MARIETA ARLEQUINADA - Harmonia axyridis
Inici

SEGON EXEMPLAR ADULT I VIU D'AQUESTA ESPÈCIE FOTOGRAFIAT A LA PENÍNSULA IBÈRICA EN ESTAT SILVESTRE. Podem apreciar el puntejat d'una de les formes en què trobem aquesta espècie invasora. Puig de Montilivi, 19-11-2011

 

Molts dels exemplars d'aquesta espècie, com aquest, presenten al pronot el dibuix d'una W. Les potes i les antenes són de color marró ataronjat. Congost de Montilivi, 11-7-2013

 

Aquest és l'aspecte bàsic, el de la forma succinea. Congost de Montilivi, 11-7-2013

 

Exemplar amb la forma espectabilis. Congost de Montilivi, 11-7-2013

 

L'eixamplament de la taca en forma de W del pronot ha eliminat les taques blanques que fan que es pugui reconèixer la lletra. Congost de Montilivi, 11-7-2013

 

Exemplar de la forma spectabilis amb les taques molt poc marcades, per això de W del pronot queda desdibuixada. Congost de Montilivi, 11-7-2013

 

PRIMERA LARVA FOTOGRAFIADA EN ESTAT SILVESTRE a la península Ibèrica. Puig de Montilivi, 9-10-2010


Coccinèlid (família Coccinelidae) que fa de 5 a 8 mm de longitud. A primera vista ens pot recordar a la coneguda marieta de 7 punts, però de seguida hi veurem diferències.

És una espècie molt variable, d'aquí li ve el nom d'arlequinada, referint-se a què pot presentar múltiples combinacions de color.

La forma bàsica (f. succinea) és la de la primera fotografia. Èlitres de color taronja amb 9 punts negres a cada èlitre i un de compartit entre els dos a la part anterior, pronot amb el dibuix d'una W i potes i antenes de color marró ataronjat.

Però també es troben formes negres amb 4 taques vermelles (f. spectabilis) i altres també negres però amb 2 taques vermelles (f. conspicua). A partir d'aquestes formes bàsiques podem trobar múltiples variacions i hibridacions.

Les larves, que són l'etapa més important com a consumidores de pugons, semblen minúscules sargantanes negres amb una franja i dues espines taronges a cada costat. Els ous són ovalats i de color groc i la femella els posa junts en grups de 20 a 30.

Els adults acostumen a viure de 30 a 90 dies segons la temperatura, però s'han constatat supervivències de fins a 3 anys en alguns exemplars. L'habitual és que a Europa facin 2 generacions tot i que se n'han observat fins a 5 en un mateix any.

És originària d'Àsia, però ha estat introduïda als continents americà i europeu per controlar plagues d'àfids i còccids. D'aquí, amb el pas del temps, s'ha anat naturalitzant irradiant-se a partir de l'Europa central.

La segona observació als Països Catalans es va fer en aquest espai, al puig de Montilivi, amb un exemplar en forma de larva el dia 9-10-2010 que van poder fotografiar Josep Barbarà i Jaume Oliveras. Això certificava la seva presència i reproducció en aquesta àrea.

Posteriorment el 19-11-2011 es va fotografiar a la jardinera d'una casa del Puig de Montilivi el segon adult viu i en estat silvestre de la península Ibèrica.

Des de ja fa uns anys s'observa que a part dels beneficis agraris, aquesta marieta també causa molts problemes. Principalment competència i desequilibri amb les espècies autòctones de marietes, depredació d'ous de papallones i arnes, deteriorament de la fruita madura (en especial els raïms destinats a l'obtenció de vi) i molèsties als humans en forma de mossegades que poden deixar una inflamació i fins i tot causar reacció al·lèrgica en alguns casos.

Aquests problemes s'agreugen pel fet que a la tardor tendeixen a formar grans concentracions per hibernar, gràcies a unes feromones que les ajuden a localitzar-se. Amb aquest fi busquen esquerdes en els edificis i racons a les finestres on s'apilonen.

La identificació dels primers exemplars observats en aquest espai la va fer José Manuel Sesma, director de la galeria d'invertebrats del portal BIODIVERSIDAD VIRTUAL.

Inici