Abans el seu nom científic era Parus caeruleus. Amb 11,5 cm és més petita que la mallerenga carbonera, però és tan bona equilibrista a les branques com aquella.

A més del domini de les tonalitats blaves per sobre i grogues per sota, té la cara blanca amb una línia blava que va de la nuca al bec passant per l'ull.

La veurem a tota mena de boscos i altres llocs amb arbres, com jardins. Dalt de les branques es mostra inquieta per aconseguir l'aliment als racons més amagats i a les puntes de les branques, on posarà el seu bec fi i curt d'insectívor.

Menja insectes i aranyes. Durant l'hivern també la veurem entre les canyes i el canyís cercant pupes i larves d'insectes. També durant el fred accepta l'aliment gras de les menjadores d'ocells.

Tot i que és bàsicament sedentària, amb el fred arriben exemplars de més al nord.

Cria entre maig i juny i sovint ho fa en caixes niu. La femella pon de 8 a 10 ous que incubaran entre 13 i 14 dies. Passats 18 o 20 dies més els polls abandonaran el niu.

A l'àrea observada per aquest web se l'ha vist per tot arreu on hi ha arbres.