• Escriure els programes de control necessaris per a fer funcionar diversos aspectes d'una maqueta d'una casa domòtica. És un projecte lligat als treballs de recerca que es preveu realitzar els curs vinent en els nostres centres

• El control es durà a terme mitjançant l'equipament sadex disponible en els centres de secundària. Es durà a terme el muntatge de tot l'equipament, però el funcionament del control no el podrem fer sobre la maqueta a que aniria lligat, perquè aquesta encara no està feta. 

Es podrà apreciar si funciona correctament pels LEDs d'activitat de les diferents entrades i sortides, i per la connexió a les sortides d'elements (motors, LED, bombetes...) que serien els que anirien muntats sobre la maqueta 

• El material que hem fet servir per simular el control és únicament:
• L'equipament Sadex de que disposen tots els centres. Hem fet servir els següents mòduls: 
• Temperatura (dos mòduls i dos sondes), visualitzadors, luxòmetre, higròmetre, mòdul de motors, mòdul de relés, mòdul dentrades i mòdul de sortides digitals. 
• Un ordinador 
• A més, per simular els diferents actuadors que intervindran a la casa, també hem utilitzat:
• Un motor per a les persianes
• I seria lògic fer servir també (nosaltres no les tenim aquí al curs)
• Una electrovàlvula pel reg
• Finals de cursa per a les persianes
• Un interruptor general
• Dues resistències elèctriques per als calefactors 
• Tres motors per als ventiladors. Si la potència consumida per aquests actuadors fos superior a la subministrada per les sortides digitals, caldria acoblar-hi el corresponent circuit de relés.
• Una làmpada per a la il·luminació exterior

Volem controlar quatre aspectes diferents de la casa. Per a cada aspecte farem diferents propostes amb un grau de dificultat creixent.
 
• Temperatura

Controlarem la temperatura de la casa amb elements calefactors quan faci massa fred i un ventilador quan faci calor:

Projecte T1: 
Hi ha un sol calefactor i un sol ventilador

• Si la temperatura baixa de 18 º C, s'han d'engegar el calefactor, i si puja de 18 s'ha d'apagar
• Si la temperatura puja de 28 graus engegar el ventilador, i en cas contrari apagar-lo


Aquesta mena de control té el problema que, quan la temperatura sigui propera als dos valors escollits com a frontera, els actuadors estaran apagant-se i engegant-se amb una freqüència excessiva.

Projecte T2:
Hi ha un sol calefactor i un sol ventilador
Seria idèntic al T1, però tenint en compte de deixar una zona morta, per evitar el problema comentat

• Si la temperatura baixa de 17,5, engegarem els calefactors
• Si la temperatura puja de 18,4, els apagarem
• Si la temperatura puja de 28,5, engegarem els ventiladors
• Si la temperatura és inferior a 27,5, atura els ventiladors


Projecte T3:
Hi han 3 calefactors i 3 ventiladors 
Per poder fer un control més acurat, posarem diversos calefactors i ventiladors que es poder anar activant per separat

•  A partir del 27º C, engegarem el primer ventilador
• A partir de 30ª C, engegar el segon ventilador
• A partir de 33ª C, activar el tercer ventilador.


Per evitar els problemes d'engegada i apagada massa freqüent,  deixaren el mateix interval de 1 º C entre les temperatures d'activació i desactivació de la sortida corresponent que havíem proposat a T2
 

• Control de la il·luminació

Comprovarem, amb un sensor de lluminositat exterior, si és de dia o de nit
• Quan la lluminositat exterior sigui menor de 10 lux, s'hauran d'encendre els llums exteriors i baixar les persianes de la casa
• Quan la lluminositat sigui superior a 10 lux, els llums exteriors han d'estar apagats, i les persianes pujades

• Control del reg.

 

 
 
 

Volem automatitzar el reg. exterior del jardí. Aquest aspecte és més complicat de decidir, perquè hi han més variables i no és tan clar quan s'ha de regar.

Hem decidit tenir en compte tres variables:

• La humitat de l'aire (si tinguéssim un sensor d'humitat del terra seria més adient fer servir aquest). Per sota d'un cert valor (55% en el nostre cas), es pot produir el reg. si es compleixen les altres dues condicions
• La temperatura. Volem evitar que regui quan fa un fred excessiu, i per això demanarem que el valor de la temperatura sigui superior a 5 º C
• La lluminositat. Per evitar que regui quan fa massa sol, és preferible que regui a les nits. Per això demanarem com a tercera condició que la lluminositat sigui inferior a 10 lux.
• Control de la posició de la casa

 

 
 
 

Es podria dissenyar el sistema per què la casa seguís el recorregut de la llum del Sol. Hi han diverses possibilitats, que enumerem de més a menys difícil:

• Fer un programa automàtic, que comenci encarat a l'est i acabi a l'oest en 12 hores, i desfaci el mateix camí en les 12 hores següents.
• Distingir entre tres programes, que variïn aquest llargada de 12 hores en funció de l'estació de l'any: Un per l'època de l'any en que el dia és més llarg que la nit (mitja primavera i mig estiu), un per el cas contrari (mitja tardor i mig hivern, i un per la resta de períodes, en que la durada de dia i nit és aproximadament igual
• Tenir en compte el moment d'arrencada del sistema, i assegurar-se que primer la casa es col·loqués en la posició inicial, i comencés a girar quan surt el Sol.

 

Tenim els mòduls col·locats a les següents posicions: A: Temperatura (interna de la casa) B: Control de motors C: Mòdul de relés D: Entrades digitals E: Temperatura (exterior a la casa) F: Luxòmetre G: Humitat relativa de l'aire H: Sortides digitals

• L'esquema correspondria al de la Figura 1. La col·locació dels mòduls de mesura  a la part superior permet acoblar els visualitzadors, de manera que és més fàcil el seguiment dels diversos processos.
• La distribució de les entrades i sortides en els diferents mòduls és la següent:
• Mòdul de motors:
• B 1: Motor de persianes
• B 2: Lliure
• Mòdul de relés:
• C 1: Encén el calefactor 1
• C 2: Encès el calefactor 2
• Mòdul d'entrades digitals:
• D 1: Interruptor general
• D 2: Final de cursa de les persianes quan estan del tot pujades
• D 3: Final de cursa de les persianes quan estan del tot baixades
• Mòdul de sortides digitals:
• H 1: Posada en marxa del ventilador 1
• H 2: Posada en marxa del ventilador 2
• H 3: Posada en marxa del ventilador 3
• H 4: Il·luminació exterior
• H 5: Posada en marxa de l'electrovàlvula que obre el reg.

proc engega
 si estat.entrada? "d 1="ver [temper3 lluminositat reg.] [p]
 si tecleig="ver [p acaba]
 engega
fi

proc temper2
 posa.a "temp termòmetre.llegit "a
 si :temp<17.5 [activa.sortida "c 1]
 si :temp>18.5 [desactiva.sortida "c 1]
 si :temp>28.5 [activa.sortida "h 1]
 si :temp<27.5 [desactiva.sortida "h 1]
fi

proc temper3
 posa.a "temp termòmetre.llegit "a
 si :temp<17.5 [activa.sortida "c 1]
 si :temp>18.5 [desactiva.sortida "c 1]
 si :temp<14.5 [activa.sortida "c 2]
 si :temp>15.5 [desactiva.sortida "c 2]
 si :temp>27.5 [activa.sortida "h 1]
 si :temp<26.5 [desactiva.sortida "h 1]
 si :temp>30.5 [activa.sortida "h 2]
 si :temp<29.5 [desactiva.sortida "h 2]
 si :temp>33.5 [activa.sortida "h 3]
 si :temp<32.5 [desactiva.sortida "h 3]
fi

proc lluminositat
 posa.a "llum luxòmetre.llegit "f
 si :llum>10 [desactiva.sortida "h 4 pujapersiana ] [activa.sortida "h 4 baixapersiana]
fi

proc pujapersiana 
 mentre [estat.entrada? "d 2="fals] [dreta.motor "b 1]
 atura.motor "b 1
fi

proc baixapersiana
 mentre [estat.entrada? "d 3="fals] [esquerra.motor "b 1]
 atura.motor "b 1
fi

proc reg.
 posa.a "hum higròmetre.llegit "g
 posa.a "temp termòmetre.llegit "e
 posa.a "llum luxòmetre.llegit "f
 si (veres.totes :hum<55 :temp>5 :llum<10)  [activa.sortida "h 5] [desactiva.sortida "h 5]
fi

• Hi han molts petits detalls del control que es poden millorar o fer més detallats. N’enumerem a continuació alguns d'ells:
• Es pot millorar la capacitat de controlar el sistema per part de l'usuari. Això implicaria posar un interruptor individual per a cadascun dels mòduls de control (llum, reg. i temperatura), a més de l'interruptor general que ja tenim. D'aquesta manera, es podria aturar un dels mòduls sense que per això quedés afectat el comportament dels altres.
• Es podria fer que les ordres d'engegada i aturada, tant general com dels mòduls en particular, es donessin des del teclat de l'ordinador.
• Es podria incloure el sistema de fer girar la casa seguin el Sol, tot i que s'hauria de concretar quins dels possibles sistemes es vol implementar
• Es podria incloure un sistema de seguretat amb detectors de diversos tipus (fotoelèctrics, de so, infrarojos...) connectats a les entrades digitals i que activessin una alarma
• Es podria establir circuits de control manual per a les persianes, de manera que també es poguessin pujar i baixar quan l'usuari ho decideixi, i no només en funció de la llum exterior. La possibilitat d'escollir entre el control automàtic o aquesta modalitat manual es podria escollir a l'inici del programa.
• Es podria fer que la quantitat d'aigua utilitzada en el reg. (el temps de regada, de fet) depengués de la temperatura exterior, per permetre regades més abundants a l'estiu que a l'hivern

• La realització d'un programa de control sense una maqueta real sobre la que aplicar-lo és una mica menys visual, no veus realment allò que estàs controlant, i de cara a treballar amb alumnes potser no és massa recomanable.
• Per una altra banda, la comprovació de que el programa realment funciona es pot fer perfectament amb el LEDs i indicadors de l'equipament. Si haguéssim disposat d'un maqueta tan complexa com la que preteníem controlar amb aquest programa, probablement ens hauríem trobat amb molts més problemes mecànics de funcionament a l'hora de treballar-hi. A més, el temps que cal invertir per construir una maqueta d'aquest estil (que de fet està pensat realitzar dins un treball de recerca) és molt gran.
• Si s'han de fer programes d'aquest estil amb els alumnes convindria tenir ja el sistema construït
• Pel que fa a la dificultat del control en si, la complexitat d'aquest exemple rau en la gran quantitat d'elements a controlar, no en la complexitat de cada cas en concret. Malgrat això, es poden fer sistemes complexes si s'introdueixen algunes de les millores que hem suggerit abans, que en algun cas poden arribar a ser bastant complicades.

• Millora del programa realitzada el darrer dia
• Hem introduït la possibilitat de fer servir el control manual.

• Les tecles que activen i desactiven els diferents components són les següents:

Engegar ventilador 1: v
Apagar ventilador 1: r
Engegar ventilador 2: w
Apagar ventilador 2: s
Engegar ventilador 3: x
Apagar ventilador 3: t
Engegar calefactor 1: c
Apagar calefactor 1: b
Engegar calefactor 2: d
Apagar calefactor 2: e
Pujar persianes: p
Baixar persianes: q
Encendre llum exterior: l
Apagar llum exterior: n
Engegar reg: h
Apagar reg: j
Tornar a escollir control quan està en manual: i
Aturar el programa quan està en manual: f

• Llistat del programa

proc inici
 escriu [prem "a" per a control automàtic i "m" per a control manual]
 posa.a "tecla caràcter.llegit 
 si :tecla="a [engega]
 si :tecla="m [manual]
fi 

proc engega
 si estat.entrada? "d 1="ver [temper3 lluminositat reg] [p]
 engega
fi

proc manual 
 si estat.entrada? "d 1="ver [mtemper mllum mhum] [p]
 posa.a "tecla caràcter.llegit 
 si :tecla="i [inici]
 si :tecla="f [p acaba]
 manual
fi

proc mtemper
 posa.a "tecla caràcter.llegit 
 si :tecla="v [activa.sortida "h 1]
 si :tecla="w [activa.sortida "h 2]
 si :tecla="x [activa.sortida "h 3]
 si :tecla="r [desactiva.sortida "h 1]
 si :tecla="s [desactiva.sortida "h 2]
 si :tecla="t [desactiva.sortida "h 3]
 si :tecla="c [activa.sortida "c 1]
 si :tecla="d [activa.sortida "c 2]
 si :tecla="b [desactiva.sortida "c 1]
 si :tecla="e [desactiva.sortida "c 2]
fi

proc mllum
 posa.a "tecla caràcter.llegit 
 si :tecla="l [activa.sortida "h 4]
 si :tecla="n [desactiva.sortida "h 4]
 si :tecla="p [pujapersiana]
 si :tecla="q [baixapersiana]
fi

proc mhum
 posa.a "tecla caràcter.llegit 
 si :tecla="h [activa.sortida "h 5]
 si :tecla="j [desactiva.sortida "h 5]
fi

proc temper2
 posa.a "temp termòmetre.llegit "a
 si :temp<17.5 [activa.sortida "c 1]
 si :temp>18.5 [desactiva.sortida "c 1]
 si :temp>28.5 [activa.sortida "h 1]
 si :temp<27.5 [desactiva.sortida "h 1]
fi

proc temper3
 posa.a "temp termòmetre.llegit "a
 si :temp<17.5 [activa.sortida "c 1]
 si :temp>18.5 [desactiva.sortida "c 1]
 si :temp<14.5 [activa.sortida "c 2]
 si :temp>15.5 [desactiva.sortida "c 2]
 si :temp>27.5 [activa.sortida "h 1]
 si :temp<26.5 [desactiva.sortida "h 1]
 si :temp>30.5 [activa.sortida "h 2]
 si :temp<29.5 [desactiva.sortida "h 2]
 si :temp>33.5 [activa.sortida "h 3]
 si :temp<32.5 [desactiva.sortida "h 3]
fi

proc lluminositat
 posa.a "llum luxòmetre.llegit "f
 si :llum>10 [desactiva.sortida "h 4 pujapersiana ] [activa.sortida "h 4 baixapersiana]
fi

proc pujapersiana 
 mentre [estat.entrada? "d 2="fals] [dreta.motor "b 1]
 atura.motor "b 1
fi

proc baixapersiana
 mentre [estat.entrada? "d 3="fals] [esquerra.motor "b 1]
 atura.motor "b 1
fi

proc reg
 posa.a "hum higròmetre.llegit "g
 posa.a "temp termòmetre.llegit "e
 posa.a "llum luxòmetre.llegit "f
 si (veres.totes :hum<55 :temp>5 :llum<10)  [activa.sortida "h 5] [desactiva.sortida "h 5]
fi

• Fer diferents nivells de control d'una maqueta d'un vagó - cremallera.

• S'ha adaptat una maqueta del vagó feta en un curs anterior. Consta d'un vagó - cremallera que ha de poder pujar i baixar al llarg d'una via amb pendent, a voluntat segons el nivell de control desitjat.
• Pel control s'utilitzarà el SADEX amb els mòduls de CONTROL DE MOTORS i el d’ ENTRADES DIGITALS

Maqueta d'un vagó - cremallera o similar

SADEX

Mòdul de control de motors (M43)

Mòdul d'entrades digitals (M36)

• Primer nivell de control:
• Amb la instrucció “mentre” s'aconsegueix que el vagó pugi fins el final de cursa superior, quan hi arribi es pari, esperi 5 segons i seguidament comenci el recorregut de baixada. Baixarà fins arribar al final de cursa inferior, quan hi arribi s'aturarà, esperarà 5 segons i començarà a pujar altra vegada. En aquest primer nivell de control, el vagó anirà fent els recorreguts cíclicament i sense parar. Per aturar-lo, caldrà parar el programa.
• Segon nivell de control:
• En aquest segon nivell  hem incorporat la funcionalitat d'arrencada mitjançant la tecla e, i la de parada mitjançant una entrada digital. 
• Afegint  una instrucció “veres.totes” dins del “mentre” i una entrada digital s'aconsegueix  parar el vagó. Mitjançant un “recull i un surt.a  aconseguim tornar l'aplicació al seu estat inicial, és a dir, esperant que premem la tecla e.

• Primer nivell de control:
• S'ha de tenir connectats el mòdul de control de motors (M43) a la via A i el d'entrades digitals (M36) a la via G.
• El motor del vagó ha d'anar connectat a A1.
• Els finals de cursa s'han de connectar al mòdul d'entrades digitals de la forma següent:
• Pota 1 del final de cursa inferior a entrada digital 1.
• Pota 1 del final de cursa superior a entrada digital 2.
• Potes 2 dels finals de cursa a 0V d'entrades digitals.
• Potes 4 dels finals de cursa a 5V d'entrades digitals.

• Segon nivell de control
• El muntatge serà el mateix que per el Primer Nivell, afegint un polsador entre l'alimentació de 5v i l'entrada tres del mòdul d'entrades digitals.

• Primer nivell de control:

proc principal
cremallera
principal
fi

proc cremallera
mentre [estat.entrada? "g 1="fals] [dreta.motor "a 1]
atura.motor "a 1
espera 500
mentre [estat.entrada? "g 2="fals] [esquerra.motor "a 1]
atura.motor "a 1
espera 500
fi

• Segon nivell de control:

proc principal
posa.a "tecla caràcter.llegit 
si :tecla= "e [recull "etiqueta [cremallera]]
principal
fi

proc cremallera
mentre [veres.totes estat.entrada? "g 1="fals estat.entrada? "g 3 = "fals] [dreta.motor "a 1]
atura.motor "a 1
si estat.entrada? "g 3="ver [surt.a "etiqueta]
espera 500
mentre [veres.totes estat.entrada? "g 2="fals estat.entrada? "g 3= "fals] [esquerra.motor "a 1]
atura.motor "a 1
si estat.entrada? "g 3="ver [surt.a "etiqueta]
espera 500
fi

• S'ha pensat de treballar amb la mateixa maqueta i diferents nivells de control per tal de poder adaptar amb facilitat la dificultat del projecte als alumnes a qui va destinat. Per tant, el projecte és obert i es poden afegir nous nivells de dificultat utilitzant els diferents mòduls del SADEX. 
• Altres millores poden ser posar un semàfor i fer que el vagó es mogui segons quina sigui la llum encesa, o bé, també es poden afegir controls amb sondes de temperatura, llum,... 

• L'activitat pot ser molt útil en el sentit que es pot adaptar amb facilitat al nivell de coneixement dels alumnes degut a que ofereix la possibilitat de treballar a diferents nivells. Al mateix temps, aquest projecte permet motivar a l'alumne ja que és molt manipulatiu i requereix la participació de l'alumne en el desenvolupament de la pràctica. 

Introduir el concepte de control automàtic mitjançant el SADEX.

Valorar la importància de la regulació i control per a la seguretat viària.

Aprendre diverses opcions de treball amb l'entorn WINLOGO utilitzant el MICROMÓN de SADEX.

Apreciar la importància d'una correcta programació per a dur a terme el projecte planteja

• Conèixer l'entorn winlogo i les diverses aplicacions de captació i control del SADEX.

• L'equip SADEX de control
• El PC.

 
• Per a la maqueta: 
• Tub de plàstic 
• Fil elèctric
• Cinc leds (2 vermells, dos verds i un taronja)
• Fullola o plàstic (per a la base)

• El que es pretén amb el projecte és poder controlar  amb els mòduls del sadex un semàfor per a vianants i vehicles. Tenim en compte la seguretat en les seqüències semafòriques.

 
• El funcionament del control del semàfor seria el següent:

 

 
 
 

1. Tenir el semàfor apagat o engegat.
Utilitzarem el mòdul M36 d'entrades digitals col·locat a la VIA  D per donar l'ordre, mitjançant les entrades d 1 per a engegar i la d 3 per a aturar.

2. Funcionament del semàfor en seqüència diürna o nocturna

• Seqüència diürna
 Mitjançant el mòdul M37 de sortides digitals, a la VIA B connectem:
 Sortida 1 amb el led vermell de vehicles.
 Sortida 2 amb el led taronja de vehicles.
 Sortida 3 amb el led amb el verd de vehicles
 Sortida 4 amb el led vermell de vianants.
 Sortida 5 amb el led  verd de vianants.
• El cicle comença en la posició vermell per a vehicles i verd per a vianants. 
La mantindrà 6 s.
A continuació canviarà  el verd de vianants a intermitent durant 3 s. 
La següent posició és tots dos en vermell durant 2 s per a seguretat de vianants i vehicles. 
El vermell de vehicles canviarà a verd, es mantindrà 6 s anant després a taronja durant 3 s.
El cicle acaba amb la posició  vermell per ambdós , vehicles i vianants durant 2 s. 
 
• Seqüència nocturna
Es controla mitjançant la captació de llum amb el mòdul M19 i visualitzador MV01 col·locats a la VIA A i E respectivament.
Es programa que quan el luxòmetre detecti menys de 100 lux que s'aturi el cicle del semàfor  i comenci a posició nocturna amb el taronja intermitent.
En el moment que es detecten més de 100 lux reinicia el cicle de semàfor diürn.

proc semàfor
p
si estat.entrada? "d 3= "ver [p]
si luxòmetre.llegit "a<100 [vespre] [estat.entrada? “b 1= “ver [semàfor]]
semàfor
fi

proc semàfor1
envia.byte “b 0
activa.sortida "b 1
activa.sortida "b 5
espera 600
desactiva.sortida "b 5
repeteix 3 [inter]
activa.sortida "b 4
espera 200
desactiva.sortida "b 1
activa.sortida "b 3
espera 600
desactiva.sortida "b 3
activa.sortida "b 2
espera 300
desactiva.sortida "b 2
activa.sortida "b 1
espera 200
desactiva.sortida "b 4
fi

proc inter
activa.sortida "b 5
espera 50
dasactiva.sortida "b 5
espera 50
fi

proc vespre
envia.byte "b 0
activa.sortida "b 2
espera 50
desactiva.sortida "b 2
espera 50
fi

• Mitjançant un altre sortida que connectarien el brunzidor del mòdul MS 01 del display  per tal de sonoritzar els canvis posicionals del semàfor de vianants pels incidents.

• La primera activitat per tal d'introduir el control de SADEX seria aprendre un cicle senzill de funcionament del tipus vermell /taronja/ verd.

 

 
 
 

Qüestions: 
a) Explica quina alteració es pot produir al cicle complert del  semàfor en cas de que el sensor de llum fes una captació de 200 lux.

b) Creus que aquesta seqüència és la única possible en una intermitència semafòrica vianants - vehicles?

• Amb el projecte plantejat podríem aconseguir que l'alumnat s'introdueixi en el camp del control d'automatismes mitjançant el SADEX i l'entorn WINLOGO. Donant el sentit d'utilitat que es necessita per a motivar a un treball fet amb cura i il·lusió.
• Caldrà anar amb compte amb el ritme i projectes que plantegin els alumnes i adaptar-nos a cada projecte en concret en el moment de programar.

• Comprovar com a partir de l'ordinador, el SADEX i els sensors podem controlar  un sistema concret (en aquest cas una barrera que simula l’entrada - sortida d'un pàrking i la il·luminació interior)

• S'estableix que l'entrada i sortida del pàrking es faci des de l'interior i exterior del pàrking a través d'un polsador que a la realitat correspondria a l'accionament d'una clau o un comandament a distància.
• L'obertura de la barrera ha d'estar temporitzada.
• Ha de disposar d'un detector de presència de seguretat per l'aturada automàtica en cas d'activació.
• S'instal·larà un luxòmetre (detector de llum) per activar la il·luminació interior (temporalitzada) quan no hi hagi prou llum sempre i quan s'activi la porta des de l'exterior. 

• Maqueta de barrera 
• Motor reductor amb vis sense fi.
• Engranatge amb barrera solidària a un eix. 
• Fins de cursa
• Estructura metàl·lica del mecano.
• Regletes de connexió i fils elèctrics
• Varis polsadors com a sensors
• Font d'alimentació
• SADEX 
• Interfície, llenguatge winlogo i micromon de control i mesura
• Mòduls 
• Control de motors (M-43) 
• Entrada digital (M-36)
• Sortida digital (M-37)
• Luxòmetre (M-19)
• Visualitzador (MV-01)
• Ordinador 486 o superior

• Aquest projecte està pensat per dur-lo a terme en nivell de complexitat creixent.
• Pas 1. La primera part del projecte serà aconseguir el moviment de puja - baixa de la barrera a partir de l'accionament del polsador k1.
Instal·larem dos finals de cursa, un per la barrera baixada (F2) i l'altra per quan la barrera s'ha obert totalment (F1) tenint en compte que ha d'estar temporalitzada.
• Pas 2. La segona part del projecte serà idèntic que el pas 1 però situarem dos polsadors d'accionament, un d'exterior K1 i un d'interior  K2.
• Pas 3. A la tercera part introduïm un sensor de presència S1 que faci parar i pujar la barrera en cas que estigui baixant, ja que si puja no cal que actuï.
• Pas 4. Introduïm un sensor de llum que s'activi quan es compleixin dos condicions: una que s'accioni la barrera des de l'exterior i la segona és que el nivell d'il·luminació sigui inferior a un valor determinat segons normativa. La llum estarà temporitzada (en la nostra maqueta serà 2 segons després de tancar la barrera)

• Via  A:  Mòdul de control de motors M-43
• Via  B:  Mòdul de sortides digitals M-37
• Via  C:  Mòdul d'entrades digitals M-36
• Via  D:  Mòdul luxòmetre M-19
• Via  H:  Mòdul visualitzador MV-01

Programa corresponent al pas 1 de la descripció:

 

 
 
 

Proc pas1 (programa mare)
mentre [estat.entrada? "c 1="ver] [motor] (Detecció de l’entrada digital c 1 on tenim col·locat el polsador K1. Quan estigui posat activa el procés motor)
pas1 (bucle)
fi

proc motor 
mentre [estat.entrada? "c 2="fals] [esquerra.motor "a 1] (Pujada de la barrera fins trobar el final de cursa NO connectat a c 2 F1)
atura.motor "a 1 (atura motor quan c 2 sigui verdader (activat))
espera 400 (Temporització de 4 segons)
mentre [estat.entrada? "c 3="fals] [dreta.motor "a 1] (baixa barrera fins trobar final de cursa NO F2)
atura.motor "a 1 (Atura motor. Barrera tancada)
fi
 

Programa corresponent al pas 2 de la descripció:

( el programa motor es manté inalterat)

proc pas2
si vera.alguna estat.entrada? "c 1="ver estat.entrada? "c 4="ver [motor]
(Aquesta línia ens engega el programa motor tant si es prem el polsador exterior (k1) o l'interior(k2))
si tecleig="ver [p acaba]
(Una vegada s'ha executat tot el programa motor s'atura el programa si es toca qualsevol tecla del teclat)
pas2      (Bucle) 
fi
 

Programa corresponent al pas 3 de la descripció: 

(el mutu2 introdueix el sensor de presència de manera que quan s'activa torna a pujar la barrera)

proc pas3 (ídem pas 2)
si vera.alguna estat.entrada? "c 1="ver estat.entrada? "c 4="ver [mutu2]
si tecleig="ver [p acaba]
pas3
fi

proc mutu2 (introducció del sensor de presència S1)
mentre [estat.entrada? "c 2="fals] [esquerra.motor "a 1] (puja barrera fins activar F1) 
atura.motor "a 1
espera 400

mentre [veres.totes estat.entrada? "c 3="fals estat.entrada? "c 5="fals] [dreta.motor "a 1]
(Mentre el final de cursa de baixar barrera (F2) i el sensor de presència S1 no s'activin el motor fa baixar la barrera. Si s'activa el final de cursa (F2) aleshores atura motor i retornem al programa mare (pas 3) però, si s'activa el c 5 que és el sensor de presència, primer atura el motor i després activa el programa mutu2 des de l’inici (puja - baixa barrera) 
atura.motor "a 1
si estat.entrada? "c 5="ver [mutu2]
fi
 

Programa corresponent al pas 4 de la descripció:

S'introdueix el sensor de llum.

proc pas4 (programa mare idèntic del pas 3)
si vera.alguna estat.entrada? "c 1="ver estat.entrada? "c 4="ver [mutu2]
si tecleig="ver [p acaba]
pas4
fi 

proc mutu2 (mutu dos s'amplia amb l'encesa de llums activant el polsador exterior K1)
posa.a "llum luxòmetre.llegit "d (Lectura del valor del luxòmetre)
si veres.totes estat.entrada? "c 1="ver :llum<10 [activa.sortida "b 1] (S'encendrà el llum quan s'hagi polsat K1 i la lluminositat sigui inferior a 10 lux)
mentre [estat.entrada? "c 2="fals] [esquerra.motor "a 1] 
atura.motor "a 1
espera 400
mentre [veres.totes estat.entrada? "c 3="fals estat.entrada? "c 5="fals] [dreta.motor "a 1]
atura.motor "a 1
si estat.entrada? "c 5="ver [mutu2]
espera 200 (temporitza el llum durant 2 segons) 
desactiva.sortida "b 1 (atura el llum quan a baixat la barrera)
fi

• Una possible millora seria que mentre la barrera està baixant, si es polsa K1 o K2, la barrera torni a pujar. Aquest pas es faria de forma similar al sensor S1.

• Construcció de la maqueta. 
• Estudi del conjunt motor reductor i de la tensió d'alimentació, de manera que s'optimitzi la velocitat de pujada i baixada de la barrera.
• Mesura d'intensitats de corrent que circulen pels elements actius del circuit durant el seu funcionament.
• Recerca de la millor posició per col·locar els polsadors de fi de cursa, de manera que el pont quedi el màxim d'aixecat i d'abaixat possible.
• Per poder definir el valor de lluminositat a partir de la qual s'hauria d'encendre el llum, els alumnes haurien de fer un treball de camp usant el mateix SADEX de mesura de llum durant almenys 24 hores, realitzant la gràfica corresponent que proporciona el programa SADEX 3.1

• L'us del SADEX es mostra com a una eina molt interessant, tant per la captació de dades com pel control automàtic de petits sistemes, donant moltes possibilitats al seu us a l'aula de tecnologia, però amb la limitació que comporta el fet de només disposar d'un sol aparell per centre
• La programació del control, fa que els alumnes aprenguin a pensar de forma lògica i estructurada