El plàncton

Als mars hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a l'aigua de forma passiva o amb desplaçaments molt curts: plàncton.
Què és el plàncton?

Utilitzem aquesta paraula per designar tot un conjunt d'organismes marins, animals i vegetals, que viuen en suspensió dins l'aigua i són transportats passivament pels corrents. Si bé és cert que alguns d'aquests organismes tenen la facultat de nedar, són tan petits que el seu desplaçament és molt lent en relació als possibles moviments de l'aigua del mar.

Encara que una de les característiques dels organismes planctònics és la seva gran heterogeneïtat, podem trobar algunes característiques comunes:
  • Flotabilitat
  • Gran capacitat reproductora
Flotabilitat

Capacitat per surar, a causa de la densitat escassa i la presència d'apèndix més o menys ramificats.

Un dels greus problemes de l'ecosistema marí és el fet que, sent la llum un factor bastant limitador per la vida, el 80% de la que arriba a la superfície del mar pot ser absorbida en els 10 primers metres.
Aquest problema s'agreuja si tenim en compte la tendència natural de tots els cossos i partícules a sedimentar-se, amb el que arrosseguen tots els nutrients cap al fons.

Els organismes del plàncton han desenvolupat diverses estratègies que els hi permeten de surar:
  • Supressió d'elements pesants del seu cos
  • Densitat semblant a la de l'aigua (alguns organismes estan formats pel 90% d'aigua)
  • Incorporació de materials més lleugers que l'aigua (greix i bombolles d'aire o gasos envoltades de gelatina).
  • Apèndix amb expansions i ramificacions per augmentar la seva superfície.
Gran capacitat reproductora

Gran capacitat reproductora, que genera eixams immensos.
El fitoplàncton és capaç de doblar la seva massa en un parell de dies. D'aquesta manera, renovant la seva biomassa amb gran velocitat, sustenta tot l'ecosistema marí
Qui forma el plàncton?

Hi ha uns organismes, els productors primaris, que, a partir d'energia i substàncies inorgàniques són capaços de sintetitzar matèria orgànica. Aquests organismes, que són algues miocroscòpiques reben el nom de fitoplàncton.
 
Aquest fitoplàncton és consumit per diversos animals microscòpics que reben el nom de zooplàncton . Hi ha un zooplàncton herbívor (fitòfag) que al seu torn serveix d'aliment al zooplàncton carnívor (zoofag), i successivament per la resta d'organismes marins.
Fitoplàncton

El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:
  • Coccolitoforals: Petites i flagel·lades, recobertes de petites plaques de carbonat de calci.
  • Silicoflagel·lades: Petites i flagel·lades, caracteritzades per tenir un esquelet intern format per varetes de silici.
  • Dinoflagel·lades: Forma més o menys globulosa, amb dos flagels, un d'ells allotjat en un solc equatorial.
  • Diatomees : Es caracteritzen per tenir una paret formada per dues peces (teques) que encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint es presenten unides en forma de llargues cadenes amb apèndix també llargs.
Zooplàncton

El zooplàncton o plàncton animal el formen animals microscòpics que s'alimenten de fitoplàncton (o de zooplàncton). Els grups més importants són:
  • Tintínids: Són ciliats que viuen a l'interior d'embolcalls en forma de copa (llorigues) de formes molt diverses.
  • Copèpodes : Petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample i un de posterior (abdomen) més estret i que acaba amb una forquilla (furca). Acostumem a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors, amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques, aconsegueixen desplaçar-se.
  • La Mediterrània, un mar que pateix
  • La contaminació
  • Els problemes pesquers
Els organismes marins
  • El plàncton
  • El nècton
  • El bentos
Anar a l'inici de la pàgina
Anar a l'inici de la pàgina
Anar al document anterior
Anar al document anterior