LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931)

A.- EL REGNAT D'ALFONS XII (1876-1885)

1.- CONTEXT MUNDIAL:

• Període expansiu europeu: imperialisme per Àfrica i Àsia.
• Estabilització de dos nous Estats: Alemanya i Itàlia.
• Aparició d'una gran potència: els Estats Units.
• Crisi econòmica de superproducció entre 1873 i 1896 que va donar lloc a mesures proteccionista a concentracions empresarials.
• Consolidació dels partits obrers. (PSOE, PSF, Labour Party, SPD)
• Aparició de grans sindicats que propicien legislacions socials.

2.- L'ARRIBADA D'ALFONS XII.

Desembre de 1874, Cop d'estat del General Martínez Campos.

L'1 de desembre de 1874, Alfonso va fer públic el Manifest de Sandhurst.

Text: Manifest de Sandhurst

  • Govern provisional de regència presidit per Antonio Cánovas del Castillo.
  • Gener de 1875 arriba a Espanya i va ser proclamat rei davant les Corts Espanyoles.
  • Programa de govern basat en el sistema anglès.

1 - Primer objectiu: Pacificació interna i externa

- Tercera Guerra Carlista. Solucionada en 1876. Conseqüències:

- Abolició del règim foral basc (pagament d'impostos i servei militar),

- Autonomia fiscal (concert econòmic)

- Insurreccions independentistes a Cuba.

- Enviament de noves tropes a Cuba on es va posar fi al conflicte bèl·lic per la pressió militar i la negociació.

- Pau de Zanjón (1878): amnistia, abolició de l'esclavitud i major autonomia.

- El retard o incompliment provocaria un nou conflicte en 1879 (guerra chiquita) i la insurrecció de 1895.

2 - Segon objectiu: Regulació de la política interna:

- Constitució de 1876 (moderada) la vigència de la qual es va mantenir fins a 1923. Sistema bicameral, (Congrés i Senat), bipartidisme i de sobirania compartida entre el rei i les Corts.

- Torn pacific de partits:

- Partit Conservador de Cánovas del Castillo. Aristocràcia, alta burgesia,, esglèsia i classes mitjanes moderades.
- Partit Liberal-fusionista de Práxedes Mateo Sagasta. Petita burgesia, industrials i comerciants.
- Queden fora del sistema els altres partits polítics legals durant el sexenni democràtic: el partit radical de Ruiz Zorrilla, els republicans d'Emilio Castelar, els republicans federals i el futur PSOE.

 

• Alternança de partits (Conservador 1875-80 - Liberal 1881-84. - Conservador 1884-1885.)

1-  Govern de Cánovas (Partit Conservador 1875-80) manté un règim d'excepció, per a consolidar el règim polític i la seva prefectura política, control de la premsa (censura prèvia), ordre públic i recuperació de la posició de l'Església.

• Control de l'educació (Decret Orovio, expulsió professors krausistes i fundació de la Institució Lliure d'Ensenyament). Conflicte de les càtedres. Dimissió d'Emilio Castelar.

Alfonso

Alfons XII

Cánovas

Antonio Cánovas del Castillo

Sagasta

Práxedes Mateo Sagasta

• Abolició dels furs bascos, necessitat d'uniformitzar legalment el país.

• Llei sobre l'elecció de Municipis i Diputacions (desembre 1876). 1 diputat per cada 30.000 habitants.

• Llei electoral (1878). Sufragi censatari molt restringit (5%).

•  Control de les eleccions a través del control caciquil.

•  Aprovació entre altres lleis del Codi de Comerç, de la Llei d'Enjudiciament Criminal i del Nou Codi Civil.

•  Llei d'impremta (1879), delictes, crítica a la Monarquia o al sistema polític i social, tancaments de periòdics de l'oposició. Censura, disturbis i protestes, vaga de tipògrafs madrilenys, secundada ja pel recentment fundat Partit Socialista. Les llibertats de reunió i associació van quedar sotmeses a interpretació del govern.

2-  Govern de Sagasta (Partit liberal- fusionista 1881-84) Orientació liberal tímida pel temor d'alarmar als grups socials dominants.

• Mesures per a acabar amb les restriccions de la llibertat d'expressió

•  Va limitar delictes d'impremta, va retornar les seves càtedres als professors represaliats i va permetre que les associacions obreres i republicanes tornessin a actuar amb llibertat.

•  Recessió econòmica i timidesa de les reformes

•  Onada de disturbis i protestes contestades amb duresa.

•  Recessió econòmica de 1882 a 1884, actuació de la Mà Negra (Grup terrorista d'orientació anarquista en el camp andalús).

•  Pronunciament republicà del general Villacampa en 1883, que va acabar en fracàs.

3- Segon govern de Cánovas (gener 1884-1885)

•  Control premsa i mesures repressives (tancament de la Universitat de Madrid).

•  Conflicte amb Alemanya per les illes Marianes en 1885

•  Memorial de Greuges (1885) carta dirigida al rei Alfons XII, en defensa dels interessos morals i materials de Catalunya, a l'estil dels memorials de greuges de les antigues Corts catalanes. El document es lliura en un acte presidit per Joaquim Rubió i Ors i consistia en una sèrie de reivindicacions polítiques i econòmiques amb motiu de l'acord comercial entre Espanya i la Gran Bretanya i dels intents d'unificació del dret civil. Aquest document era fruit de la col·laboració dels intel·lectuals amb la burgesia industrial catalana, i es considera el primer acte polític del catalanisme en la política espanyola.

Text: Memorial de Greuges

•  Mort del rei: En 1885 es va deslligar una epidèmia de còlera a València que es va anar estenent cap a l'interior del país. Quan la malaltia va arribar a Aranjuez, el monarca va expressar el seu desig de visitar als afectats, el Govern de Cánovas del Castillo es va negar pel perill que això comportava.

El rei va partir sense previ avís cap a la ciutat i va visitar als malalts i els va repartir ajudes. Quan el Govern va conèixer el viatge del sobirà, va enviar al ministre de Gràcia i Justícia, al capità general i al governador civil perquè li portessin de tornada a Madrid. En arribar a la capital, el poble, assabentat del gest del rei, li va rebre entre aclamacions  i, retirant als cavalls, va conduir al carruatge fins al Palau Real de Madrid.

Alfonso XII

• El 25 de novembre, Alfons XII va morir de tuberculosi en el Palau Real del Pardo.

 

© Javier Arrimada García 2021