La seva coloració és negra o de tons bruns i té una petita taca blanca a sota del llavi inferior. La mida del seu cos -sense la cua- va dels 30 als 44 cm i és substancialment més petit que la llúdriga -amb qui s'ha confós algunes vegades- que pot superar de molt el mig metre, a part de tenir un color marró més clar.

L'època de zel es produeix de gener a març i tenen de 5 a 7 cries entre abril i juliol.

Està molt ben adaptat a moure's en el medi aquàtic amb membranes interdigitals als peus i molta agilitat per capbussar-se durant uns segons a la recerca d'aliment. Tot i així està a terra bona part del temps.

Com bé indica el seu nom comú és una espècie al·lòctona procedent de l'altre costat de l'Atlàntic, tot i que ara es pot trobar en diversos països europeus on també ha estat introduït. A casa nostra hi va arribar accidentalment els anys 80 a partir de diversos exemplars escapats de les granges d'Osona destinades a l'aprofitament de la seva pell. Des de llavors, gràcies a la capacitat d'adaptació en aquest nou entorn, s'ha reproduït i escampat per les conques de diversos rius del quadrant nord-est de Catalunya. Quan se'n detecta una presència excessiva se'n capturen alguns exemplars amb paranys.

La desafortunada introducció d'aquest carnívor pot causar desequilibris en els ecosistemes dels entorns de les masses d'aigua dels que ha entrat a formar part i exercir un pressió excessiva sobre les seves preses: insectes, fruits, ous, polls, crustacis, peixos, amfibis i micromamífers. A l'àrea d'estudi d'aquest web se l'ha vist caçant i menjant-se 3 peixos de fins a uns 20 cm de longitud en menys de 15 minuts. El cranc de riu americà és una de les preses més freqüents. I el dia 19-1-2009 se'n va veure un exemplar caçant i cruspint-se un talpó comú (vegeu la fotografia). Al centre de la ciutat (Pont de Pedra) ha depredat ous i polls d'ànec collverd.

Desenvolupa la seva activitat tant de dia com de nit i és força confiat, pel que és relativament fàcil de veure. En aquest espai ha estat observat moltes vegades principalment a les ribes de l'Onyar. Però un dia de forta tempesta de la dècada dels 90, quan els carrers anaven plens de gom a gom d'aigua, també se'n va veure un exemplar corrent pel C/ Can Llobet. Puntualment fa llargs desplaçaments allunyant-se de l'aigua, però el seu medi habitual són les ribes amb vegetació on pot cercar aliment, amagar-se i reproduir-se.