Al igual que la majoria de les comunitats antigues i medievals, els ibers tenien un sistema econòmic basat en l’agricultura. Per tant, tota la població estava relacionada amb l’activitat agropecuària (agricultura i ramaderia), els excedents que provenien del camp eren destinats al manteniment de tota la societat: agricultors, artesans, comerciants...

Aqueta economia camperola tendia a l’autosuficiència, tan pels productes alimentaris com dels objectes artesanals. Per al comerç, és a dir, l’intercanvi, deixaven els objectes exòtics o d’elaboració més costosa.