Planetes

Els planetes coneguts a l'Antiguitat eren Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn (fins el 1781 no va ser descobert Urà per William Herschel). Aquests planetes, juntament amb el Sol i la Lluna eren els astres o estrelles mòbils.

La relació entre els planetes i els objectes i esdeveniments a la Terra s'origina a la cultura sumerio-babilònica, on neix l'astrologia, que ja estava desenvolupada en gran mesura al segle VII a.C.

La relació entre els metalls i els planetes es troba ja a la nostra era. Al segle II, Vettius Valens diu que cada astre influeix en tot allò que toquen els seus raigs i li dona forma. Per Proclo, al segle V, els raigs del Sol eren responsables de la formació de l'or, els de la Lluna, de la plata, els de Mart, del ferro i els de Saturn del plom.

En escrits de l'alquímia medieval àrab, les plantes, els minerals i els metalls del mateix color depenien del color de cada planeta i de la posició i moviment del mateix. Altres relacions eren Venus amb el coure i Júpiter amb l'estany. L'or i la plata sempre es troben relacionats amb el Sol i la Lluna, però les altres relacions podien variar.

El mercuri no va ser considerat com metall fins el segle IV i va ser relacionat amb el planeta del mateix nom. Estefanus d'Alexandria (segle VII) dona la relació que es va consolidar amb el temps i que es mostra a la figura de més avall.

Els símbols van representar primer els planetes i després van ser associats als metalls. Cada civilització tenia les seves representacions. Es creu que els símbols provenen de l'abreviació o transformació dels noms dels déus relacionats amb els planetes. Les diferents formes dels símbols van contribuir a fer encara més críptics els textos alquímics.

No només els metalls estaven relacionats amb els astres, sinó també les operacions alquímiques. La figura de més avall mostra la correspondència entre els dotze estadis de la Gran Obra i els signes del Zodíac, donada per Dom Antoine-Joseph Pernety. París 1758.