Andreu Martin2

Andreu Martín (Barcelona,1949). Des de ben petit ja tenia afició a explicar aventures a l'escola i a escriure històries i dibuixar tebeos. Ell sempre diu que va aprendre aescriure jugant i que ara es dedica a jugar escrivint. Va estudiar psicologia a la Universitat de Barcelona on es va llicenciar el 1971 i va fer el servei militar a Eivissa. Entre 1971 i 1979, treballava com a guionista de còmic per a la desapareguda editorial Bruguera, una feina que va resultar més rendible del que pensava. Va treballar a nombroses revistes catalanes, castellanes i franceses com per exemple "Destino", "Cambio 16", "Tiempo", "El jueves", "Gimlet", "Comix Internacional", "Metropol", "Totem" i "Cimoc". Fins i tot va fundar, amb uns amics, una revista de còmics que es deia "Trocha". D'aquesta etapa destaca el popular personatge Sam Ballunga, amb el nom del qual es coneixia la sèrie que protagonitzava. Després de deu anys de fer guions, va decidir escriure la seva primera novel.la Muts i a la gàbia (1979). Amb aquesta primera obra iniciava el llarg camí de novel.les de gènere negre que han caracteritzat l'autor i amb les quals ha guanyat premis nacionals iinternacionals. Entre les novel.les policíaques destaca Pròtesi que va guanyar el premi Círculo del Crimen 1980, El hombre de la navaja, que va obtenir el Premi Hammet 1989 -concedit per l'Associació Internacional d'Escriptors Policíacs-, Si és no és amb el Deutsche Krimi Preis Internacional 1992 i Jesús als inferns, entre d'altres. Paral.lelament, Martín ha escrit guions decinema. Va començar ambEstoy en crisis (1982) i El Caballero del Dragón (1982), ambdues de FernandoColomo, i més tard va escriure Barcelona Connection (1987) de Miquel Iglesias que després s'ha convertit en llibre que ha tingut molt d'èxit. El 1990, Andreu Martín va debutar com a director de cinema amb la pel.lícula Sauna, basada en una novel.la homònima de Maria Jaén. També ha treballat per a la televisió i, des de 1995, ha fet guions per a TV3 en dues sèries, Estació d'Enllaç i Laberint d'Ombres. A més, ha escrit obres de teatre, una de les quals estrenada al Grec 97: Hotel de mala mort. Andreu Martín també té una llarga trajectòria enel camp de la novel.la juvenil. Va començar escrivint per a joves amb el seu amic Jaume Ribera i el resultat va ser el primer llibre de la saga d'un detectiu adolescent anomenat Flanagan: No demanis llobarro fora de temporada va rebre el Premio Nacional de LiteraturaI nfantil y Juvenil 1989. La sèrie Flanagan ja porta set novel.les publicades i uns quants premis més: Premi Columna Jove 1994 per Flanagan de luxe i Premi de la Crítica Serra d'Or 1997 per Flanagan Blues Band. Martín també ha escrit per a joves en solitari: Pops en un garatge, L'amic Malaspina, El vell que jugava a matar indis, Drac de Paper i la sèrie de la Tres Catorze. Fins i tot, s'ha llençat a escriure contes infantils en una sèrie de dotze relats que porta el títol genèric de Contes de Sí. Martín també ha estat redactor d'un parell d'editorials i ha col.laborat amb narracions curtes, reportatges i/o guions d'historietes en nombroses revistes catalanes, espanyoles i franceses. Escriu regularment artícles d'opinió per El Periódico i La Vanguardia. Les seves obres han estat traduïdes a l'alemany, francès, italià, portuguès, lituà i holandès. El seu somni de publicar a la Sèrie Noire de Gallimard es va fer realitat amb Prothèse el 1996. També ha estat traduït a les diferents llengües de l'Estat espanyol: basc i bable.

"La mujer del valiente (Barcelona 1949)" dins Barcelona, un dia

La mujer del valiente narra la història de d'un jove matrimoni, format per Jordi i Lolita. En Jordi havia renegat de la seva família burgesa que explotava a la classe obrera de Terrassa i Lolita era una modesta modista del Poble Sec. Durant la guerra sacrificaren la seva minúscula vida en parella a favor dels ideals. Perduda la guerra, la ràbia envaeix en Jordi i, després de passar per la presó, ingressa en el maquis. Després d'un atemptat protagonitzat per Quico Sabater ha de fugir a Perpinyà per escapolir-se de la repressió policial. L'amor que sent per Lolita el fa embogir i torna a Barcelona. Quan la va a veure a casa dels seus pares ella no queda sorpresa de la seva visita ja que ja sabia, per d'altres conductes que Jordi era a Barcelona. Lolita s'ha embolicat amb Venancio Pedrosa, un perista i confident de la policia, a qui Jordi mata robant-li dues-centes mil pessetes. Al final és mort pels seus propis companys que pensen que és ell el confident de la policia i els diners que li són trobats a la butxaca n'es la confirmació. El conte transcorre a la ciutat de Barcelona en plena postguerra. L'autor retrata una Barcelona gris i sòrdida. La història dels personatges serveix, també, per a reflectir les accions de grups de guerrilla urbana del maquis. Cal dir que tots els fets tingueren lloc el 1949 i han estat datats històricament.