La
Mediterrània, un mar que pateix
| La mediterrània és un mar petit: només representa l'1% de la superfície de la Terra. Ramón Margalef, un prestigiós ecòleg, ha dit del Mediterrani que és un mar a escala humana, que ha servit més per unir que no pas per separar ela països de les seves ribes. Al llarg de la història, aquest mar ha vist néixer i morir al seu voltant la majoria de les civilitzacions que han contribuït a forjar la nostra cultura occidental. La Mediterrània és un espai sensible, en primer lloc per les seves dimensions reduïdes que el fan vulnerable a l'acció humana exercida al llarg de la història, però també perquè té unes característiques climàtiques i oceanogràfiques especials. |
|
|
La influència humana s'aprecia millor a les zones del litoral, on
molts boscos i zones humides han desaparegut per deixar pas a zones de conreus
o zones urbanes. Des de el moment que s'inicia la civilització industrial,
s'incrementa la contaminació de l'aigua i s'accelera l'exhauriment
dels recursos pesquers. El creixement turístic desordenat porta a
la degradació de grans zones del litoral per causa de d'un desenvolupament
excessiu d'àrees urbanitzades. La construcció d'embassaments
influeix en la disminució d'aportacions dels rius i la desaparició
consegüent de les platges. |
|
Es diu sovint que el Mediterrani s'està morint, no hi ha dubte que
es tracta d'una exageració, tot i que la contaminació és
realment greu en alguns punts. A les seves costes viuen més de cent
milions de persones, repartides en més de cent ciutats, i moltes d'elles
aboquen directament al mar les seves aigües residuals. Aquests abocaments
augmenten a l'estiu, quan visiten el litoral milions de turistes. Des del punt de vista oceanogràfic, el Mediterrani és un mar pobre i poc productiu, però a canvi té una defensa contra l'acumulació de contaminació. L'intercanvi d'aigua amb l'oceà Atlàntic facilita l'exportació dels contaminants, aquestes substàncies surten amb les aigües profundes per l'estret de Gibraltar, mentre que al seu torn entren aigües atlàntiques superficials i netes. Aquest procés, que permet la neteja de la Mediterrània, és el responsable de l'empobriment del mar, ja que amb les aigües profundes s'escapen també molts nutrients, l'absència dels quals limita la producció marina. L'activitat pesquera topa ja amb els primers símptomes de sobreexplotació en les captures d'algunes espècies que exigeixen la planificació d'èpoques de veda. |
|
|
Els organismes marins
|
 Anar a l'inici de la pàgina |
Anar al document anterior |
