Tant per l'aspecte com per la coloració metal·litzada deduïm fàcilment que es tracta d'un membre de la família dels Crisomèlids (Crhysomelidae).

Mesura de 6 a 7 mm de longitud i com és habitual els mascles són més petits que les femelles. Viu al bosc de ribera, prop de l'aigua. Es distribueix per la major part d'Europa i de l'Àsia temperada. El segle XIX va ser introduït al continent americà.

La seva vida està totalment lligada a les fulles dels verns (Alnus glutinosa), per això se l'inclou dins del grup dels anomenats escarabats de les fulles. De totes maneres si escasseja l'aliment els podem trobar sobre altres espècies com l'avellaner, o el bedoll.

A mitjans de primavera apareixen els primers exemplars que han hibernat amagats al sòl, sota la fullaraca. Les femelles ponen uns centenars d'ous de color groc al revers de les fulles de vern, distribuïts en diferents paquets. Aquesta situació els protegeix de la intempèrie i d'una insolació excessiva.

En sortir-ne les larves, primer de color marró i després quan muden negres, comencen a alimentar-se també d'aquestes fulles, deixant només els nervis. Durant la fase pupal les larves s'enterren al sòl i no en sortiran fins a la tardor, moment en què emergirà una nova generació d'escarabats adults. En una tardor plujosa moltes de les pupes poden morir ofegades.

Alguns anys són molt abundants i poden representar una plaga per als verns que arriben a quedar totalment defoliats, però sense arribar a morir. Després d'un any d'abundància aquest crisomèlid esdevé rar els següents.

Són fàcils d'observar perquè es mouen lentament. En aquest espai el podrem veure a les ribes de l'Onyar, però la seva presència és limitada donada l'escassetat dels verns que han estat substituïts històricament per arbres d'altres espècies. Justament aquí radica l'interès de seguir gaudint de la seva presència.