Asteroides

Origen dels asteroides.
En principi encara no hi ha hagut ningú que digui de on provenen els asteroides, és a dir, que ningú sap de on provenen aquests.

La llei de Titius-Bode.
El 1776, en el llibre "Contemplación de la Nature", escrit per el naturalista suís Charles Bonnet, el professor Johann Daniel Tietz (Titius per els amics) que feia de professor a Wittemberg donava a conèixer que els planetes giraven al voltant del Sol ordenats segons una curios llei, que pot enunciar-se dient que la distància d'un planeta al Sol estarà en funció de:

Distància = 1,53^n

A on n adoptà els valor següents:

n = -2 per a Mercuri
n = -1 per a Venus
n = 0 per a la Terra
n = 1,2,3, etc., per a Mart i altres astres.

D'aquest manera s'obté:

Distància teòrica Distància autèntica
Mercuri 0.427 0.39
Venus 0.653 0.72
Terra 1 1
Mart 1.53 1.52
Planeta X 2.34 Asteroides
Planeta Y 3.58 Asteroides
Jípiter 5.48 5.2
Saturn 8.38 9.55
Planeta Z 12.82 Asteroides
Urà 19.16 19.22
Neptú 29.76 30.11

El fam´s astr`nom del segle XVIII, Johan Elert Bode havia llegit l'article de Titus. Per això quan va saver que la distància real del planeta Urà, descobert de feia poc per William Herschell, era 19.22 vegades la que separa la Terra del Sol, va comparar-la amb la que s'obtenia aplicant-li la teoria de Titius: 19,16. Realment era una coincidència. D'altra banda, donat que per la resta dels planetes les diferències entre les distàncies empíriques i reals eres insignificants, Bode va suposar que s'havia descobert una nova llei de la natura, i ho va fer públic. Per aquest motiu, aquesta suposada llei porta també el seu nom.

Colisió de un aster=asteròòide a la Terra. Desert d'Arizona

El Planeta perdut.
Bode no tenia cap dubte que en aquesta distància devia haver-hi un astre que, potser per la seva mida petita o per la seva lluminositat, encara no havia pogut ser observat. Per aquest motius Bode va formar una comissió internacional amb la finalitat d'estudiar una banda d'uns trenta graus al nord i al sud de l'eclíptica per la qual, en algun moment havia de passar l'astre en qüestió.

Durant la freda nit del primer de Gener del 1802, el pare teatí Giuseppe Piazzi, al seu observatori de Palern (Sicília), descobria la constelació de Taure una estrelleta de vuitena magnitud que no figurava als catàlegs de l'època. Les observacions efectuades en nits succecives mostraren a l'astrònom que aquesta estrelleta posseïa un ràpid moviment en relació al fons estel·lar. Piazzi va pensar que havia descobert un cometa , i va enviar les seves observacions a Bode, el qual va encomanar a Frederich Gauss, jove i brillant matemàtic, el càlcul dels elements del suposat cometa. Els element provisionals de l'òrbita demostraven, sense cap dubte, que el cos celest descobert per Piazzi no era un cometa, sinó un astre que girava al voltant del Sol, descrivint una trajectòria el·líptica tancada. Per fer-ho necessitava 1.680 dies, i el valor del seu radi vector mitjà era de 2,77 unitats astronòmiques (UA). La inclinació sobre el plà de l'eclíptica era de 10║59 minuts, i la seva exentricitat igual a 0,077.

Piazzi va rebre, apart dels honors ja sabuts, l'encàrrec de posar un nom al planeta. L'astrònom va decidir que es diria Cares, la deesa mitològica protectora de Sicília. Amb la descoberta del planeta Cares, s'havia cobert el vuit que existia entre Mart i Júpiter. Els astrònoms van respirar tranquils. La comissió formada per Bode es va dissoldre. Tot semblava descobert,altre cop. Però durant la nit del 28 de marš de 1802, Wilhem Maltńus Olbers, cèlebre metge i astrònom, descobreix a la constelació de la Verge un cos de setena magnitud, que tampoc no apareixia registrat a cap dels catàlegs estel·lars de l'època.

Poc després, el mateix Olbers calculava els elements de la seva òrbita, i descobria que es tractava de un planeta que girava al votant del Sol a una distància mitjana de 2,77 unitats astronòmiques (UA), i completava una revolució sideral cada 1.686 dies. Olbers va batejar el nou membre de la família solar amb el nom de Pal·las, malnom d'Atena o Minerva, que en la mitologia Greco-romana era considerada la deesa de la saviesa i de la guerra, i també , la protectora d'Atenes. La troballa de Pal·las omplí d'estranyesa els astrònoms d'aquella època, ja que tots dos astres representaven l'únic cas conegut en que dos cossos còsmics giraven al voltant del Sol en òrbites pràcticament iguals. L'esbla´ament va substituir l'estranyesa quan Karl Ludwig , des de l'observatori de Lilienthal, instal·lat prop de Bremen, va descobrir un altre petit cos lluminós, el qual s'anomenà Juno. A penes feia quatre anys que els astrònoms s'estaven esforšant per descobrir un planeta que omplís del vuit que hi havia entre les òrbites de Mart i Júpiter , però, paradoxalment, en aquell buit hi habia, no un, sinó tres planetes o asteroides, com ja se'ls comenšava a anomenar. En l'actualitat hi ha més de 4.000 asteroides catalogats.

Hipòtesi d'Olbers.
Olbers va proposar una solució enginyosa. En temps molt remots, entre Mart i Júpiter hi devia haver un planeta que girava al voltant del Sol a la distància postulada per la Llei de Bode (2,8 UA). L'astre per causes potser internes, potser còsmiques, va ser víctima d'un cataclísme que el va disgregar per l'espai. Olbers va aplicar a aquesta teoria els coneixements que tenia en matèria de mecànica celest, i arribà a la conclusió que les parts resultants es comportarien com els cossos celests del sistema planetari, és a dir, gravitant entorn del Sol en òrbites elíptiques, però amb la condició que en cada resolució havien de passar molt a la vora del lloc on s'havia esdevingut el fenòmen. Olbers comprovà que tots tres es trobaven en el punt de la constelació de la Verge. Sembla que els tres cosos son la resta de un planeta que havia mort en temps prhistòrics.

L'única imatge que encara resta entre nosaltres es la de un asteroide que es diu Gaspra, el 951 de la sèrie sembla mostrar un passat molt violent, de topades i fragmentacions... és possible que Olbers no anés tan errat com tothom pensaba, i que les seves teories fóssin tant bones com les de un altre.

Els diferents asteroides


[Adonis] [Astraea] [Juno] [Hermes] [Ceres] [Pallas] [Vesta] [Número]