a) Indigets:  Els indigets eren un poble que habitava la zona de l’Empordà. La seva frontera a ponent no és prou clara, ja que hi ha escriptors que els hi atribueixen també el Gironés, mentre que n´hi ha d’altres, com ara Plini, que l’atribueix als ausetans. Si ocupaven el Gironés, devien tenir com a veïns als olositans i als ausetans. Aquests mantenien relacions pacífiques amb els grecs (Empórion i Rhode). Un dels nuclis indigets s’establí prop d’Empórion amb el nom d’Indicé.

Els indigets van ser els primers sotmessos pels romans (218 aC), i no van posar una remarcable resistència (després de la repressió de Marc Porci).

El poblat més característic és el de Castell la Fosca (palamós), mentre que els més important entre els investigats és Ullastret. Sembla ser que són els primers poblats que es vàren acostumar a utilitzar la moneda grega. Més tard, però, van encunyar la seva pròpia moneda, on hi figurava la següent inscripció: Undiskesken que vol dir (moneda) dels indigets o bé (moneda) dels d’Indicé.
 
 

b) Bastetans (Mastiens): Aquest poblat estava situat al sud-est de la península, ocupaven la

zona de les actuals províncies de Múrcia, Almeria,Granada i Jaén. Era fronterer amb els contestans (nord), els oretans (oest) i els turdetans (sud) i amb una petita faixa litoral, a llevant, on estaven establerts els libifenicis. Algunes de les ciutats dels bastetants eren: Basti (actual Baza), Tutugi (Galera), en terres granadines, i Tugia (Peal de Becerro), Mentesa Bastia (La Guárdia) i Orongis o Auringis (potser l’actual Jaén).

La cultura dels bastetans va assolir una personalitat forta a finals del segle V aC; podria ser l’origen de la cultura ibèrica del sud-est de la península.Es va adaptar fàcilment tant als cartaginesos com als romans.
 

c) Bergistans o Bargusins: Aquests ocupaven la zonade l’alt Llobregat. Vàren ser sotmesos per Anníbal en la seva expedició cap a Itàlia. També són coneguts perquè es van revoltar contra Roma, però, van ser reprimits pel cònsol Cató. Livi anomena 7 castells d’aquest poble. Quan s’aixecà per segona vegada fóu sotmés a l’esclavatge. El castell principal, Castrum Bergium, podria correspondre a l’actual Berga.
 
 
 
 

d)Ausetans:
El centre del seu territori correspondria a l’actual comarca d’osona i la principal ciutat era Ausa (Vic). Coneguits per posar resistència a l’ocupació romana i a la política d’oscil·lació entre l’aliança dels romans i els cartaginesos. Amusic és un dels règuls (cabdills) més importants entre els ausetans, aquest era partidari dels cartaginesos i va haver de fugir davant el triomf romà.
 
 

e) Andosins: Ocupaven part del nord de Catalunya, es relaciona amb l’actual Andorra.

Aquests, segons Polibi, també vàren ser sotmessos per Anníbal quan atravessàren el país (218 aC) per empendre l’expedició cap a Roma.
 
 
 

f) Airenosins: Establerts a la Catalunya nord, a l’actual Val d’Aràn. També fóren sotmesos per Anníbal.
 
 
 
 
 

g)Turdetans: Aquests eren els descendents dels Tartessis iestaven situats a la Turdetània, que correspondria a l’actual Andalusia occidental i s’estenia per l’oest cap a l’Aldarve. Era una zona molt densament poblada.
 
 
 
 
 

h) Contestans: Aquests ocupaven la part meridional del País Valencià. El Xúquer els limitava pel nord, tot i que Xàtiva també els pertanyia, mentre al sud qui els limitava era el Segura.Les ciutats més importants eren Saitabi (actual Xàtiva) al nord i Ilici (actual Elx) al sud. Saitabi era un gran centre econòmic i l’únic nucli contestà on s’encunyà moneda ibèrica.
Els contestans eren uns grans escultors de la pedra; d’aquí procedeixen escultures com la Dama d’Elx, figures de bèsties mitològiques i un gran nombre d’exvots.
Les importacions de ceràmica grega mostren un comerç actiu amb els navegants hel·lènics durant els segles V- IV aC. Els contestans davant l’ocupació romana no van oferir resistència, i es van adaptar força bé a la nova civilització.Aquest fet es demostrat pel despoblament de molts llocs d’habitatges als tossals (s.I aC) i el naixement de vil·les rústiques, centres d’explotacions agrícoles (a les planes).
 
 

i) Ilercavó: El seu nucli central era el curs final de l’Ebre. Es creu que pel nord limitava amb els cossetan , amb la Serra de Balaguer, mentre que pel sud s’estenia fins a la Plana de Castelló, i estaven separats dels edetans per la Serra d’Almenara. Per l’oest limitaven amb els ilergets. Es creu que els ilercavons són descendeents dels ilergets, i per tant, que aquesta zona , antigament, pertanyia als ilergets.
Els jaciments més importants són: els poblats del Castellet de Banyoles de Tivissa, les necròpolis del Coll de Moro de Gandesa,etc.
 
 

j) Oretans: Aquests ocupaven la zona deel Guadalquivir i del Segura. Aquesta zona, on habitaven, era anomenada Oretània (situada a la part oriental de les actuals províncies de Jaén i Ciudad Real).
 
 
 
 

k)Olositans: Aquest popblat era desconegut fins fa ben poc. Fou descobert a través d’unes inscripcions sobre plom a Empúries. Eren veïns dels indigets, i a causa de la relació amb Olot (pel nom), hom suposa que devien ocupar la zona de la Garrrotxa.
 
 
 

l) Ilergets: Era un poble d’importància en quan a territori, ocupaven la part central de l’Ebre. El nucli central del seu territori era les terres al voltant de Lleida i la ciutat més important Iltirta (Lleida).
Es creu que limitaven amb el Montsec,pel nord, i que el límit meridional era el riu Ebre. Els seus veïns, per l’est, eren els lacetans i els cossetans, però, les fronteres són molt vagues. Finalment, per l’oest arribaven més enllà del riu Cinca, tot ocupant les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre.
 

ELS ILERGETES

Els ilergetes eren un conjunt de clans de diversa procedència, però, units per una mateixa cultura i profundament arrelats a la terra que habitaven. Aquest poble ja era constituït a mitjans del segle VI aC. Els ilergetes eren considerats com a ibers purs, però, desprès dels descobriments fets als jaciments de la Pedrera (Vallfogona de Balaguer), les Roques de Sant Formatge (Seròs), Albarés (Lleida) i d’altres camps d’urnes com els de Gerp i l’Albi no es pot negar l’impacte que vàren rebre , com els altres poblats ibèrics, per part dels indoeuropeus.

Els ilergetes, davant l’amenaça de diverses invasions que fan nèixer preocupacions bèl·liques, ubiquen els seus poblats dalt de tuirons i els fortifiquen amb murs i amb torres de defensa. D’aquesta manera va nèixer Iltirta, l’actual Lleida i la ciutat ibèrica més important dels ilergetes. Iltirta es creu que significa "ciutadella enlairada en un camp".

Alters ciutats ilergetes eren: Bergusia (Berga), Celsa (Solsona), Erga (Oorganyà?), Orgia (la Seu d’Urgell), Succosa (Serinyena?), Gallica Flavia (Fraga), Osca, Guissona, Yessos (Isona), etc.

De totes les tribus catalanes, una de les més importants van ser el ilergetes. Aquests s’estenien per un territori amplísssim i ocupaven una sèrie de comarques de la conca esquerra del riu Ebre: les comarques del Cinca i les del Segre. Els poblats ilergetes representen més del 23% del conjunt de poblats ibèrics de Catalunya.

Tot aquest territori estava format per un conglomerat de tribus independents, les quals, tan sols es reunien en asemblees en cas de guerra, per a nomenar els cabdills, sabien establir fermes aliances entre ells i altres poblats ibèrics. No és d’estranyar que haquessin estat capaços d’organitzar un dels moviments m´es sòlids d’oposició als romans.

Totes les tribus tenien un nivell i el mateix estil de vida, la cultura també era similar a arreu, tot i que destacaven alguns matissos locals diferents a cadascuna de les tribus. A totes elles es parlava la mateixa llengua: la ibèrica.

L’estructura econòmica dels ibers estava basada en la familia i el clan, eren molt rurals. La base humana dels poblats ilergetes estava formada per una barreja entre l’antic poblament indígena prehistòric i els nouvinguts de l’altra banda dels Pirineus, els indoeuropeus. La tribu dels ilergetes era dividida en gentilitats, no sabem quantes n’hi havia i tan sols coneixem la dels surdaones (nom que recorda la tribu dels sordons). Els gentilitats devien ser una mena de comarques, és a dir, divisions dins del mateix territori ilergeta.

La cultura dels ilergetes encara correspon a la de les darreries de l’edat de Bronze i es caracteritza per la incineració dels difunts. Amb el nou rite de la incineració, que contrasta amb les tradicions de les poblacions més antigues, es produeixen una sèrie de canvis en la cultura material, aquests canvis s’observen principalment en la terrissa i en l’utillatge de bronze.

El període anomenat protoibèric correspont al moment d’aparició del poble ilergeta de l’any 1200 al 654 aC. El segon període el paleoibèric, és el de formació. Els poblats ibèrics reben les influències exteriors dels pobles mediterrànis (grecs i fenicis). Aquestes influències van determinar la formació de la cultura ibèrica. (del 535 aC fins a l’arribada a la península dels romans, l’any 218 aC). Aquest període és el més plenament ibèric, es caracteritza pel gran nivell de riquesa i pel benestar de la població, aspecte demostrat a través del gran creixement que experimenta aquesta i l’extensió de les tribus.

Molts dels joves ilergetes es vàren allistar als exèrcits mercenaris que prenien part a les guerres de la mediterrània central entre els grecs i els cartaginesos. D’aquesta guerra en van sortir victoriosos, en vàren retornar amb honor, fama, noves experiències i idees, i tota la seva cultura ho reflexa. En aquest moment de riquesa és quan apareix Lleida, Iltirta, com a centre polític de la gran tribu ilergeta i constitueix una de les ciutats més antigues de tota Catalunya.

L’arribada dels cartaginesos a la Península Ibèrica significa un canvi important entre els ilergetes. La política d’Asdrúbal provoca l’aparició d’una estructura social nova, apareixen caps que es relacionen amb els púnics i realitzen pactes personals que arrosseguen tota la tribu.

A finals del segle II aC la rivalitat entre els cartaginesos i els romans va dividir les tribus ibèriques catalanes; les del litoral recolzaven els romans, mentre que els ilergetes donaven suport als cartaginesos. Tots ells van sofrir les conseqüències d’aquesta guerra.

L’any 218 aC Hannibal va preparar la seva marxa cap a Itàlia, al territori ilergeta es va trobar amb les primeres dificultats, però, les va saber resoldre amb la fidelitat dels ilacetans. El mateix any a Empúries, va desembarcar el general romà Escipió, el qual, va atacar els ilergetes i va destruir el territori oriental ilergeta. Tot i el coratge i resistència que van mostrar enfrontant-se a aquest gran rival, els ilergetes van ser vençuts i van haver de sotmetres als romans.

Indíbil i Mandoni

Indíbil i Mandoni han passat a la història per ser dos dels cabdills ilergetes més destacats i per les lluites que van mantenir contra els romans. Indíbil es va aliar amb els cartaginesos i al costat d’aquests van lluitar contra els romans, durant la segona guerra púnica, després que els romans, comandats per Cneu Escipió, desembarquessin a Empúries (218 aC). Indíbil, juntament amb el cartaginés Hannó, va ser empressonat el mateix any per Escipió, quan avançava cap a l’Ebre.

Aproximadament al cap de dos anys, Indíbil i el seu germà Mandoni es vàren aliar amb els romans i van lluitar al seu costat enfront dels cartaginesos, ja sigui perque havia tingut certes discrepancies amb els generals cartaginesos o bé perque s’havia acollit a la política de captació dels indígenes de Plubi Corneli Escipió.

El 207 aC Indíbil i Mandoni es vàren aixecar contra els romans tot aprofitant la indisciplina d’una part de l’exèrcit, però, fou vençut i a la vegada perdonat per Escipió.

El 206 aC es vàren aixecar de nou i van formar un exèrcit d’ilergetes, ausetans i lacetans. Aquesta vegada també vàren ser vençuts, però amb la diferència que aquesta vegada no se’ls hi va perdonar la vida. Van ser morts per l’exèrcit comandat pels procònsols Luci Lèntul i Luci Manli Occidi.

La mort d’aquests dos règuls va posar punt i final a la dura resistència, que fins llavors havien posat els ilergetes, els romans van poder continuar el seu camí i complir el seu objectiu, conquerir la Península. rrrr

http://www.paeria.es
 
 
 
 

m) Lacetans: Ocupaven la Catalunya central. Tenien com a veïns els bergistans (Berga), al nord, els laietans i els ausetans, a l’est, els cossetans, pel sud, i els ilergets, pel sud.
El nucli més important dels lacetans era Bages. Aquests tenien extensions cap a Ponent, part de l’Anoia, del Solsonés i potser de la Segarra. Juntament amb els ilergets i els aussetans van destacar per opsar-se al domini romà i com a conseqüència foren sotmesos per Cató (195 aC). Les ciutats lacetanes més importants són: Iesso (Guissona) i Sigarra (localització incerta)
 
 

n) Laietans: Els laietans ocupaven part de la costa catalana, el que avui correspondria a les actuals comarques del Barcelonés, el Maresme, el Baix Llobregat i el Vallès.Limitaven, al sud, amb el massís del Garraf; al nord, es creu que limitaven amb els ausetans a Arenys (La Selva). Va ser un dels territoris més densament poblats de Catalunya, amb molts poblats d’alt de turons i altres de dispersos. La romanització hi va ser molt ràpida idensa.
 
 

o)Edetans: Aquests primer vàren ocupar tot el País Valencià, però durant el s.III i les primeres ocupacions dels romans van passar a ocupar, tan sols, la part central.
Pel nord, limitava amb la Serra d’ Almenera (Edeta era de la seva posició), pel sud tenia com a frontera el Xúquer, mwentre que la frontera interior és incerta.
La ciutat més important era Edeta (actual Llíria) i un dels seus cabdills més important va ser Edecó.
 
 

p) Cessetans o cossetans: Ocupaven la zona compresa des del Camp de Tarragona fins al Coll de Balaguer; la Conca de Barberà i el Penedés es creu que també formaven part del seu territori. Devien ser de poca importància, ja que, els romans van qualificar el botí com "d’utensilis bàrbars i d’esclaus miserables". Els cossetans també van encunyar moneda pròpia.
 
 

q) Sordons: Els localitzem a l’actual Rosselló. Es trobaven entre els indigets, al sud, i els elísics del Narbonés, al nord. Aquests són considerats ibèrics, la seva cultura material es pròpia dels pobles ibèrics catalans, tot i que Hecateu els considerava lígurs.Els nuclis més importants d’aquesta zona eren: Ilibenis (Elna) i Ruscino (Castellrosselló).
 
 

r) Ceretans: Estaven establerts a l’actual Cerdanya.
Arqueològicament no s’en sap res, però, Estrabó i Marcial lloaven els seus pernils, els quals, els proporcionaven grans guanys.