Manual de monstruos domésticos

Stanislav Marijanovick

Lumen

Desenvolupament de l'activitat

Anem a conèixer un llibre i a llegir-lo de manera col·lectiva. Dividirem la classe en grups i a cada grup se li facilitarà un exemplar del llibre i un joc "monstruo memory".

Es juga com un memory qualsevol. Les fitxes són fotocòpies reduïdes dels monstres que apareixen al llibre, per duplicat, retallades totes igual i plastificades.

Es col·loquen sobre la taula, cap per avall i remenades. El primer jugador aixeca dues fitxes a l'atzar. Si són iguals, se les queda i busca al llibre la pàgina on apareix el monstre guanyat i llegeix als companys el text que allà hi apareix. Si no són iguals, les torna a deixar al mateix lloc i el següent jugador té la seva oportunitat. Guanya qui aconsegueixi un major nombre de parelles de fitxes.

Variable del joc: Es poden formar tants equips com es vulgui. Es pot jugar per parelles, tres contra tres ,etc.

Manual de monstruos domésticos és un llibre divertidíssim que presenta aquells monstres que de tant en tant ens ataquen - i no només als nens - i si ens hi fixem, segur que trobarem alguns que ens resulten molt , però que molt familiars.
Un cop acabat de jugar i de llegir el llibre, el mestre o la mestra podrà iniciar un debat sobre alguns dels monstres que s'han llegit. Es pot fer un llistat dels que viuen, també, a l'escola i inventar-ne d'altres.
Es pot demanar a cada alumne que dibuixi el monstre que l'ha atacat alguna vegada i fer un mural-exposició.

MITES

Geraldine McCaughrean

Ed. Cruïlla

Desenvolupament de l'activitat

Segons la GEC, un mite és una dita, narració, etc. fabulosa i contraposada a qualsevol tipus de formulació enraonada i demostrada, emprada sobretot per a expressar conviccions filosòfiques, cosmovisionals o religioses. També entenem com a mite una narració fabulosa purament inventada.
De totes les mitologies és la grega, potser, la més coneguda i la més referenciada.
A l'editorial Cruïlla trobem una col·lecció tancada de vuit llibres on es presenten les llegendes mitològiques gregues més conegudes. Són uns llibres escrits de manera planera i entenedora, amb un vocabulari molt actual. Les il·lustracions són d'un il·lustrador anglès molt conegut i de molt prestigi, Toni Ross.
Anem a conèixer alguns d'aquests llibres.
En primer lloc explicarem als nois i noies on es situa Grècia, què era la Grècia Clàssica, quines ciutats eren les més importants i quines eren les seves creences.
Després se'ls parla dels mites, dels Déus, del herois, d'Ulisses, etc.
Es pot començar la sessió narrant algun mite, de viva veu. Són adients el de Dèdal i Ícar (volum núm. 5) o també el de Persèfone i les llavors de magrana (volum núm. 3), però qualsevol història pot anar bé. Totes tenen prou interès com per captivar els alumnes.

A continuació se'ls explica que anem a conèixer una mica més d'aquest personatges, i que ho farem a partir d'un joc que té unes normes semblants a les dels coneguts jocs de cartes tipus "famílias de 7 paises" i d'altres.

Es divideixen els alumnes en grups (cinc o sis grups) de quatre o cinc alumnes. A cada grup se li lliura un joc de cartes anomenades "famílies mitològiques".
El joc té 42 cartes en total, agrupades en set famílies de sis figures cadascuna.
A la part de dalt hi ha un número dins d'un cercle, que és comú a les sis cartes de la mateixa família, seguida del nom del dibuix que representa la carta. Per exemple: (1) DÀNAE.
A la part de sota, el nom de la família, que correspon al títol del llibre al qual pertany la carta. Per exemple: PERSEU I LA GÒRGONA MEDUSA
Per començar a jugar es reparteix totes la cartes, d'una en una, fins que no en quedi cap sobre la taula.
Prèviament s'ha determinat qui serà el primer jugador. És pot fer per mitjà d'un sorteig qualsevol, d'una cançó eliminativa, etc.
Després es comença a jugar. El jugador anomenat "mà", el primer, demana a qualsevol altre jugador una carta determinada de qualsevol família de la que ell tingui com a mínim una altra. Si el jugador al que se li demana, la té, l'ha de lliurar a qui la demana. Qui la rep continua demanant cartes fins que completi la família o fins que quan demani una carta, el jugador interpel·lat no la tingui. En aquest moment el jugador perd el seu torn i comença a demanar el següent.
La finalitat del joc consisteix en formar el major nombre de famílies. Quan un jugador ha completat una família, exposa les cartes sobre la taula. El joc continua fins que totes els famílies han estat exposades.

El jugador que ha completat més famílies és el guanyador i a ell correspon triar un dels llibres i llegir una història a la resta de companys de la classe.

Gil, el pagès de Ham

Tolkien

Edelvives

Desenvolupament de l'activitat

Segons Joan Amades "els dracs són unes bèsties ferotges, de mida gegantesca; participen de les tres condicions de bèsties de terra, d'aigua i d'aire; tenen quatre potes, amb unes ungles esmolades com ganivets. També tenen unes dents refilades com espases i una llengua punxant com si fos una agulla. Les seves ales són immenses, per l'estil de les ales de la ratapinyada, amb la punta de cada aleró acabada amb una aguda punxa. Quan bramulen fan retrunyir la terra; llencen un alè pudent que emmetzina l'aire i mata tots els vegetals de la rodalia. La cua acaba com una llança, i pels ulls llença guspires, com de foc."
A Catalunya, segons les llegendes, n'hi ha hagut de molt coneguts: el Drac de Sant Llorenç de Munt, el Drac de l'Estany de Banyoles, el Drac de Vallfogona i, naturalment, el Drac de Sant Jordi - la llegenda del qual és ben viva.

En d'altres indrets la presència d'animals ferotges posseïts d'un poder i d'una força extremades, impossibles de vèncer pels humans, està molt arrelada a l'esperit del poble que situa la seva existència en paratges llunyans e indefinits.

L'activitat que proposem a partir de la lectura del llibre d'en Tolkien consisteix en fer una recerca i comparació de les diferents característiques dels dracs segons la rondallística popular d'arreu del món; per exemple els dracs xinesos, els que apareixen a les rondalles centreeuropees recollides pels germans Grimm, els dels contes iroquesos, els de les llegendes guineanes, etc.

El drac, a més, pot ser un bon motiu per a realitzar una acció plàstica, ja sia fent un recull i exposició d'imatges de dracs recollits de les narracions citades o, mitjançant un procés de creació personal o en grup, emprant materials i/o tècniques diverses (pintura, materials reciclats, etc.).

És una bona lectura per complementar les activitats que es fan a l'escola pels volts de Sant Jordi.