Als mars hi ha un conjunt d'organismes de dimensions petites que suren a
l'aigua de forma passiva o amb desplaçaments molt curts: plàncton.
|
Què és el plàncton?
Utilitzem aquesta paraula per designar tot un conjunt d'organismes marins,
animals i vegetals, que viuen en suspensió dins l'aigua i són
transportats passivament pels corrents. Si bé és cert que alguns
d'aquests organismes tenen la facultat de nedar, són tan petits que
el seu desplaçament és molt lent en relació als possibles
moviments de l'aigua del mar.
Encara que una de les característiques dels organismes planctònics
és la seva gran heterogeneïtat, podem trobar algunes característiques
comunes:
- Flotabilitat
- Gran capacitat reproductora
|
Flotabilitat
Capacitat per surar, a causa de la densitat escassa i la presència d'apèndix més o menys ramificats.
Un dels greus problemes de l'ecosistema marí és el fet que,
sent la llum un factor bastant limitador per la vida, el 80% de la que arriba
a la superfície del mar pot ser absorbida en els 10 primers metres.
Aquest problema s'agreuja si tenim en compte la tendència natural
de tots els cossos i partícules a sedimentar-se, amb el que arrosseguen
tots els nutrients cap al fons.
Els organismes del plàncton han desenvolupat diverses estratègies que els hi permeten de surar:
- Supressió d'elements pesants del seu cos
- Densitat semblant a la de l'aigua (alguns organismes estan formats pel 90% d'aigua)
- Incorporació de materials més lleugers que l'aigua (greix i bombolles d'aire o gasos envoltades de gelatina).
- Apèndix amb expansions i ramificacions per augmentar la seva superfície.
|
Gran capacitat reproductora
Gran capacitat reproductora, que genera eixams immensos.
El fitoplàncton és capaç de doblar la seva massa en un parell de dies. D'aquesta
manera, renovant la seva biomassa amb gran velocitat, sustenta tot l'ecosistema
marí
|
Qui forma el plàncton?
Hi ha uns organismes, els productors primaris, que, a partir d'energia i
substàncies inorgàniques són capaços de sintetitzar
matèria orgànica. Aquests organismes, que són algues
miocroscòpiques reben el nom de fitoplàncton.
Aquest fitoplàncton és consumit per diversos animals microscòpics que reben el nom de zooplàncton
. Hi ha un zooplàncton herbívor (fitòfag) que al seu
torn serveix d'aliment al zooplàncton carnívor (zoofag), i
successivament per la resta d'organismes marins.
|
Fitoplàncton
El fitoplàncton o plàncton vegetal està format per diferents tipus d'algues microscòpiques:
- Coccolitoforals: Petites i flagel·lades, recobertes de petites plaques de carbonat de calci.
- Silicoflagel·lades:
Petites i flagel·lades, caracteritzades per tenir un esquelet
intern format per varetes de silici.
- Dinoflagel·lades:
Forma més o menys globulosa, amb dos flagels, un d'ells
allotjat en un solc equatorial.
- Diatomees
: Es caracteritzen per tenir una paret formada per dues peces (teques) que
encaixen com una capsa i la seva tapadora. Sovint es presenten unides en
forma de llargues cadenes amb apèndix també llargs.
|
|
Zooplàncton
El zooplàncton o plàncton animal el formen animals microscòpics
que s'alimenten de fitoplàncton (o de zooplàncton). Els grups
més importants són:
- Tintínids: Són ciliats que viuen a l'interior d'embolcalls en forma de copa (llorigues) de formes molt diverses.
- Copèpodes
: Petits crustacis amb un cos anterior (cap i tòrax) més ample
i un de posterior (abdomen) més estret i que acaba amb una forquilla
(furca). Acostumem a presentar un gran desenvolupament de les antenes anteriors,
amb el moviment de les quals, juntament amb el de les potes toràciques,
aconsegueixen desplaçar-se.
|
|