Constitueix una de les festes més importants del calendari jueu. És anomenada també com la "festa de la llibertat", "festa de la primavera", o "festa dela àzims". Originàriament era una festa agrícola, i de pelegrinatge al Temple de Jerusalem.
Donat que moltes de les festes jueves guarden relació amb les activitats laborals de la gent del poble, com era l´agricultura i el pastoratge.

Com s´ha dit abans, la Pàsqua, és una festa que es remonta més enllà del període egipci,i relacionada amb la vida dels pastors. en la seva celebració s´oferia un corder d´un any, per obtenir  de Déu la benedicció sobre els ramats, i reconèixer amb aquesta ofrena, l´acció divina. Aquesta també, es va relacionar amb la festa dels Àzims, festa on s´oferia les primeres collites. Amb la reforma religiosa de Josies, aquestes dues festes es van unire en una de sola. Es va decretar que el primer dels set dies dedicats a la festa dels àzims, es celebrés la Pàsqua, on el pa que es menja havia de ser àzim. Donat que la llevadura implicava fermentació, i era considerada com una matèria impura.

En els rituals d´ofrenes de farina amassada, sempre es prohibia l´ús de la llevadura. Seguint aquest simbolisme, es fa una al.lusió a la vella llevadura que cal evitar com perversa i maligna i parla dels pans dels pans àzims de la sinceritat i la veritat. També Jesús, parla en aquest sentit als seus deixebles, prevenint-los del llevat dels fariseus i cal recordar que el pa de l´Últim Sopar era pa àzim.

Es celebra sota la llum de lluna de primavera, el mes de Nisan (març-abril), el dia 15 del mes, a qualsevol casa. Després de designar un lloc precís, que havia de ser el Temple, lloc on s´inicia el ritual de la festa i on els jueus havien de fer les primeres ofrenes.Per als samaritans, quan a la tornada de l´exili dels jueus, van iniciar el culte a la muntanya de garizim, apartant-se del culte oficial del Temple.

El primer i últim dia de Pesakh, es consideren "iom tov", festes on està prohibit qualsevol treball; la resta dels dies es consideren khot hamoed, on l´activitat festiva es compagina amb el treball.

Dos historiadors antics, van descriure en quin moment els jueus celebraven la festa, per Filó d´Alexandria la celebració coincidia amb l´equinocci de primavera, quan la llum de la lluna plena durant la nit. Flavi Josef , especifica que en aquell dia la lluna passa pel signe d´`Aries.Aquesta dada, manifesta l´origen de la festa que es relacionava amb els cicles naturals.

A partir del fet narrat en el llibre de l´Éxode , aquesta festa es vincula amb l´aconteixement definitiu d´Israel, l´alliberament del poble jueu del poder d´Egipte (l´any 1313 segons la tradició o cap a l´any 1270 segons l´actual exègesi moderna).

L´Éxode es considera el símbol del naixement del poble jueu, què alliberant-se de l´opressió egípcia, retorna a la terra dels seus avantpassats i crea una nació independent tan políticament com religiosament, seguint la voluntat de Déu, expressada en Abraham , i refermada en Moisès . 

El nom de la festa Pàsqua , té diverses terminologies, per uns consideren que el nom és degut  al fet, de la nit de la llibertat, on l´ àngel de Déu passà per enmig del poble jueu, matant als primogènits d´egipte. d´altres parlen del "càstig" referint-se a l´última plaga que Déu infligí als jueus.

La Bíblia, en el llibre de l´Éxode , ens explica que Déu ordenà a Moisèsàngel exterminador de Déu , mataria a tots els varons primogènits d´Egipte, i passaria més enllà de les portes marcades pels fills d´Israel.

D´aquí la paraula PESAKH , que significa "passar més enllà" . Aquesta paraula també designa la víctima pasqual, l´anyell. Donat que al ser una festa de caire agrícola, en el temps de la primavera, el sacrifici es feia amb un be. és una festa més familiar que religiosa, on tota la família s´havia de reunir, per celebrar-la. i on s´havien de seguir uns costums especials , on cal distinguir entre el sacrifici de l´anyell i la cena pasqual.

El ritual del sacrifici, es realitzava normalment a casa. llavors,segons ve narrat en el llibre del Deuteronomi(16,1-8) , es centralitzava i s´establia que fos el Temple, essent el sacerdot qui realitzi la cerimònia del sacrifici. Així, en temps de Jesús, i d´aquí que cobra un significat important la Pàsqua nova, on Jesús purifica i parla d´un nou Temple .

En el ritual del sacrifici , apart dels animals, del que destaca el corder , hi havia una oblació de farina amassada amb oli i una mica de vi. també és un fet que l´Últim Sopar de Jesús, a l´instituir l´Eucaristia , ho fes sota les espècies del pa i del vi.

En el ritual era costum també, espergir amb la sang del corder l´altar dels sacrificis, simbolisme que es relaciona amb Jesús en la Cena Pasqual, al parlar del calze de la sang.
 
 

Donat que el poble d´Israel va haver de marxar de manera precipitada d´Egipte, per les presses i conservar millor el pa, aquest se´l van endur cuit, sense deixar que aquest fermentés. Així és un costum, que durant la festa, no pot haver-hi en la casa cap resta resta de gra o producte que porti llevat o pogui llevar. Per aquesta raó, és costum netejar tota la casa, i en arribar la nit abans de la PÀSQUA, els nens busquen per la casa, tota resta d´aliments que continguin llevat, per cremar-los.

El ritual comença amb la destrucció del pa fermentat, que quedés dels antriors dies, cerimònia que queda descrita en la MIXNÀ (que significa repetició, estudi, que conmsisteix en una col.lecció de tradicions legals de la LLEI ORAL, que són la base del TALMUD

L´anyell que havia estat sacrificat en el Temple, era portat a la casa, per iniciar la CENA. Abans de començar, tots els comensals es rentaven les mans. Era costum, que en aquesta data, més d´una familia s´ajuntava amb una altar, per celebrar la festa. Això es donava, entre les famílies amb menys recursos, ja que el corder era un animal, que costava molts diners, i no totes les famílies podien fer front a una despesa tan gran.

La vaixella emprada i els utinsilis de cuina són especials, i només es fan anar per aquesta festa. Al llibre de l´Éxode (12,15) es troba la llei que diu que durant set dies es menjarà pa sense llevat, i aquest es farà desapareixer de les cases. El dia 14 de NISAN els homes (els més grans de 13 anys) han de fer dejuni com expressió d´agraïment per haver estat alliberats de la mort dels primogènits d´Egipte. 

Al vespre s´inicia el sopar, aquest és anomenat SEDER (ordre)perquè segueix una sèrie d´actes simbòlics molt concrets segons ve especificat en la lectura de l´AGADÀ (que significa "narració", i són un conjunt de contes de tradició jueva, sobre els passatges bíblics, llegendes, biografies de rabins, etc. L´AGADÀ  més antiga i important és la de PESAKH. Conta la història de l´EXODE , del poble jueu alliberat d´Egipte. Està il.lustrada amb dibuixos).

Tots seuen a taula i es reserva un lloc buit, amb una copa de vi per al profeta Elies, que simbolitza l´esperança d´una redempció amb el Messies. Dirigeix el sopar el pare de família o el rabí de la comunitat en el cas dels que són fora o no tenen família.

Sobre la taula hi havia el Corder , juntament es menjava el pa sense llevat (MATSÀ ) i herbes amarges (MAROR ), que simbolitzen els sofriments del poble jueue a Egipte; també es menja una pasta feta de fruita, fruits secs i mel ( KHAROSET), que simbolitza el fang amb que el poble jueu feia els totxos per a les construccions dels egipcis. Hi ha també una salsa d´api o julivert , símbol de primavera o renovació, tots han de menjar-ne una mica sucada amb aigua salada que simbolitza les llàgrimes vessades pels fills d´Israel a Egipte o també representa el símbol de les aigües del Mar Roig, que van haver de travessar en la fugida. 

El pare comença amb la benedicció (QUIDUIX )-paraula que significa santificació,es la  benedicció que es fa sobre el vi abans del menjar vespertí del XABAT i d´altres festivitats-, de la primera copa de vi, que l´anava passant als altres comensals, que menjaven les herbes amarges. Després en una safata on hi ha tres MATSOTS , agafa un i el trenca en dos trossos, sobre un d´ells es recita una benedicció, mentre l´altre tros estorna a guardar sota el tovalló (anomenat AFIQOMAN ), i no es menja fins al final de tot el sopar i abans de mitjanit; després d´aquella hora no es podrà prendre cap més aliment.
(Això es fa en record del sacrifici pasqual, quan després de la destrucció del Temple, ja no es fan sacrificis sobre l´altar).

Llavors un dels fills varons de la família, el més petit , pregunta pel significat de tot el que estan celebrant, i com a resposta, el pare de família llegeix els textos que parlen de la celebració de la PÀSQUA. Aquí es llegia l´ AGADÀ (llibre composat cap al segle VIII). Abans de la lectura, es realitzava la recitació d´una frase que simbolitza l´esperança "aquest any som aquí, però l´any vinent serem a la terra d´Israel; aquest any som esclaus, però l´any vinent serem lliures a la terra d´Israel". Llavors el petit de la casa, pronuncia la pregunta:"Per què aquesta nit és diferent de les altres?"

En la lectura, hi ha un conjunt de preguntes i respostes rituals que demostren l´esperit didàctic que se li dóna a aquest ritual, i on el pare diu: "En aquest dia tu explicaràs als teus fills així..." i comença el relat de l´Éxode.

Després es passava a la benedicció de la segona copa de vi, i es cantaven els salms 113, i 114. Llavors comença la cena pròpiament, menjant el corder i els pans àzims. Es passava la tercera copa i es cantaven els salms 115 i 118. Un cop acabat, es passava la quarta copa

Quan es llegeix l´episodi de les plages que va enviar Déu als egipcis, es vessa una gota de vi en nom de cadascuna d´elles. Això vol simbolitzar que mai l´alegria pot ser completa.
Quan es finalitza el sopar, cal recordar que s´ha de menjar el matsà guardat sota el tovallò, i es canten després cançons i himnes, i també es llegeix alguns passatges del llibre Càntic dels Cants.