|
Quins
tipus de recursos trobarem en un text?
• recursos fònics
• recursos morfosintàctics
• recursos lèxics i semàntics
Mecanismes
de formació de figures
Hi
ha quatre mecanismes principals
Supressió:
es produeix quan hi ha omissió d'elements que habitualment
figurarien en el discurs, com conjuncions, components de la frase,
termes d'una comparació; ocultació de significats,
etc.
Addició:
es produeix quan s'incorporen més elements dels necessaris
o bé quan es repeteix un element d'una forma insistent.
Combinació
o canvi d'elements:
entre tots dos existeix alguna analogia, que permet fer aquesta
substitució. És el cas de la metàfora.
Permutació
del lloc que ocupen els components del discurs.
Classificació
de les figures
Fòniques,
relacionades amb l'aspecte oral: sons, entonació, ritme
d'intensitat...
Morfosintàctiques,
relacionades amb l'estructura de les paraules i les combinacions
de paraules en la frase.
Semàntiques,
relacionades amb el significat de les paraules.
Lògiques,
relacionades amb la construcció del discurs.
Figures fòniques
- rima
- al·literació
(repetició pròxima de sons)
- paranomàsia
(repetició pròxima de grups fònics)
- onomatopeia
(imitació de sons reals)
- jocs
de paraules.
Figures
morfosintàctiques
- paral·lelisme:
repetició d'una mateixa estructura en diverses frases seguides
- anàfora:
repetició de mots
- polisíndeton:
presència repetida de conjuncions
- asíndeton:
absència de conjuncions
- el·lipsi:
supressió d'un element de l'oració
- hipèrbaton:
alteració de l'ordre lògic de la frase
Figures
lògiques
- antítesi:
l'oposició de dues oracions, dos sintagmes o dos mots aïllats
de sentit contrari
- paradoxa:enllaç
de dues idees aparentment oposades, que tanmateix poden arribar
a conciliar-se aprofitant un possible canvi de significat de les
paraules.
- ironia:
dir alguna cosa de tal manera que el receptor entengui el contrari
del que es diu.
- al·legoria:
substitució completa, que es presenta en forma de relat
en què apareixen una sèrie d'elements que tenen
un sentit i a la vegada són susceptibles d'adquirir-ne
un altre de més profund, a partir d'una interpretació
en la qual a cada element aparent es correspon un d'ocult.
Figures
semàntiques
- metàfora:
substituir un mot per un altre, que pertany a un camp semàntic
diferent, entre els quals pot establir-se una relació analògica
(és a dir, comparteixen algun tret significatiu comú)
- metonímia:
(amb la qual englobem la sinècdoque) substitució
d'una paraula per una altra, quan totes dues pertanyen al mateix
camp semàntic. La relació entre les dues paraules
(la literal i la substituïda) es basa en el fet que una és
la causa, la conseqüència o una part de l'altra.
|