ESCARABAT DELS LLIRIS - Lilioceris lilii
Inici

Exemplar acabat de sortir de la hibernació. Meandre de la Creueta 3-3-2007

 

Sobre una planta de marcòlic. Aiguabarreig de l'Onyar amb el Celrè, 3-4-2010.

 

Aquí s'aprecia la mida més petita del mascle, com passa freqüentment amb els escarabats. Meandre de l'Onyar a la Creueta, 3-3-07.

 

Ous posats a la part inferior d'una fula de marcòlic. Meandre de la Creueta, 10-4-2010.


Aquest bonic escarabat de la família Chrysomelidae, ha arribat d'Àsia amb el comerç de plantes. Actualment també se'l troba a Sibèria i de manera discontínua per Europa. Pot arribar als 8 mm de longitud i representa un gran perill per als lliris en general ja que se'n menja les fulles.

A la fotografia el veiem sobre una fulla de marcòlic (Lilium martagon). Habita a les vores de riu, prats humits i jardins amb lliris.

La seva acció pot arribar a defoliar la planta, fent que el bulb no es desenvolupi correctament i impedint la floració de l'any en curs o del següent. De totes maneres, perquè això passi cal que n'hi hagi una presència massiva, fet que fins el moment no s'ha observat en aquest espai.

El trobarem actiu des de principis de primavera fins a principis d'estiu. Sempre estan sobre les seves plantes nutrícies, lloc on s'aparellaran i pondran els ous. A partir de l'eclosió, les larves que també són d'un color més o menys taronja, es cobreixen d'excrements enganxosos, que serveixen per no ser desitjats pels ocells insectívors. Passats tres mesos, entren a l'estadi de pupa i cap a finals d'estiu apareixen els nous escarabats adults (imago) que s'enterraran de seguida per hivernar.

Inici