PIT-ROIG - Erithacus rubecula
Inici


Un exemplar al Puig de Montilivi, després de la gran nevada del 8 de març de 2010.

 

Tafaner com és, ens pot aparèixer a qualsevol racó. Puig de Montilivi, 10-3-2010.

 

Té un aspecte rodanxó amb les ales caigudes. Aiguabarreig de l'Onyar amb el Celrè, 12-1-2009.

 

Acudint a una menjadora situada en un jardí del Puig de Montilivi, 10-3-2010.


Aquest és un dels ocells més bonics i confiats que tenim. Sovint el veurem acostar-se per observar-nos de prop. És tan tafaner que se l'ha trobat a l'interior d'alguna casa amb dificultats per tornar-ne a sortir. La gran taca de color vermell taronjós que li va del front fins a cobrir-li el pit, el fa inconfusible. Mascles i femelles són iguals, però els juvenils estan clapejats de tons bruns, sense la taca roja.

Fa 14 cm de llarg. Durant els mesos freds és un ocell comú en zones de bosc, parcs i jardins sempre que tingui arbustos on refugiar-se.

Normalment el veurem per terra, saltironant, a la recerca d'aliment: insectes, aranyes, cucs de terra i cargols, que amb el fred canvia per baies (de marfull per exemple) i fruits. També accepta complements en menjadores que continguin aliments tous com panses o flocs de civada. Igualment amb el seu bec fi d'insectívor aprofita les engrunes que cauen de les menjadores de mallerengues.

El més normal és veure'ls d'un en un, ja que són molt territorials i expulsen del seu territori qualsevol congènere -a base de pessigades, si cal-. Tenim exemplars sedentaris que estan tot l'any entre nosaltres, en llocs ombrívols, humits i amb bardisses, així com a prop de camps de conreu. Però durant l'època dels freds n'arriben molts altres exemplars del centre i nord d'Europa, que en instal·lar-se de seguida delimiten un nou territori.

Una de les maneres de delimitar els territoris és amb el cant que sentirem més freqüentment a primeres i darreres hores del dia. És un cant agradable i potent. Passejant-nos pel bosc podrem sentir el cant d'un exemplar proper i les respostes més llunyanes d'altres exemplars.

Fa dues postes anuals entre abril i juliol, en un niu fet al terra amb branquillons i fulles o bé dins de forats al tronc dels arbres. Pon de 5 a 7 ous que són incubats de 13 a 14 dies. El mascle tolera la presència dels seus fills al territori mentre no tenen la taca vermella.

En aquest espai el podem veure durant l'hivern allà on hi hagi vegetació. Però a l'estiu només el veurem o sentirem al bosc de ribera de l'Onyar i localitzadament en altres punts boscosos i humits amb arbustos.

Inici