TORTUGA DE FLORIDA - Trachemys scripta elegans
Inici

Exemplar jove, segurament alliberat de poc. Congost de Montilivi, 26-7-06.

 

Prenent el sol a l'Onyar. Congost de Montilivi, 23-10-2010.

Gran exemplar d'uns 23 cm amagat entre la vegetació del meandre de la Creueta, 10-6-06.

 

Els punts d'assolellament són força fixos i cobdiciats. Observem també l'abombament de la closca per la seva part superior. Aiguabarreig de l'Onyar amb el Celrè, 3-4-2010.

 

5 exemplars (un a l'aigua) que demostren l'abundància d'aquesta espècie al congost de Montilivi, 2-5-08.


Aquesta tortuga aquàtica també és coneguda com a Tortuga de temples roges o Tortuga d'orelles vermelles.

Lamentablement, perquè és una espècie introduïda (al·lòctona), és la tortuga que més fàcilment veurem en aquest espai. La seva presència es deu als alliberaments de mascotes que ja s'han fet massa grans i no caben a l'aquari o que s'han tornat agressives i mosseguen. Volent el millor per a elles molta gent les allibera al medi natural, ignorant la quantitat de problemes que comportarà la seva presència.

Representen una competència directa per la Tortuga de rierol, autòctona i més escassa en aquest espai, ja que li ocupa els llocs d'insolació de vital importància com a rèptil que és. També competeix amb l'aliment, l'hàbitat i és més agressiva. Per altra banda és menys exigent des d'un punt de vista ecològic, característica que l'acaba d'ajudar a establir-se entre nosaltres. Tant és així que en altres indrets ja se n'ha constatat la reproducció.

Té una coloració bàsicament verda amb algunes franges grogues. Un dels trets més característics i fàcilment visible és la franja vermella que arrenca darrera dels ulls i arriba fins el coll. Observant-la de perfil veiem que la closca és abombada, mentre que en el cas de la tortuga de rierol és plana per la part superior.

Tot i poder tenir uns hàbits alimentaris clarament oportunistes explotant el més mínim recurs, com a espècie carnívora que és prefereix menjar peixos (normalment morts), insectes en forma adulta o de larva, cargols, cranc de riu americà, etc.

El seu període d'activitat és molt ampli, va des de finals d'hivern (mitjans de març) fins a finals de tardor. Els exemplars adults poden assolir mides de més de 40 cm.

En aquest espai cada vegada se'n veuen més exemplars de ben segur per la proximitat amb l'àrea urbana. Un dels llocs on més fàcilment la podrem observar és al congost de Montilivi, prenent el sol sobre una branca o roca emergida.

Hi ha una altra subespècie que no té la taca vermella que també podem trobar aquí, la Tortuga d'orelles grogues (Trachemys scripta scripta).

Inici