El primer terrissaire que aconseguia endurir amb el foc els objectes de fang havia descobert un agent de transmutació, era capaç d’imitar a la natura en el seu poder de transformació. En les cultures primitives, els ferrers i els xamans ocupen els més alts llocs de l’escala social pel seu domini del foc.

Mites dels primers pobladors de la Índia central recullen les primeres relacions dels homes amb el foc. Segons els bishor, els asur van ser els primers en fondre el ferro en tota la Terra. El fum dels seus forns molestava a Sing-bonga (El Déu Suprem) que va enviar ocells missatgers a advertir-los que aturessin el seu treball. Com els homes no van fer cas i fins i tot van mutilar els missatgers, el mateix Sing-bonga baixà a la Terra i, sense ser reconegut, va convèncer els asur de que entressin dins dels forns i, un cop a dins, els va cremar vius. Altres pobles com els munda o els oraons tenen mites similars.

A Mali, el poble dogon encara conserva la tradició del treball del ferro. L’activitat dels fargaires dogons ha estat recollida en una pel·lícula, “Inagina, l'ultime maison du fer”.

L’alquimista com el ferrer o el fargaire i, abans que ells, el terrissaire, és un “senyor del foc”, ja que és mitjançant el foc com una substància es transforma en una altra. El forn ocupa un lloc preeminent al laboratori de l’alquimista. En ell fa les principals operacions: calcinació, sublimació, fusió, cristal·lització i destil·lació. El combustible principal és el carbó vegetal, però podia utilitzar qualsevol cosa que cremés. Era creença general entre els alquimistes que quan més alta fos la temperatura més fàcilment es produiria la transmutació.

Els mites citats anteriorment criden l'atenció pel que suposen d'odi al ferro i a la metal·lúrgia. A judici del pobles veïns, els ferrers asur, van tenir una mort merescuda per haver molestat el Déu Suprem. En aquest odi s'endevina una actitud negativa cap a l'edat del ferro, caracteritzada per una successió ininterrompuda de guerres i catàstrofes, per l'esclavatge i per un empobriment quasi general. A la Índia i a molts altres llocs, els treballadors del ferro són emparentats amb els gegants i els dimonis, enemics dels déus que representen altres edats i tradicions.

La mitologia asur (Índia) i mitologies d'alguns pobles africans, afirmen la necessitat d'oferir sacrificis humans als forns. Plutarc (Paral·leles, 5, 306 i ss) parla dels sacrificis humans necessaris per a la metal·lúrgia. Plutarc i Diodor diuen que el egipcis odiaven el ferro i estimaven l'or, consideraven que la carn del déus era d'or.

S'han trobat simbolismes i rituals metal·lúrgics babilònics en els que, en dies assenyalats, es consagraven els forns, es purificaven els obrers, es feien libacions i s'oferien sacrificis (animals o fetus humans), per tal d'afavorir els processos de transformacions dels minerals.

Es va precisant la idea de que l'home pot intervenir en el ritme temporal còsmic, pot anticipar un resultat natural provocant un creixement. Aquest és el fonament i la justificació de l'obra alquímica: la transmutació de l'home i el Cosmos mitjançant la pedra filosofal.