La civilització ibèrica estava situada a l’extrem oriental de la península , en una franja que s’esten des del riu Roine (anomenat Oranus a algunes fonts literàries), a la banda nord dels Pirineus, fins a l’estret de Gibraltar, tot ocupant: Catalunya, la vall baixa i mitja de l’Ebre, la costa valenciana fins Múrcia i la zona sud-est i i central d’Andalusia fins a la depressió del Guadalquivir. Els ibers s’agrupaven en tribus, cadascuna d’aquestes s’assentava en un territori amb unes característiques físiques uniformes, que coincideixen amb unitats geogràfiques, és a dir, regions o comarques.

El nom d’Iber apareix a les fonts escrites gregues d’aquesta zona des del segle V aC, apareix amb alguna que altra confusió per la part sud de la península, ja que, no sabem amb seguretat els límits del territori iber amb els Tartessis.

Tal i com hem dit anteriorment, aquesta extensa àrea està dividida en una sèrie de poblats, els quals, ens donen a conéixer els autors clàssics. Tot i això, és molt difícil establir els límits amb precisió.