Operacions i aparells                                                             Inici

Alquimista al laboratori. Miniatura anònima. Núremberg 1577-1583.
Núremberg. Museu Nacional.

El laboratori alquímic                                   Tornar a dalt

En el temps en que apareix l'alquímia (entre els segles IV a I a.C.) ja s'havien desenvolupat diferents tècniques metal·lúrgiques (com la copel·lació per purificar or o plata), de tintoreria (la porpra de Tir s'extreia del mol·lusc múrex a la costa mediterrània
entre Tir i Haifa), cosmètiques (colors de llavis i ulls i perfums) i a Mesopotàmia es fabricava vidre des de la prehistòria.

En el segle XV havia laboratoris alquímics als convents, a les corts dels prínceps i a cases particulars. Dels mètodes de treball i dels aparells es disposa d'informació però no així de l'activitat diària de l'alquimista, dels seus mètodes i del detall dels assaigs.

L'objecte més important del laboratori era el forn o atanor, que podia ser de diferents tipus: per escalfaments llargs (per fabricar essències per exemple), per destil·lacions o per altes temperatures (fosa).

La figura mostra l'alquimista davant de l'atanor. El carbó s'introdueix en el compartiment del mig, cobert per una tapa i lentament va caient avall. Es poden veure diferents aparells, un rellotge de sol i un rellotge de sorra, a la seva ma dreta.

Forn de "jabecas". Museo del mercurio. Almadén.
Dins del forn es crema llenya que fa pujar la temperatura de les olles col·locades al sostre. Dins les olles, tancades hermèticament, s'ha posat el cinabri (sulfur de mercuri) que reacciona amb l'oxigen alliberant SO2 i mercuri vapor que condensa a la part superior de les olles. Un cop fred el forn, es recupera el mercuri líquid de les olles.

Calcinació                               Tornar a dalt

És el pas d'un sòlid a l'estat de pols per efecte de la calor, que es realitzava habitualment en un forn o atanor. L'or es podia reduir a pols per calcinació obtenint-se la cal d'or, que era en realitat or metàl·lic. La cal de plom obtinguda per calcinació del plom era en canvi òxid de plom.

Fins el segle XVIII totes les explicacions de la calcinació inclouen un aspecte metafísic. Els alquimistes àrabs del segle VIII desenvolupen la teoria del sofre-mercuri per explicar el comportament dels metalls: molts minerals quan són calcinats desprenen la mateixa olor que el sofre quan es crema i escalfats després juntament amb carbó donen lloc al metall. El sofre o sulfur representava el principi de combustibilitat. El mercuri d'altra banda representava el principi de metal·litat. Tots els metalls estarien formats per aquests dos principis: sofre (o sulfur) i mercuri.

Aquesta idea torna a sortir a finals del segle XVII, quasi entrant ja en el començament de la química moderna, amb la teoria del flogist de Johann Becher i Georg Stahl: el flogist era la qualitat d'inflamable de les substàncies. Un metall estava format per la cal (òxid) metàl·lica i flogist als que donava lloc per calcinació. Escalfant ara la cal (òxid) obtinguda amb carbó (molt inflamable i per tant ric en flogist) s'obtenia el metall.

Aparell per fer sublimacions. De les obres de Geber.

Sublimació                       Tornar a dalt

Consisteix en el pas a l'estat gasós d'una substància sòlida, per efecte de la calor, condensant de nou a l'estat sòlid per refredament ràpid. S'utilitzava com procediment per purificar substàncies com el sofre o l'arsènic.

La figura mostra un sublimador, que consta d'un forn o atanor dins del qual es col·loca el vas o ampolla amb la substància a sublimar. El disc perforat serveix per mantenir vertical l'ampolla, deixant sortir pels forats els gasos de la combustió. La peça cònica es posa sobre la boca de l'ampolla per recollir el sublimat.

L'àcid benzoic va ser descrit per primera vegada per Michel de Notredame (Nostradamus) el 1556 i l'àcid succínic per Georgius Agrícola el 1546. Andreas Libavius (1540 – 1616) va ser el primer en preparar el clorur estànnic i el sulfat amònic.

Forn per fondre metalls. De les obres de Geber.

Fusió                         Tornar a dalt

Consisteix en el pas d'un sòlid a líquid mitjançant la calor. La fusió es porta a terme en gresols de terra (ceràmica) d'una sola peça o dos posats un a sobre de l'altre, tenint el superior el fons perforat. El metall cru o ganga es mesclava amb un fundent en el gresol superior i quan s'escalfava, el metall fos queia cap el gresol inferior.

Fonent junts dos metalls es pot produir un aliatge.

Destil·lació                                                             Tornar a dalt

Operació que consisteix en escalfar gradualment una mescla líquida de substàncies, de forma que passin a l'estat de vapor a mesura que s'arriba a la temperatura d'ebullició de cadascuna.

Al alambins primitius no es produïa un refredament suficient i es perdien líquids volàtils. Hi han moltes variants d'alambins. Hi ha que tenen dos (dibikos) o tres (tribikos) caps d'alambins. La invenció del tribikos s'atribueix a Maria la Jueva, suposadament germana de Moises. Els alambins s'utilitzaven, per exemple, per preparar aigua de roses, destil·lant suaument els pètals de roses fresques. Moltes altres flors, fulles i fruits fins i tot s'utilitzaven per preparar l'elixir.

La majoria d'alquimistes creien que per que un procediment tingués èxit s'havia de repetir moltes vegades fins que la finalitat de l'obra fos revelada. Per exemple, Thomas Charnock (segle XVI) va repetir 476 vegades la mateixa operació. Una modalitat de destil·lació, a reflux, utilitzada actualment, torna el destil·lat al residu per tornar a destil·lar-lo. Els alquimistes anomenaven a aquesta operació “cohobació”. Un aparell de doble reflux, molt conegut i utilitzat pels alquimistes era el pelicà.

Alquimista àrab al seu laboratori. Museu del mercuri. Almadén

Aparell de destil·lació. .Museu del mercuri. Almadén.

Cristal·litzador

Cristal·lització                          Tornar a dalt

Les substàncies dissoltes, per exemple en aigua, poden tenir diferent solubilitat en funció de la temperatura. Si es dissolen en calent i es deixen refredar en repòs, les substàncies que són menys solubles en aigua freda precipiten formant cristalls. Aquest ha estat des de sempre un bon mètode d'obtenció de substàncies i fins i tot de purificació. Com a cristal·litzadors es feien servir recipients de boca ampla, com el de la figura.

Pelicà actual que es pot comprar a la web:
www.crucible.org/distillation.htm

Aparells                                       Tornar a dalt

Veure representacions de diferents aparells alquímics a la web:
The Alchemy Web Site

A remarcar:
- imatges dels manuscrits grecs d'alquímia:
           destil·ladors, bany maria , alambins i kerotakis
- cucúrbites i pelicans , alambins , cristal·litzadors, embuts, separadors , recipients ,
           del llibre Alchymia, Libavius, 1606.
- diferents aparells de destil·lació (1) , (2) , (3) , (4)
           del llibre "The art of distillation" de John French
- forns i aparells de destil·lació de Geber