Reaccions químiques Tornar a pàgina d'inici

Un canvi químic o reacció química és aquell que altera la naturalesa de les substàncies que hi intervenen.
Les reaccions químiques tenen les següents característiques:
- les substàncies presents inicialment, anomenades reactius, desapareixen més o menys completament,
- apareixen una o més substàncies noves, anomenades productes, a mesura que van desapareixent els reactius,
- les propietats dels productes són , en general, molt diferents de les dels reactius,
- les reaccions químiques van acompanyades normalment d'emissió o absorció d'energia, com per exemple calor, llum o electricitat.

Existeixen molts tipus de reaccions químiques però, des d'un punt de vista general, es poden considerar els següents:
- síntesi
- descomposició
- desplaçament
- doble desplaçament

Reaccions de síntesi
Són la unió de dos o més elements o substàncies per formar un únic compost. Exemple: Formació de l'òxid de ferro(II).
La reacció es produeix en la superfície del ferro, entre els seus àtoms i algunes molècules d'oxigen gas que xoquen contra la superfície. El producte resultant és de tipus iònic, format per ions Fe2+ i O2- disposats ordenadament en una xarxa cristal·lina.

Reaccions de descomposició
Una substància dona lloc a altres més senzilles, que poden ser elements o compostos. Exemple: Descomposició del iodur d'hidrogen.

Tant el reactiu com els productes són gasos. La reacció es produeix per xocs de les molècules de iodur d'hidrogen. Alguns xocs provoquen la reorganització dels àtoms, fent desaparèixer el iodur d'hidrogen i donant lloc a noves molècules d'hidrogen i iode.
Reaccions de desplaçament
Es produeixen quan un element substitueix a un altre element en un compost.
Exemple:Reacció del zinc, sòlid, amb l'àcid clorhídric en dissolució aquosa:
Aquesta és una reacció característica entre els metalls i els àcids, en la que el zinc, que és un metall força actiu, passa a la dissolució com ió, Zn2+, desplaçant l'hidrogen que s'allibera com a molècula, H2, en forma gasosa.
Reaccions de doble desplaçament
Són les reaccions entre dos compostos, amb intercanvi d'elements i formació de dos nous compostos, químicament semblants als anteriors.
Exemple: Reacció del clorur de sodi amb el nitrat de plata, ambdós en dissolució aquosa:
És una reacció entre ions, que té lloc en medi aquós. Els ions sodi, Na+, i plata, Ag+, intercanvien les seves posicions. Dels dos nous productes formats, un d'ells, el clorur de plata, és insoluble i apareix en forma de precipitat.
Què és la cinètica química?
La cinètica química estudia la rapidesa amb la que es produeix una reacció i la forma com es desenvolupa.

Variació de la concentració en funció del temps
La rapidesa amb la que es produeix la reacció es visualitza en aquest model mitjançant la taula de nombre de partícules de reactius i producte presents, en funció del temps i la gràfica corresponent. Si es considera que el volum roman constant, aquesta taula i gràfica poden ser considerades com de variació de les concentracions.
Desenvolupament de la reacció
Hi ha dues teories per interpretar el desenvolupament d'una reacció química, la teoria de les col·lisions i la del complex activat.
La figura representa una col·lisió efectiva de dues molècules de iodur d'hidrogen: la velocitat els proporciona suficient energia cinètica i l'orientació dels àtoms de iode (blau) i hidrogen (vermell) en el xoc és adequada per formar els nous enllaços d'aquests àtoms entre sí.
Equilibri químic
La rapidesa amb la que es produeixen les reaccions directa (sentit d'esquerra a dreta) i inversa (sentit contrari) en una reacció reversible, depèn de les concentracions de les substàncies presents. Quan la rapidesa d'ambdues reaccions s'iguala, les concentracions de reactius i productes romanen constants. S'ha arribat a l'equilibri químic.
Aquest és un equilibri dinàmic, de forma que contínuament esta reaccionant una part dels reactius per formar els productes i a la inversa, també reaccionen una part dels productes per tornar a formar els reactius. Com ho fan amb la mateixa rapidesa, les concentracions romanen constants.
La figura mostra la reacció entre el monòxid de carboni i l'aigua a més de 100 ºC, que dona una mescla de diòxid de carboni i hidrogen, que es pot utilitzar com combustible i es coneix com "gas d'aigua".
Tornar a pàgina d'inici