, més enllà d'aquestes 8 respostes, 27 persones van valorar la utilització de Moodle per a tasques de coordinació diverses (departaments, tutories, equip directiu i altres projectes, com Comenius). A més, el 85 % (23 casos) la val qualificar d'útil o molt útil (dades no representades). Metodologies i estratègies de treballLloc d'ús de MoodleEs va considerar que un punt important a tenir en compte era el lloc al qual el professorat utilitza Moodle amb l'alumnat. Veiem que aproximadament un terç ho fa exclusivament a l'aula (ordinària o d'informàtica), un terç ho fa de manera exclusivament no presencial i el terç restant combina el treball presencial a l'aula amb el no presencial.
Un dels aspectes que sorprèn és que, en centres que encara no tenen els ordinadors integrats a les aules, l'aula ordinària (mitjançant vídeoprojector, per exemple), sigui un espai més habitual que l'aula d'informàtica. Això pot ser degut al fet (i en aquest sentit s'han recollit diversos comentaris1 que no totes les especialitats poden fer desdoblaments de manera que puguin anar a l'aula d'informàtica, generalment d'una mida insuficient per a grups de 25-30 alumnes. D'altra banda, podríem suposar que el fet d'utilitzar Moodle de manera exclusivament presencial estigués relacionat amb una certa dificultat d'accés a internet per part de tot l'alumnat. En aquest sentit, és destacable que dues terceres parts del professorat que utilitza Moodle ho fa combinant el treball a l'aula amb el no presencial (31 %)o bé com a complement per a les seves classes de manera exclusivament no presencial (33 %). Això implica que l'alumnat que treballa d'aquesta manera ha de disposar d'accés a internet fora de les hores lectives, al centre, al seu domicili o a d'altres instal·lacions com ara biblioteques. Estratègies didàctiquesEs va proposar al professorat que seleccionés l'opció que més s'ajustava pel que fa a les estratègies didàctiques d'ús de Moodle amb l'alumnat. Les opcions que es van proposar estan recollides a la taula 6. Com
es pot observar al gràfic 26, el professorat utilitza Moodle principalment
per a posar recursos a l'abast de l'alumnat: un 34 % el fa servir
per oferir documentació i pàgines web d'interès,
és a dir, fa un ús encara incipient de les diverses possibilitats
didàctiques que té la plataforma. A més, un 7 % combina
aquesta funcionalitat amb l'ús de les eines de comunicació
i per al treball col·laboratiu, com els wikis o els fòrums.
Una part important del professorat treu profit també de les diverses activitats de les quals Moodle disposa, principalment autocorrectives (un 16 % de manera exclusiva) i també combinades amb d'altres que requereixen revisió i possibiliten una retroacció més rica per part del professorat (un 24 %). Un
percentatge molt petit dels usuaris utilitza principalment les eines
per a la comunicació i el treball col·laboratiu que
són, de fet, el nucli original de Moodle2.
Tasques de coordinacióPel que fa a les tasques de coordinació del professorat, un 20 % dels usuaris van respondre que l'utilitzaven de diverses maneres, principalment (en un 71 % dels casos) per a estructurar i posar a l'abast de les persones implicades recursos diversos, documentació, enllaços,... En menys casos s'aprofiten les eines per a la comunicació o l'elaboració col·laborativa de documents (fòrums i xats 21 %; wikis 17 %). Funcionalitats de MoodleFreqüència d'úsMoodle presenta diverses funcionalitats que es poden agrupar en tres categories: recursos, activitats i blocs laterals. Es va demanar als usuaris de Moodle amb quina freqüència utilitzaven aquestes funcionalitats, atorgant una puntuació d'entre les següents:
Amb les dades recollides es va calcular un coeficient que representa la mitjana ponderada d'aquestes valoracions. A les respostes en blanc se les va atorgar també la puntuació d'1, ja que es va considerar que era una funcionalitat no coneguda pel participant i, per tant, no utilitzada. Els gràfics següents permeten visualitzar aquests coeficients. Podem considerar que quan aquest coeficient és superior a 2 la funcionalitat s'utilitza amb una certa freqüència (sovint o molt sovint), mentre que si és inferior a 2 s'utilitza molt poc (de tant en tant o mai). D'entre
els recursos els més populars són els que permeten enllaçar
un fitxer o bé pàgines web, la qual cosa concorda amb
els resultats obtinguts sobre les estratègies didàctiques,
en la qual l'opció majoritària era proporcionar recursos
(documents o pàgines web) a l'alumnat.
Pel que fa als blocs laterals, podem concloure que en general s'utilitzen poc o molt poc. Entre ells destaca el calendari i el bloc d'usuaris en línia en segona posició, tot i que no gaire estès.
D'entre les activitats, les més utilitzades són els fòrums i les tasques, seguits pels qüestionaris. La resta d'activitats mostren una freqüència d'ús molt més baixa. Una explicació del baix nivell d'ús de les activitats de Moodle és que una part important del professorat l'està començant a utilitzar i encara no ha explorat totes les possibilitats de l'aula virtual. De fet, els fòrums i les tasques són activitats senzilles de configurar i gestionar i requereixen poca feina inicial per a la seva elaboració. Això podria explicar que fossin les primeres en ser implementades als cursos.
Valoració de les funcionalitatsEs va demanar també als usuaris que, a més d'especificar les funcionalitats més utilitzades, fessin una valoració global de la seva utilitat. La valoració seguia aquesta escala:
Com al cas anterior, s'ha calculat també un coeficient de valoració però en aquest cas només s'han comptabilitzat les respostes de l'1 al 4, ja que s'havia especificat que si no es coneixia la funcionalitat o no s'havia utilitzat es deixés l'opció en blanc. En aquest cas podem observar que la valoració de les diverses funcionalitats per part dels usuaris és bona o molt bona: fins i tot la major part dels coeficients estan per sobre del 3. En particular, els ítems millor valorats són també els més utilitzats: enllaçar fitxers i pàgines web entre els recursos, calendari entre els blocs i fòrums i tasques, seguits dels qüestionaris, entre les activitats.
Finalment, es demanava als usuaris si trobaven a faltar alguna funcionalitat que Moodle no tingués. Un terç de les respostes corresponen a professorat que manifesta que encara no té un coneixement prou ampli del que pot fer amb Moodle i que, per tant, no té prou elements de judici. També s'especifiquen funcionalitats que Moodle ja té o que bé no depenen del programa, com ara incrementar la mida dels fitxers que es poden adjuntar, poder activar la visualització de l'alumne, disposar d'escales personalitzades per a la valoració de les activitats, poder adjuntar documents als missatges,... En aquest punt es manifesta també que una part del professorat encara no coneix en profunditat les potencialitats del programa. D'entre les eines que Moodle encara no té i que alguns usuaris troben a faltar podem destacar la videoconferència, poder escriure fórmules matemàtiques d'una manera més senzilla (a les versions actuals cal escriure en TEX), manuals d'ús de Moodle o un generador d'enquestes (actualment les enquestes vénen ja predefinides). Els punts forts de la plataformaEl qüestionari tenia també una pregunta oberta (p. 22) que permetia al professorat explicar els aspectes de Moodle que volguessin destacar com a més útils a la seva tasca pedagògica. Les 55 respostes van ser analitzades i classificades en les següents categories:
La Taula 9 recull els resultats de l'anàlisi de la pregunta 22 del segon qüestionari en la qual el professorat podia descriure els aspectes més útils de Moodle en la seva tasca pedagògica. L'àrea dels quadres de text és proporcional al percentatge d'usuaris que van incloure un comentari d'aquesta categoria a la seva resposta.
L'aspecte més valorat de Moodle és que ofereix al professorat vies per a posar a l'abast dels estudiants recursos i activitats diverses, el fet que pugui ser "... un 'lloc'on els alumnes i professors tenen tota la documentació del curs i tot el material de referència, en forma d'enllaços, bibliografia,...". Però a més de permetre "posar apunts per tal que els alumnes segueixin el curs i encomanar-los tasques que han de lliurar", tots aquests recursos i activitats diverses estan estructurats, de manera que Moodle "t'ajuda a organitzar-te, tot ho trobes allà mateix" i, pel que fa a les activitats de l'alumnat, es poden "centralitzar tots els treballs lliurats...". D'altra banda, els recursos i les activitats són aquelles que "... el professor consideri necessari en cada moment", fins i tot "adaptant-se a les possibilitats i capacitats de cada alumne", i estan disponibles amb una gran flexibilitat temporal i geogràfica, també des de casa amb "... disponibilitat immediata des d'internet". Però, d'altra banda, aquesta disponibilitat no és la mateixa que la de qualsevol recurs d'internet, ja que Moodle té "... les eines necessàries per saber què fa cada alumne, com ho fa i quan ho fa", és a dir, eines per al seguiment de l'activitat dels alumnes dins l'aula virtual. El fet que els materials estiguin disponibles amb aquesta flexibilitat, permet "afavorir el treball autònom" de l'alumnat, que pot accedir a l'aula, consultar els materials i arribar "fins allà on pugui-vulgui". Relacionat amb això, Moodle millora la motivació dels estudiants, ja que, a més de ser "una tecnologia que els resulta atractiva" té "recursos y actividades muy estimulantes". Més
enllà de poder tenir disponibles i organitzats recursos i activitats
(d'aprenentatge i avaluatives, adaptades a les necessitats de l'alumnat)
i de poder fer un seguiment de l'activitat dels alumnes, el professorat
valora molt positivament les possibilitats de "... comunicació
individualitzada i ràpida amb els estudiants". Les
eines per a la comunicació de Moodle, a més d' "augmentar
el flux comunicatiu" potencien "... mantenir debats i
converses i, per tant, (faciliten) l'aprenentatge" i, d'aquesta
manera afavoreixen la col·laboració i fan possible que es
pugui "... gaudir de l'aprenentatge en grup, del compartir coneixements
(no solament els alumnes, sinó també entre professors que
fan aportacions". En aquest sentit, sorprenen expressions com
la d'una professora que diu que Moodle li ha permès "poder
comunicar-te recíprocament amb l'alumne. Fantàstic",
sobretot si tenim en compte que existeix una relació presencial
freqüent del professorat amb el seu alumnat, per la qual cosa podríem
suposar que aquesta comunicació recíproca és senzilla
d'establir. Perspectives de futurLa pregunta 21 del segon qüestionari era també una pregunta oberta en la qual es demanava al professorat que expliqués la seva perspectiva de futur en l'ús de Moodle. Els resultats de l'anàlisi de les respostes es pot consultar a la Taula 10. Les 61 respostes recollides es van categoritzar en cinc grups:
L'opció majoritària, doncs, és ampliar el seu ús i no només amb els alumnes sinó també amb la resta del professorat. En general el professorat destaca que vol "anar incrementant el seu ús amb els alumnes i ampliar l'experiència a d'altres alumnes", fins i tot "... ja des de primer d'ESO". També tenen previst incloure tasques de coordinació, tal i com comenta aquest usuari: "En un futur vull intentar proposar als altres professors del departament, l'ús del Moodle en tasques de coordinació, ja que tant sols ens veiem una vegada a la setmana durant l'espai horari que tenim establert per les reunions". Però no només això. El mateix professor, com d'altres, posen de manifest que tenen previst no tan sols fer arribar l'ús de Moodle a més alumnes o grups, sinó implicar més l'alumnat, fent que "... participi amb el curs virtual aportant continguts" o fins i tot que "... fos el substitut del llibre de text, que fos un lloc de discussió i de debat, que fos un espai per interactuar amb els alumnes, que servís per a fer les correccions via on line, en directe". Una bona part de les respostes incideixen en que el professorat està preparant-se i formant-se per ampliar el seu coneixement de la plataforma i treure un millor rendiment de Moodle a partir del curs vinent. Una part ja està utilitzant la plataforma però volen "... utilitzar aprofundir més amb els mòduls que no utilitzo freqüentment" o millorar la seva formació "... per explotar activitats com lliçons, clic..." o "... noves funcionalitats que encara no he utilitzat (lliçons, fòrum...)". Una altra part dels usuaris estan aprenent i fent proves abans de fer-ne un ús més extensiu: "Ara n'estic aprenent. El curs que ve el tindré en ple rendiment per a totes les meves tasques docents"; "... tot just començo. Aquest any estic creant unitats didàctiques amb tasques, enllaços, clic...". Això sí, en general els usuaris manifesten un gran interès tant per l'eina com per formar-se en aquest àmbit: "... estic molt interessada en endinsar-me en aquest món en el que per ara em sento una mica perduda, però amb moltes ganes d'aprendre". En aquest sentit, seria recomanable fer una previsió d'accions formatives per cobrir aquesta necessitat que el professorat està manifestant. A banda dels cursos generals d'introducció a l'ús de la plataforma, que poden oferir una visió general dels diferents recursos i activitats, es podrien programar activitats de durada més curta però més focalitzades en l'ús didàctic d'algunes de les eines concretes de Moodle. Pel que fa a les limitacions, la més destacada és la manca d'espais i ordinadors, ja que la incorporació de les TIC a l'aula "... és una mica complicat si no hi ha bones aules d'informàtica als instituts". Aquesta pot ser una de les causes per les quals una part del professorat encara no utilitza Moodle més àmpliament: "(vull) Anar treballant-hi poc a poc, de fet de moment l'hem utilitzat poc, perquè no tenim aula d'informàtica a disposició de totes les assignatures..." Aquesta manca d'infrastructures, que es posa de manifest quan volem ampliar l'ús de les TIC, no només pot alentir la seva incorporació a la docència, sinó també originar un sentiment de frustració que pot tenir conseqüències negatives en la valoració de les experiències: "...mi valoración del uso de Moodle está condicionada por la utilización que he hecho de los recursos y actividades y por las dificultades de la incorporación del uso del aula virtual a la práctica docente: falta de espacios adecuados, escasez de ordenadores, fallos informáticos... que hacen que las incorporaciones de las TIC al aula resulten frustrantes a veces." D'altra banda, no només hi ha limitacions de dotacions informàtiques, sinó també d'altres derivades de la pròpia organització dels centres ja que "... l'escola no està encara organitzada de manera adequada per a que és pugui utilitzar de manera fàcil a les classes i només en podem fer un petit us de totes les possibilitats que ofereix aquest recurs tecnològic". Altres limitacions importants són la manca de temps per a l'elaboració de materials didàctics i també per a l'aprenentatge de l'eina. Hem de tenir en compte que una bona part dels usuaris s'estan iniciant ("... tot just començo a fer-lo servir, encara no se com funcionen moltes de les seves utilitats"), que "necessàriament necessita d'un aprenentatge molt llarg que em costa molt en hores de treball" i que, a més, cal preparar i seleccionar els materials adequats i "el ritme del curs escolar (em) deixa poc temps per fer-ho". Suport tècnicMés
de la meitat dels usuaris de Moodle, un 54 %, han manifestat haver necessitat
suport tècnic, bé per a la instal·lació i
administració del programa, bé per al disseny de cursos.
D'entre els qui no han necessitat suport tècnic, un 27 % tenien
els coneixements suficients; a la resta no els ha calgut perquè
no administraven el sistema. També
se'ls van demanar la via que consideraven més eficient per a rebre
el suport tècnic necessari: l'opció majoritària va
ser la coordinació informàtica, exclusivament (26 %) o amb
ajut d'un servei extern (12 %) o de la comunitat Moodle (6 %). Sorprèn
l'elevat percentatge de professorat (11 %) que considera la comunitat
Moodle, de manera exclusiva, com la millor manera d'obtenir suport tècnic,
el mateix percentatge que considera que la via més eficaç
seria un servei tècnic extern al centre (dades no recollides gràficament).
Formació del professoratEl professorat consultat considera que la seva formació prèvia en TIC necessària per a utilitzar Moodle amb eficàcia és entre suficient i bona: el coeficient obtingut fent la mitjana ponderada de les seves valoracions ha estat d'1,4 (les valoracions podien ser: molt bona-3, bona-2, suficient-1 i insuficient-0). Les necessitats
de formació manifestades pel professorat estan relacionades,
bàsicament, amb el desenvolupament d'estratègies didàctiques
efectives en entorns virtuals d'aprenentatge: un 68 % de les persones
enquestades així ho afirma (el 28 % de manera exclusiva, el 40
% combinat amb formació tècnica). El 21 % necessita formació
exclusivament tècnica (6 % d'instal·lació i administració,
15 % per al disseny de cursos). Tan sols un 8 % considera que no necessita
formació de cap mena. Així doncs, podem concloure que el
professorat manifesta una inquietud no només per utilitzar el Moodle
sinó per fer-ho mitjançant estratègies i metodologies
didàctiques que li permetin treure el màxim profit per a
l'aprenentatge.
Pel que fa a les modalitats de formació, l'opció majoritària seleccionada de manera exclusiva ha estat l'assessorament en centre, triat pel 23 % dels enquestats. Aquesta opció, combinada amb altres cursos (semipresencials o presencials) és la preferida per un 18 % del professorat. El 31 % es decanta per cursos no presencials o semipresencials de manera exclusiva (i en proporcions molt similars). Cal destacar que només un 11 % manifesta que els cursos presencials (no al propi centre) serien la millor opció i tan sols un 4 % prefereix els tallers presencials d'una sola sessió. Això podria indicar que el professorat demana formació global sobre l'ús de la plataforma, més que no pas sobre aspectes o funcionalitats específiques tot i que, com hem vist anteriorment, els usuaris manifesten la seva intenció d'aprofundir en l'aprenentatge d'eines específiques (principalment activitats) del programa. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Les converses es van centrar en quatre temes bàsics (veure Taula 2: Temes desenvolupats als grups de conversa):
Recorregut, camí i perspectivesDins aquest bloc els participants van estar explicant les motivacions que els havien dut a utilitzar Moodle a partir d'unes necessitats prèvies que havien de cobrir, el valor afegit que havien trobat a aquesta eina i com l'havien arribat a conèixer. Pel que fa a les necessitats prèvies que el professorat havia detectat, la més destacada va ser la d'organitzar els diversos recursos que havien anat seleccionant al llarg de la seva experiència i que es trobaven dispersos i poc estructurats. Entre aquests recursos no només hi ha documents que el professorat ha anat elaborant per tal de complementar el treball a l'aula sinó també animacions, vídeos o imatges interactives que requereixen ésser mostrats en pantalla. A més d'aquesta necessitat d'organitzar i estructurar tots aquests recursos cal també fer-los accessibles ja que les eines habituals per a recollir-los (CDs, llapis de memòria, llistes de favorits al navegador) comencen a resultar insuficients en aquest sentit. Com una professora va comentar, "el que ens va moure al principi era organitzar els recursos, publicar i presentar on line als nostres alumnes tots els recursos que havíem creat". Un entorn com Moodle ha permès tenir-los permanentment a l'abast i reutilitzables d'un curs a un altre. I a l'abast també per part de l'alumnat, un aspecte que es va destacar com a especialment important (però no exclusivament) al cas de cicles formatius de grau superior, on hi ha alumnes que treballen i que no sempre poden assistir a classe: "un alumne falta, va al moodle i és com si no hagués faltat". Aquesta necessitat de recollir i organitzar no es refereix només als recursos que el professorat proporciona a l'alumnat sinó també als treballs i productes que l'alumnat elabora. Hi havia una necessitat prèvia de recollir-los d'una manera segura que alhora permetés recuperar-los fàcilment. En Moodle, els alumnes "et graven la feina que ells han fet i la poden recuperar. Això per mi és la cosa més fonamental, i ningú li esborra, no es perd el disquet, no es destrueix." Més enllà d'organitzar i fer accessibles els recursos també hi ha hagut altres motivacions ja que es podria haver aconseguit un efecte similar utilitzant una pàgina web o el propi entorn Educampus. Això no obstant, "una plana web no és un espai didàctic per si mateix (...) allà no hi ha ni seqüenciació, ni planificació didàctica, ni [l'alumne] està inscrit, no es pot fer el seguiment..." En canvi Moodle té eines per fer aquesta planificació i aquest seguiment en un entorn tancat dins internet amb més possibilitats didàctiques que l'entorn Educampus, que també havia estat valorat com a possibilitat però descartat ("veia que no arribava enlloc allò, perquè clar, didàcticament no té possibilitats..."). El seguiment de l'activitat de l'alumnat, poder controlar el que fan a l'aula virtual, sembla un aspecte necessari juntament amb la possibilitat d'organitzar les tasques que l'alumnat ha de realitzar. Moodle és "... fantàstic en el sentit d'emmagatzemar les dades dels treballs dels alumnes i tu de dir-los cada hora què és el que faràs, per organitzar-te què és el que faran". Com explicava una altra professora: "tot allò com ho organitzo? Com faig entrar als alumnes i com controlo que hagin entrat i hagin fet tal? (...) si anàvem amb un carretó fins ara, i ara aquí tinc un BMW!" A partir d'unes necessitats bàsiques d'organitzar recursos, planificar tasques i recollir i fer un seguiment del treball de l'alumnat, el professorat s'ha trobat amb Moodle i ha descobert que aquest era l'entorn que li permetia cobrir aquestes necessitats d'una manera satisfactòria. Com va comentar un professor que havia estat cercant activament eines per endegar un projecte d'introducció de les TIC a l'aula amb alumnes de 2n d'ESO:
Un cop es comença a utilitzar Moodle es descobreixen altres avantatges que suposen, a més, un valor afegit per davant d'altres opcions. Per una banda, els recursos no només estan organitzats i estructurats com podrien estar-ho a una pàgina web, sinó que el fet de tenir-los en un espai tancat "encaixona a l'alumne a treballar ben bé els enllaços (...) És una navegació dirigida". Educampus és un entorn que també podria acomplir aquesta funció però com ja he comentat es va destacar que Moodle té més possibilitats didàctiques; a més, té un altre avantatge, la seva facilitat d'ús a l'hora de començar a utilitzar-lo, tant per part del professorat com per part de l'alumnat. En aquest sentit, una professora comentava, referint-se a la manca de formació de base en TIC, que "molta gent no està capacitada, és impossible que es faci una plana web, mai de la vida, però amb una aula virtual no la necessita, perquè li pot donar el servei." Van sorgir comentaris sobre que Moodle era "la informàtica per a 'tontos'" o que "sense saber-ne el pots fer servir"; fins i tot un professor que treballa alfabetitzant alumnes que s'acaben d'incorporar a un sistema educatiu procedents d'altres països on no havien anat a escola va explicar que "alfabetitzant-los en TIC amb l'ús de moodle estic alfabetitzant-los com ho fèiem abans amb la lletra de pal, aprenent a llegir. Ho estan fent a mesura que aprenen moodle." I és que l'alumnat ja el fa servir des del primer dia, només amb algunes orientacions que es fan a l'inici d'una sessió de classe. Aquesta facilitat d'ús, juntament amb el fet de ser d'edició immediata (i no requerir de programes externs per editar els fitxers o pujar-los per FTP) agilitza les classes perquè es poden fer modificacions sobre la marxa a l'aula. Un altre aspecte que també es va valorar com a útil a l'hora d'agilitzar les classes és que l'alumnat pot consultar prèviament què es treballarà de manera que només entrar a l'aula ja es pot començar. Poder fer el seguiment de l'alumne facilita també que cadascú treballi al seu ritme i que el professorat pugui saber qui està treballant i qui no, si es vol en temps real i si no mitjançant el registre d'activitat i les estadístiques. Fins i tot es pot arribar a conèixer millor els "alumnes silenciosos" que a l'aula ordinària de vegades passen desapercebuts ja que Moodle permet "establir una comunicació diferent amb l'alumnat". A més, els pares i mares poden entrar i descobrir què fan els seus fills i filles a l'aula i la valoració que en fan és molt bona (i s'adonen també que una part del professorat "ha pensat alguna cosa més (...) està treballant"). Es va destacar també l'avantatge de poder tenir la interfície en diversos idiomes, no només per a les classes d'idioma estranger sinó també en casos com a les ciències experimentals. Com comentava un professor, a ciències l'anglès és "al segon clic", i convé que l'alumnat s'hi vagi acostumant, per exemple treballant en un entorn en anglès. Un altre punt que es va comentar en aquest sentit era l'avantatge que suposava disposar de dos entorns diferents per a la gestió: d'una banda la intranet per a la gestió acadèmica i administrativa i d'una altra banda Moodle per tot allò relacionat amb la docència directa. En aquest sentit, però, un altre valor afegit de Moodle és que fins i tot podria assumir les tasques de la intranet en casos en els quals el centre es troba amb dificultats per a gestionar-la ja que Moodle no és només aules virtuals, també pot servir per a crear el portal del centre. Finalment, els participants van explicar de quina manera havien conegut el programa. Els itineraris van ser molt diversos: a partir de cursos de formació del professorat realitzats a la plataforma, d'una Jornada tècnica per a coordinadors d'informàtica, descoberta a través d'un company o companya que ja l'utilitzava. També hi va haver qui en va fer una recerca activa, directament a internet o informant-se dels entorns que estaven utilitzant les universitats. Pel que fa al Departament d'Educació hi havia una certa confusió: una professora va comentar que havia descobert Moodle a partir de la pàgina de la XTEC (curs telemàtic D136) i que calia "utilitzar les eines que et dóna el Departament", mentre que la resta opinaven que el Departament havia començat molt recentment a informar sobre aquest entorn; fins i tot al segon grup de conversa van explicar que consideraven que el Departament tan sols oferia l'entorn Educampus. Voldria acabar aquest apartat amb les reflexions finals que en aquest bloc va fer un professor i amb les quals la resta de participants s'hi van mostrar d'acord perquè en certa manera recollia les observacions que s'havien anat fent:
Incidència a la tasca docentCanvis metodològicsPer començar aquest segon bloc es van comentar als participants els resultats de la pregunta 14 del segon qüestionari, on se'ls demanava si el fet d'utilitzar Moodle havia tingut alguna incidència en les metodologies didàctiques que posaven en pràctica a l'aula: un 43 % dels qui van respondre aquesta pregunta van manifestar que sí, que tendien a utilitzar metodologies més col·laboratives amb els alumnes. La primera reacció dels participants va ser d'assentiment general i van destacar que "una sola eina de les que hi ha allà, que és el fòrum, pot fer això." El fòrum s'utilitza com a espai de comunicació general, per exemple per a plantejar i resoldre dubtes. La dinàmica que s'estableix permet que els estudiants resolguin entre ells els dubtes i que el professor/a pugui mantenir-se atent i intervenir tan sols "quan no contesta ningú" o quan "algú diu una cosa malament". D'aquesta manera el paper d'alumnat i professorat canvia: el primer assumeix un paper més actiu i autònom mentre que el segon pot assumir el rol de guia del procés d'aprenentatge. Paral·lelament, només el fet d'utilitzar els ordinadors com a eines d'aula, o bé un ordinador connectat al canó de projecció (als casos en els quals no es pot anar a l'aula d'informàtica degut a la mida del grup o a la manca d'aules d'informàtica suficients) ja fa que les metodologies i dinàmiques de treball a l'aula siguin diferents. L'ús de recursos més potents (animacions, per exemple) i del propi ordinador manté l'interès de l'alumnat i el motiva. Fins i tot l'alumnat que es mostra poc interessat pel treball a l'aula "notem que encara que els costi, sí que treballen, que encara que hi ha alumnes que a una altra situació et provocarien una situació violenta, agressiva a l'aula, doncs no, [...] dius 'va, agafeu els portàtils que anem a fer aquesta activitat'. I automàticament el nivell de soroll baixa i tothom es posa a treballar." A més, "es concentren més" i "els capta més l'atenció." Poder disposar de recursos i activitats permanentment accessibles i que es puguin resoldre diverses vegades facilita que l'alumnat treballi més. Algunes d'aquestes activitats, com ara qüestionaris o les aportacions als fòrums, es poden modificar o resoldre repetidament d'una manera que l'alumnat visualitza com a més atractiva que escriure a la llibreta de classe, per la qual cosa es millora l'aprenentatge. Com comentava una professora: "l'aprenentatge és repetició, és allò "ensayo-error", això en un context de paper i llapis és molt difícil [...] en un context presencial tu no li pots demanar a un alumne que un exercici el repeteixi tres vegades." Més enllà d'aquest efecte motivador, l'ús d'aquests recursos més efectius permet reduir els temps d'explicació i agilitzar la sessió de classe, un efecte de vegades potenciat perquè els estudiants estan més estimulats a explorar què es farà a la sessió següent. Un altre canvi metodològic destacat per alguns participants és el canvi que suposa el format en què l'alumnat ha de lliurar els treballs, especialment a algunes matèries com visual i plàstica. Si abans els treballs es feien en formats "analògics" ara es passa a formats digitals i això fa que s'hagin d'aprendre altres tècniques, que es treballi amb programes que cal aprendre a utilitzar i que el treball a l'aula s'hagi d'organitzar d'una manera diferent. D'altra banda quan s'utilitza Moodle l'alumnat tendeix a treballar més en grup. Als centres generalment no hi ha la possibilitat que cada alumne disposi d'un ordinador exclusiu, de manera que necessàriament han d'agrupar-se. Com comentava un professor, "si vaig a l'aula d'ordinadors no puc pas plantejar-me que cada nano faci la seva tasca, per força els haig de fer treballar per grups. Això m'obliga a un canvi metodològic però claríssim: aquell treball ja no és un treball individual, l'han hagut de fer en grups." En aquest sentit, Moodle té també activitats que s'utilitzen per a fer treballs de manera col·laborativa, com ara el glossari o el propi fòrum. Als casos que hi ha manca d'ordinadors el fòrum és també l'espai on després de la classe presencial es concreta la feina col·laborativa que s'ha fet a l'aula física amb els recursos de l'aula virtual projectats amb el canó: "[els recursos] es projecten, es discuteix a l'aula i llavors aquella discussió sí que reverteix a moodle". Els treballs col·laboratius i el fet l'activitat de l'alumnat a l'aula virtual està més visible per a la resta de companys que no pas la que realitza a la seva llibreta personal de classe que contribueix també a que els alumnes es motiven a treballar més, però també a treballar millor. "les habilitats col·laboratives [...] hem fet que la seva participació quedi a la vista pública dels seus companys, són molt exhibicionistes en aquest sentit. [...] quan participen al fòrum, com que és una participació que quedarà allà registrada, o un comentari, s'esforcen molt més per quedar bé davant els companys que per quedar bé davant meu." Es va destacar també que el canvi metodològic no només implica el treball que es fa amb l'alumnat, sinó també la col·laboració amb professors i professores d'altres centres (que poden ser llunyans) en l'elaboració de materials o fins i tot en la gestió de grups compartits. Estratègies d'ús a l'aulaEls centres no solen disposar d’aules amb ordinadors integrats sinó d’aules d’informàtica, amb una capacitat insuficient per acollir un grup-classe que estigui entre 25-30 alumnes; sovint no poden ni tan sols encabir grups desdoblats de 15 alumnes. Hi ha algunes excepcions, com l’IES Vallvera que durant el curs 2006-2007 ha dotat tot l’alumnat de 2n d’ESO amb ordinadors, portàtils o no. En aquesta situació general, una estratègia habitual és utilitzar l’aula virtual projectada amb el videoprojector. Si és possible es desdobla el grup per anar a l’aula d’informàtica, encara que això suposi anar-hi només un cop per setmana o haver d’estar un únic professor o professora a dos espais a la mateixa hora de classe. Això no obstant, un cop s’ha creat la rutina de consultar l’aula virtual tampoc és necessari accedir-hi des de l’aula presencial: “jo poso els avisos allà i ells entren, miren, consulten, vull dir que s'ha creat la rutina d'incloure l'aula virtual com a eina del seu aprenentatge i ja està.” L’aula virtual projectada pot ser un espai on visualitzar l’activitat que hi ha tingut lloc, per exemple els resultats d’una votació en forma de consulta o quants alumnes han lliurat les activitats. Això permet que l’alumnat sigui més conscient que allò que fa té una repercussió i també li dóna l’oportunitat de veure “la lectura que fem nosaltres [el professorat] des de dins”. Els recursos i les activitats projectades són elements de la classe presencial que tenen una continuïtat més enllà de l’aula física ja que “a l’aula els poses activitats que tenen al Moodle, i després ells a casa ho acaben. [...] Amb el projector. [...] expliques, comences i després ells a casa ho acaben...” Aquesta extensió de l’aula pot facilitar el treball de l’alumnat mitjançant la resolució de dubtes d’una manera continuada i en el moment en el qual se li presenten. En general cal esperar la sessió de classe següent per exposar els dubtes i sovint això impedeix la resolució d’exercicis i activitats: “...li deies, “aquest exercici per què no l’has fet' 'Perquè no l’he sabut fer.' 'On t’has encallat?' 'Aquí'; però és clar, aquí, havien passat dos dies des que havia vingut a classe..." Fins i tot arribat el moment potser que el dubte ni es recordi. La comunicació contínua a l’aula virtual, mitjançant el fòrum o el xat, permet que “ara quan s’encallen, escriu al fòrum i diu “exercici tal” [...], això no sé com fer-ho.” L’aula virtual s’utilitza també per organitzar, revisar i controlar les activitats que es proposen a l’alumnat, especialment en forma de tasques. Aquesta possibilitat facilita el seguiment per part del professorat i, tanmateix, l’alumnat té accés al registre de les activitats que ha resolt. Com comentava una professora, és una manera de comunicar a l’alumnat aquest seguiment constant amb la finalitat que siguin capaços de concentrar-se en les tasques que han de realitzar: “[els proposo] tasques, tasques, tasques, corregir-les, corregir-les, corregir-les, algun missatge i de tant en tant dir-los 'tot el que us dieu entre vosaltres queda registrat i jo ho puc veure, per tant, a treballar!' ” Pel que fa
als cursos i edats de l’alumnat els participants es van mostrar d’acord
que hi havia diferències en l’ús que es podia fer entre
alumnes d’ESO i de batxillerat i, fins i tot, diferenciant primer
i segon curs de batxillerat. Es va destacar que al primer curs es pot
fer un ús més semblant al que es fa amb l’alumnat d’ESO
(“...primer de batxillerat és una cosa, no has de seguir
tant el programa, pots investigar més, els alumnes ho valoren més”)
mentre que el fet que la major part de l’alumnat de segon de batxillerat
es presenti a les proves d’accés a la universitat origina
que s’hagin de trobar estratègies d’ús més
dirigides a un objectiu concret, en aquest cas la preparació de
la prova selectiva: “ens trobem que han d’anar més
per feina [...] Si tenen la sensació que en algun moment
perden el temps amb el Moodle, llavors ja no… Ha de ser al revés,
que allò que fan sigui per guanyar temps i de manera individual,
perquè van a tenir un examen individual al final.” Entre
aquestes estratègies està l’elaboració pel propi
alumnat dels temes que hauran de desenvolupar a la prova final (“els
han fet ells en un wiki, tots [...] i ara estan tots impresos”)
o la construcció de bases de dades amb diversos continguts del
curs, per exemple antologies de poemes utilitzant l’activitat glossari
(“A batxillerat, les antologies de poemes de lectura obligatòria,
cada entrada és un poema, i els comentaris són els comentaris
que fan els alumnes sobre aquell poema”). El punt de vista de l'alumnatUn dels aspectes que més es va destacar és l’àmplia utilització que l’alumnat fa de l’ordinador i en particular de la missatgeria instantània: en molts casos, quan estat treballant des de casa, tenen l’ordinador engegat i el programa de missatgeria actiu, de manera que es van comunicant constantment amb companys i companyes. Aquest fet facilita que obrin l’aula virtual i es comuniquin també pels missatges interns, els fòrums o els xats i fins i tot quedin per a fer activitats conjuntament. “Una altra cosa és que haguessin d’anar expressament, anar a l’ordinador i obrir el Moodle a fer la feina. Això potser no passaria, o menys. Però el fet que ja són a l’ordinador pel messenger, doncs va, ara obro el Moodle, a veure qui hi ha...” En aquest sentit, hi va haver acord general que “estem oferint als alumnes una eina que ells necessiten, que ells demanen”. L’alumnat aprèn ràpidament a moure’s i utilitzar els diferents espais i funcionalitats de l’aula i a valoració que en fan és en general molt positiva. Una professora que utilitza l’aula virtual quan pot fer desdoblament a l’aula d’informàtica explicava que “si aquella setmana hi ha festa perquè hi ha pont aquell dia, quan tornem la setmana següent em demanen recuperar aquella hora.” Degut a que les experiències són inicials encara no es pot concretar fàcilment quins són els aspectes més importants. Una professora comentava que “estem fent la llista dels avantatges per als nanos, perquè la seva recepció de l'aula és boníssima. Què suposa al seu aprenentatge, a la seva autonomia, i no són paraules buides, com a mínim ens ha funcionat molt bé.” Això sí, Moodle no canvia l’alumnat, que “davant el M es manifesten tal com són [...] si un alumne és molt treballador, veus que amb el Moodle també fa, bé; si un alumne li costa, [...] mentre els altres estan acabant la primera activitat, ell encara està posant la contrasenya per entrar.” Però fins i tot tenint en compte això “sí que trobes algun cas que amb el paper i el bolígraf li costa de treballar i en canvi amb el Moodle no.” L’ús de Moodle millora la motivació de l’alumnat per a fer les activitats encomanades. Organitzar-les a l’aula virtual fa que hi hagi “... una predisposició a voler-la fer molt més gran que si no hi ha el Moodle”. El que sembla que els agradi més és l’accés a retroacció immediata perquè l’alumnat “espera progressar, i a Moodle ho veu perfectament” i a més “els encanta ser avaluats [...] senten com si el vincle fos més estret amb el professor.” Sembla que per a l’alumnat és significatiu sentir que el/la professor/a té una actitud de proximitat i revisa la seva feina de manera individual “si a més jo els poso una retroacció, per petita que sigui, això els encanta. [...] Es pensen que estic tot el dia allà. [...] El punt 'gran hermano' que té el Moodle als alumnes els agrada molt, perquè els sembla que el vincle és molt més estret.” També és molt important poder visualitzar no només el resultat de la seva activitat sinó el de la de companys i companyes. Ambdues coses es poden aconseguir, per exemple, amb activitats autocorrectives com els qüestionaris que, a més, poden repetir fins millorar la qualificació aconseguida fins i tot per superar l’obtinguda pels companys: “si vols que treballin, posa’ls un qüestionari, perquè tots tenen la motivació d’allò, a veure si trec la nota més alta, i hi ha una mica de ‘pique’ entre ells, a veure tu quant has tret, això sí que els enganxa molt”. Les activitats col·laboratives, tot que no s’estiguin utilitzant de manera extensa, també són ben valorades, per exemple en el cas de glossaris elaborats en grup “que ells mateixos han valorat molt positivament perquè els comentaris de cada text s’han enriquit amb 20 participacions, en algun cas.” Pel que fa a grups qualificats pels participants com “especials” (UAC, aules d’acollida, grups de reforç) es va destacar com a element motivador la possibilitat que l’alumnat sentís el racó de l’aula virtual com a propi. Un dels elements motivadors és haver d’identificar-se amb un nom d’usuari i una contrasenya personals per accedir-hi. Un cop dins, “aquest portal el fan anar els alumnes, l’enriqueixen ells”. Per a l’alumnat d’aquests grups l’ús de l’aula virtual suposa un nou entorn de treball en el qual aprendre i posar en marxa habilitats diverses. Una professora de matemàtiques que treballa amb unitats d’adaptació curricular explicava que “no hi ha manera de fer-los treballar res de matemàtiques i en canvi amb el Moodle doncs sí. I això de retallar, enganxar, posar aquí, posar allà, ara et copies aquesta figura, i al cap i a la fi els estàs ensenyant recursos d’internet i ja està, perquè de matemàtiques n’aprendran ben poques però és igual. I aquests nens eren nens que no feien res. I ara amb el Moodle treballen.” (Recordem en aquest punt el que ja s’ha comentat a l’apartat “Recorregut, camí, perspectives” sobre l’ús de Moodle per a l’alfabetització d’alumnat nouvingut a secundària). Un altre aspecte que es va destacar és la major participació de l’alumnat més petit, especialment de l’ESO, on hi ha alumnes “que tot el que penges ho obren, tot” i que als fòrums “participen encara que no els posis nota i els grans no”. Mostren una major curiositat i quan s’acostumen a treballar a l’aula virtual “demanen molt”, en el sentit que volen tenir l’aula accessible i amb noves activitats fins i tot en períodes no lectius. Al batxillerat, en canvi, són més autònoms i estan interessats en qüestionaris per a preparar exàmens o la prova d’accés a la universitat. Altres avantatgesUn avantatge destacat, no menys important que els ja esmentats, va ser que tenir un entorn tancat a internet i amb finalitats educatives permet que l’alumnat aprengui una “navegació amb valors” a la xarxa. Una professora comentava un cas de mal ús d’internet que s’havia donat al seu centre de treball i que el fet d’haver experimentat un ús didàctic d’internet a utilitzant Moodle com a entorn de treball havia ajudat a resoldre la situació ja que “els únics que ho han frenat, són els que estan treballant amb Moodle.” D’altra banda, i relacionat amb el punt anterior, l’alumnat aprèn també que no es pot utilitzar el mateix registre en un entorn educatiu que en un entorn informal. Una aula virtual “ens ajuda a ensenyar-los a distingir registres. [...] Quan passen al Moodle [...] saben perfectament que allò és un context educatiu i que en un context educatiu s’ha d’utilitzar un registre que és la llengua formal i correcta i en aquest sentit ens ha fet un favor grandíssim.” En relació
amb la millora dels resultats acadèmics, no hi va haver gaire discussió,
probablement perquè s’està encara en una fase inicial
d’ús. Com comentava una professora, dir que millora els resultats
és “una afirmació que jo no faria ni en positiu
ni en negatiu, és molt arriscat”. Això no obstant,
amb totes les reserves, donat que es tractava d’una única
experiència i hi ha altres variables a tenir en compte, una professora
de matemàtiques va explicar que havia pogut constatar una millora
de l’aprenentatge en un tema concret, la geometria: “el tema
de la geometria, a 3r d’ESO [...] era el tema que hi havia
més percentatge de suspesos. Aquest any he fet el mateix, [...].
Llavors en grups els he fet anar a l’aula i el mateix passar-ho
a net a l’ordinador, o sigui que ho han fet dues vegades, i a més
a més han vist alguns aplicatius [...] alguna cosa més
que no abans sense ordinador. Jo no sé si és per això
però aquest any el percentatge d’aprovats de geometria m’ha
pujat a casi bé el 80 %. Mai m’hi havia trobat”.
Problemes i limitacions en l’ús a l’aulaLa principal limitació destacada ha estat la manca d’ordinadors: a l’aula, a les aules d’informàtica (i en relació amb això disposar d’insuficients hores de desdoblament) i als domicilis de l’alumnat. Malgrat aquestes dificultats, però, la imaginació i la voluntat del professorat ha aconseguit que els resultats siguin positius. Un professor comentava que en el cas de matèries de caire més teòric resultava més complicat “plasmar-ho al Moodle”, afirmació que va anar acompanyada d’una breu discussió sobre metodologies didàctiques. I és que el professorat que utilitza Moodle tendeix, almenys en un principi, a reproduir els models didàctics que utilitza a l’aula ordinària: “el problema no és del Moodle, [...] és que el professor que ha de poblar els materials, els recursos, les activitats a aquest Moodle és qui s’ho ha de treballar, però no és el Moodle”. Tot i que una part del professorat treu un bon rendiment de Moodle amb els grups qualificats d’ “especials”, a d’altres casos selecciona els grups amb els quals utilitzar Moodle i tendeix a fer-ho amb aquells grups-classe que tenen uns millors hàbits de treball. Si un grup té uns hàbits de treball pobres, si “no porten ni llibre ni llibreta, què els vols dir d’anar al Moodle...” Això sí, existeix la percepció general que si l’ús de Moodle s’estén entre el professorat caldrà coordinació i establir criteris de centre per tal de “vigilar la feina que posem als alumnes” ja que, com hem vist, tendeixen a ser més actius amb l’aula virtual. A més, caldria també no dispersar les aules a les quals han d’accedir. Més
enllà de com utilitzar les aules virtuals, hi ha dubtes sobre els
resultats d’aprenentatge, sobre si “allò, que hi has
dedicat una hora o dues, acaba essent prou útil, o productiu”.
Voldria afegir, perquè em sembla significatiu, que aquest dubte
anava lligat amb una reflexió sobre el sentit de l’actual
currículum, si no serà que “daurem molt la píndola
perquè entri més fàcil però igual la píndola
ja no és la que hauria de ser”. Moodle com a projecte de centreIniciativesEl tercer bloc dels grups de conversa s’iniciava amb la discussió sobre d’on havia de sorgir l’impuls per tal de convertir projectes individuals d’ús de Moodle en projectes de centre (didàctics o organitzatius), si és que es considerava que aquesta extensió era desitjable. En aquest aspecte es van manifestar diverses opinions tot i que es va estar d’acord en un punt: “si s’estén al centre [...] s’ha d’estendre amb garanties”. Si bé la major part dels participants creien que la iniciativa havia de partir conjuntament de l’equip directiu i la coordinació informàtica, també es va comentar que era necessària la implicació del claustre. “Perquè el Moodle es faci servir per a aspectes organitzatius del centre s’hi ha d’implicar la direcció”, tot i que l’opció preferent sembla la Intraweb. El fet de tenir la Intraweb instal·lada i en funcionament pot frenar l’ús de Moodle (“al meu centre, per exemple, dubto que mai estigui al Moodle, per què? Perquè [...] si tenim la intranet, no ho farem de l’altra manera”) tot i que anteriorment s’havia constatat la conveniència de separar l’entorn organitzatiu, gestionat per la Intraweb, de l’acadèmic, que es podria desenvolupar en Moodle. Si l’equip directiu no aposta decididament per les TIC o per un projecte amb Moodle llavors cal, almenys, que el professorat que el vulgui endegar tingui una cobertura tècnica mínima des de coordinació informàtica (“com a mínim el coordinador d’informàtica hauria de donar permís per baixar-te el programa”). Els departaments didàctics també són una bona manera de començar projectes amb Moodle i facilitar que la resta de professorat hi vegi les possibilitats, com és el cas d’un centre en el qual “el departament que més [...] ha vist els avantatges és el de tecnologia administrativa, de cicles formatius, que estan constantment actualitzats; volen fer un pla d’implantació a tot el cicle”. De totes maneres, també es van expressar opinions en la línia que l’ús de Moodle havia de ser completament voluntari i que la iniciativa havia de partir del professorat de manera individual. Aquestes iniciatives individuals poden arribar a estendre’s al centre, especialment si l’equip directiu s’hi implica. En qualsevol dels casos, tant si la iniciativa parteix del claustre, l’equip directiu, el departament didàctic o el professorat, el Departament d’Educació hi té un paper molt important ja que “ha de posar a l’abast dels centres la possibilitat de fer-lo servir”. Projectes intercentre
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
1-
Qüestionari núm. 75: "Només tinc grups d´ESO,
però la majoria són de diversitat. Aquests no tenen feines
per fer a casa i a classe no tenim accés a internet, ni possibilitat
d´acudir a les aules d´informàtica del centre. 2-
Dougiamas, M., Taylor, P.C. (2002) Interpretive analysis of an internet-based
course constructed using a new courseware tool called Moodle. HERDSA 2002
Conference. 17-18 de juliol de 2002, Perth, Australia. < http://www.ecu.edu.au/conferences/herdsa/main/papers/nonref/pdf/MartinDougiamas.pdf
> [Consultat el dia 21-05-2007]. 3- Segons l'informe "Penetración Regional de la Nueva Economía", realizat per N-Economía (http://www.n-economia.com), Catalunya és la comunitat on més nens i nenes es connecten a internet, amb un 88,5%. L'infome està referenciat a http://www.n-economia.com/informes_documentos/SINTESIS_NE_04-2007.PDF. Hi ha una notícia a m@rketalia.com (http://www.marketalia.com/noticias_id.asp?Idreq=1811). |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Autora: Irene Martínez (imartin6@xtec.cat) 2007
"Les
aules virtuals basades en Moodle als centres de secundària",
escrit per Irene
Martínez Pérez està sota una llicència Creative
Commons Reconeixement-No comercial-Compartir amb la mateixa llicència
2.5 Espanya License.
El treball es pot trobar a www.xtec.cat/~imartin6/recerca_moodle/index.htm
