| |
Gresol per fondre o calcinar al laboratori.
Cristalls de sulfat cúpric
Cristalls de nitrat de potassi.
|
|
Molts aparells industrials i de laboratori
i molts procediments d’obtenció o de transformació
de substàncies, habituals de la química actual, provenen
directament de l’alquímia: vasos, matrassos, provetes,
forns, gresols, cristal·litzadors, etc. i procediments de dissolució,
calcinació, destil·lació, sublimació, condensació,
...
L'any 1766 Henry Cavendish, físic
i químic anglès estudia les propietats de l'hidrogen i demostra
que l'aigua està formada per hidrogen i oxigen. El 1770,
Antoine Laurent Lavoisier, químic francès,
en un cèlebre experiment refuta la creença de que
l'aigua es converteix en terra per repetides operacions de destil·lació:
pesant curosament l'aigua i el residu sòlid obtingut demostra que
aquest prové del recipient i no de l'aigua. El 1774 Joseph
Priestley, químic anglès, obtingué
per primera vegada oxigen, escalfant òxid de mercuri i
comprovà el seu paper en les combustions.
El 1789 Lavoisier publica el “Traité
élémentaire de Chimie ” en el que estableix
la llei de conservació de la massa de les reaccions químiques.
El 1805, John Dalton ressuscita el vell atomisme de Leucip i Demòcrit
d'Abdera (segle V a.C.) i exposa la nova teoria atòmica. La teoria
dels quatre elements i tots els intents d'explicació de les reaccions
químiques queden definitivament superats.
Des de finals del segle XVIII, els químics estudien
les propietats i el comportament dels àtoms i la forma en que s'uneixen
per formar molècules i altres estructures. El gran volum
de coneixements pràctics de l’alquímia acumulats durant
més de vint segles és interpretat a la llum de la teoria
atomico-molecular, tenint lloc el gran desenvolupament de la
química dels últims dos-cents anys. En obres d'història
de l'alquímia del segle XIX, ja apareix com una precursora de la
química.
Amb els descobriments en el segle XX
de la radioactivitat i les reaccions nuclears, s'ha aconseguit
de fet el vell somni dels alquimistes de la transmutació
d'una matèria en una altra, però segurament no pel camí
de superació personal que ells cercaven.
Hi ha qui opina que els veritables alquimistes
actuals, els qui recullen el vell esperit de trobar la causa
última dels misteris de la matèria, són els
físics que estudien l'interior de les partícules subatòmiques
i l'evolució dels primers instants de l'univers, quan tota la matèria
que ens envolta començava a formar-se.
|
