|
L'alquímia ha estat objecte de diferents interpretacions
al llarg del temps.
Alguns historiadors han vist l’alquímia
com el resultat d’un trastorn mental, com una desviació
irracional del recte camí de la manipulació de la matèria
mitjançant experiments.
Una segona interpretació, potser la més
estesa, legitima a l’alquímia com a precursora
de la química. Tècniques de laboratori i de metal·lúrgia
del segle XVI es remeten a l’alquímia medieval. Fins i
tot hi ha qui considera a Geber, autor medieval de
textos d’alquímia, com precursor de la teoria corpuscular.
La tercera i última interpretació
considera l’alquímia com una doctrina religiosa, filosòfica
i metafísica, deixant els aspectes químics en
segon pla.
Aquestes pàgines fan referència a la segona
interpretació, arrencant de quan l'home va començar
a utilitzar el foc com a eina de transformació de la
matèria i es va demanar el com i el perquè d'aquelles
transformacions i arribant fins a l'actualitat en que encara
s'ho continua demanant.
|
Del llibre Cabala Speculum Artis et naturae in
Alchymia, de S. Michelspacher, Augsburg, 1654.
Acolorida per Adam
McLean
|
|
Fonts bàsiques utilitzades:
Holmyard, E. J. La prodigiosa historia de la alquimia. Madrid. Guadiana
de Publicaciones S. A. 1970.
Eliade, Mircea. Herreros y alquimistas. Madrid. El Libro de Bolsillo.
Alianza Editorial. 1986.
Priesner, Claus i Figala, Karin. Alquimia. Enciclopedia de una ciencia
hermética. Barcelona. Ed. Herder. 2001.
Jung, Carl Gustav. Psicología y Alquimia. Madrid. Ed. Trotta. 2005.
Revista Historia National Geographic. Nº 27. 2006.
Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles. Fargues de ferro
i fargues d'aram. Banyoles 1997.
The Alchemy web site: http://levity.com/alchemy/index.html
Wikipedia, en català,
castellà
i anglès.
|