Cal no confondre'l amb el gafarró (Serinus serinus). El lluer té 1 cm més de longitud, però sobretot és més llistat, té el bec més llarg i prim i té color negre al plomatge de les ales. El mascle també té negre al front i dalt del cap. En general la coloració de la femella segueix el mateix patró que el mascle però és més discreta.

Només el tenim entre nosaltres els mesos freds, d'octubre a març, quan arriben els exemplars pirinencs i centreeuropeus. És un ocell granívor de la família dels Fringíl·lids (Fringillidae). S'alimenta de llavors. Unes de les que més li agraden són les del vern. Per tant ran dels cursos fluvials és un bon lloc per cercar-lo.

A l'hivern formen grans estols només de lluers o mixtos, barrejats amb altres fringíl·lids.