Ocell de 13 a 14 cm de longitud, de la família dels Sílvids (Sylviidae, que agrupa boscarles, tallarols i mosquiters, entre altres).

Té pocs trets distintius que ens ajudin a identificar-lo i si a més hi afegim que acostuma a posar-se entre la vegetació, entendrem que sigui un ocell que ens costarà de veure i de reconèixer a simple vista.

Per les parts superiors és d'un color marró enrogit, mentre que per les inferiors té tonalitats més grises, amb matisos més foscos al pit. També té una curta llista clara sobre de l'ull. Segurament una de les característiques més identificadores -si la podem veure- sigui la cua ampla i arrodonida. Les ales també les té arrodonides de les puntes.

A banda de l'aspecte físic, el cant ens ajudarà molt a detectar la seva presència. Sovint en sentirem diversos exemplars però no en veurem cap. De fet el seu nom comú ve de la repetició gairebé invariable del cant del mascle (un potent xuit, xuit, xuití-xuití, xuití-xuití), en contraposició al cant ric i variat del rossinyol.

Viu a la vora de l'aigua de rius, llacs, recs i aiguamolls, sota la protecció de la vegetació baixa, també a les bardisses i canyissars. Els mateixos indrets són els que utilitza per nidificar. La femella és la que teixeix el niu al terra directament o a poca alçada, entre la vegetació espessa. La incubació s'allarga 13 o 14 dies.

En aquest espai el trobarem al bosc de ribera de l'Onyar. La població sedentària a l'hivern es veu reforçada per exemplars procedents de més al nord. Per tant aquesta espècie serà més fàcil de veure i de sentir durant la hibernada.