ALQUÍMIA
Inici Senyors del foc   Esbós històric   Opus magnum   Operacions   Astronomia   Alquimistes   Citats com alquimistes   Parlen de l'alquímia   Química  

Opus magnum i lapis philosophorum

En els textos greco-egipcis més antics, ja es menciona la pedra filosofal (lapis philosophorum) com la substància amb la que es pot produir la transmutació dels metalls no nobles en or. Els àrabs la tradueixen com “al-iksir”, elixir, que passa a ser sinònim de la pedra filosofal.

El procés d’obtenció de la pedra filosofal es coneix com la gran obra (opus magnum). En aquest procés l’alquimista ha de treballar molts mesos en les mescles, en un camí d’iniciació i purificació tant de les matèries com d’ell mateix. Calia conèixer dos secrets primordials, referents a les matèries primeres a utilitzar i a la regulació del foc en torn al recipient. Els alquimistes s’obligaven, pel seu propi codi ètic a guardar el secret i revelar-lo només en llenguatge xifrat. Tot i així, la capacitat per obtenir el lapis es considerava com un acte de gràcia divina sense la qual no es podia realitzar la gran obra.

La matèria era tancada en un recipient hermètic (ovum philosophicum) que, posat a sobre del forn o atanor, coïa per llar temps, a diferents temperatures, passant per fases de diferents colors: negre (nigredo), blanc (albedo) i porpra (rubedo). Finalment, si tot sortia bé, s’obtenia la pedra filosofal.

Aleshores calia preparar la pedra filosofal per poder ser utilitzada: per incineració es feia tova com la cera per que pogués penetrar en els metalls. Després, per escalfament amb diferents substàncies (digestió) s’augmentava el seu poder de transmutació. Finalment es projectava una petita porció de la pedra sobre un altre metall escalfat en un gresol que, en poc temps, es transmutava en or.

Combinant els dos principis de l’univers (masculí i femení) i els quatre elements (aire, foc, terra i aigua) mitjançant diversos procediments (cocció, condensació, solidificació,..) es tractava d’obtenir la transmutació de la matèria en plata (obra menor) o en or (obra major o opus magnum).

Representació de la boda química com unió del principis oposats sulfur (deu Sol) i mercuri (deesa Lluna), que dona com a resultat el lapis philosophorum en el vas hermeticum.
Del llibre Anatomiae aurisive tyrocinium medico-Chymicun
de J.D. Mylius. Frankfurt 1628.

El procés de realització de la gran obra tenia grans implicacions místiques: conduïa a la contemplació divina en una dinàmica de superació personal i d’ascens espiritual del alquimista.