POBLATS I TOSSALS DEL PLA D’URGELL

L’actual zona que ocupa el Pla d’Urgell, fa uns 2700 anys, pertanyia a la tribu dels ilergetes. Els ilergetes era una de les tribus més importants de Catalunya i s’estenia fins al Baix Aragó. Els poblats ubicats en aquesta zona eren majoritàriament agràris.

En el Pla d’Urgell hi podem trobar diversos assentaments que verifiquen l’existència d’ibers en el Pla fa aproximadament 2.700 anys. Aquests assentaments, però, són mancats d’una gran importància, ja que eren petits i estan molt deteriorats. Pràcticament no se'n conserva res, i és una llàstima, ja que, aquestes restes ibèriques formen part del nostre passat i verifiquen la presència d’humans al Pla des d' uns 27 segles.

Els poblats o tossals del Pla d’Urgell són: el Tossal de les Tenalles (Sidamon), el Tossal I- II de Golmés, el Tossal del Molinet (El Poal) i el de Margalef (Torregrossa).

El Tossal de les Tenalles (Sidamon)

El Tossal de les Tenalles està situat en un dels darrers contraforts de la Serra de Miralcamp, a la plana d’Urgell i en direcció a ponent. Aquest poblat, que el meu avi afirma que rebia el nom d’Olèstia (en ibèric) o almenys aixì confirmaven els seus coneguts i avantpassats, separa els termes de Torregrossa i de Sidamon. D’ell no en resta quasi bé res, està en molt males condicions, deteriorat pel temps i per l’èsser humà, el qual, la saquejat diversos cops pel sol fet de tenir sota la seva propietat un objecte que pertany a la història, a la societat en general.

El Tossal de les Tenalles va ser excavat per primer cop l’any 1915 i la investigavió va ser duta per l’Institut d’Estudis Catalans, concretament per J. Colominas i A.Duran i Sampere. En un dels nivells habitacionals s’hi vàren trobar gran quantitat de ceràmica hel·lenística, una espasa i d’un umbo propis del període de la Tène * II, cosa que situaria el poblat en el segle III aC fins a principis del segle II aC.

El fet més important va estar protagonitzada per l’aparició d’un important conjunt de ceràmica típica ibèrica, actualment es troba al Museui Arqueològic de Barcelona. Aquesta ceràmica és feta amb torn, és llisa, fortament oxidada i amb una decoració relacionada amb la ceràmica que es produïa a Fontscaldes. Aquest assentament presenta un cert paral·lelisme amb un altre assentament situat ben a prop, el de Margalef (Torregrossa). Aquest paral·lelisme no es dóna només a nivell tipològic sinó també en l’aspecte decoratiu: desenvolupament d’elements ornamentals i decoratius per als Kálathos (més conegut amb el nom de barret de copa), les gerres amb nança de cistella, i sobretot les àmfores en forma de pastanaga (típiques dels assentaments del segle III –II aC). En quan a decoració, es desenvoluparan motius vegetals ( fulles d’heura, principalment) i geomètrics (secants, radis en ventall, semicercles i cercles concèntrics).

Es creu que la fi del poblat del Tossal de les Tenalles te lloc a principis del segle II aC, tot i que no seria gens estrany que s’hagués donat anteriorment, al voltant del 218-202 aC, durant la segona guerra Púnica.

En el Tossal de les Tenalles és típic trobar-hi ceràmica amb una capa de vernís vermell, aquest tipus de ceràmica també es troba en el Molí d’Espígol (Tornabous) i a Margalef (Torregrossa).

Vist pels meus propis ulls

Sincerament, em vaig quedar força decepcionada, ja que, dies abans havia visitat el d’Arbeca, poblat molt més conservat. Pel que m’he anat documentant i pels coneixements que anat adquirint diria que:

El Tossal de les Tenalles conserva un pou, fet amb carreus de pedra irregulars (molt deteriorat pel pas del temps i l’acció de l’home), el qual crec que devia estar situat més o menys enmig del poblat. Era un poblat petit, situat dalt d’un turó i envoltat pels quatre costats per vegetació i camps que devien conrear. Suposo que per la falta d’aigua que mostra el terreny, el conreu devia ser de secà i l’aigua que recollien per a la seva supervivència tan sols devia ser de la pluja. Actualment, tan sols es veuen els solaments de dues cases, tot i que es fa difícil determinar per l’estat en que es troba el terreny.

El Tossal del Molinet (Poal)

El Tossal del Molinet és un jaciment situat prop de la carretera i a 1 quilòmetre del Poal; molt pròxim al riu Corb. El tossal està format per la superposició de diversos hàbitats asentats sobre una primitiva elevació. Aquest jaciment també ha sofert danys i s’ha deteriorat moltíssim, principalment, perque s’ha insistit contínuament en l’aprofitament d’aquestes terres amb fins agrícoles.

A la part NE es va trobar, excavant a la terra arenisca, una sitja ovalada. El dia 19 de juliol de 1979 es va decidir excavar per primer cop i es van poder apreciar dos estrats ben diferents. Es creu que aquesta sitja va ser utilitzada durant l’edat mitjana (s XII i XIII) i quan es va abandonar definitivament va ser omplerta per materials del moment. La sitja es va acabar de cubrir amb materials provinents d’altres bandes del jaciment, per aquest motiu s’han trobat materials més antics (ceràmica ibèrica) en el primer estrat i no pas en el segon.

Tossal de La Carlana (Golmés)

Aquest tossal està situat a Golmés, en una zona coneguda amb el nom de finca "La Carlana". Aquest tossal està situat d’est a oest.

Es creu que en aquest tossal hi havia un assentament ibèric clàssic (fragments pintats) amb ceràmica de tipus hallstàttic (fragments a mà) que pioden ser coetans. També s’hi ha trobat fragments campanienses i ceràmica recoberts amb una capa de vernís vermell, per tant, situen aquest poblat al voltant del segle III aC. Posteriorment, es va produir la romanització, i va apareixer una típica vil·la romana, l’assentament ibèric es va romanitzar. Aquest jaciment, però, també ha estat destruït per a camps de cultiu.

Troballes fetes al tossal:

  1. Ceràmica feta a mà:
  • Fragment de pasta tosca * marronosa, desgrasant "micàceo" (del mineral: mica) i cordó de secció triangular imprès .
  • Fragment de pasta tosca marronosa, desgrasant "micáceo" i cordó de secció semicircular incís.
  • Fragment de vora recta, pasta tosca negra, desgrasant silícic (del mineral: silici). Superfície espatulada.
A mése a més, es van trobar altres fragments de característiques semblants, però, de forma indeterminada.

b) Ceràmica feta amb torn:

  • Fragment de vora recta, pasta tosca i reduïda. La vora sembla ser feta a mà, però la textura i algunes ratlles proven el seu torneat.
  • Fragmnent de vora de kàlathos amb ratlla pintada de color vermell a la part interna. Pasta de "sandwich".
  • Fragment d’un petit kàlathos, amb la vora pintada totalment de color vermell fosc.
Aquests són algunes de les peces trobades, tot i que n’hi van aparèixer moltes més.
  1. Ceràmica clàssica:
- Fragments de pasta groguenca, vernís negre mat (campaniense B).
  • Fragment de peu, pasta rosàcia i vernís negre molt brillant, però, molt perdut. Sembla ser una peça precampaniense o campaniense A antiga.
  1. Altres restes:
  • Una pedra que sembla un molí barquiforme, de 43 cm de llargada, amb un morter petit, en una superfície plana de 12 cm de diàmetre i 6 cm de fondària.
  • També s’hi vàren trobar 3 sitges, una d’elles feia 2 metres de fondària.
Poblat de Margalef (Torregrossa)

El jaciment es troba a l’extrem occidental d’una petita serra allargassada de cim ample i pla. Hi ha molta gent que afirmen un cert paral·llelisme entre el Tossal de les Tenalles i l’assentament de Margalef . En aquest assentament s’hi va trobar, principalment vassos calciformes o bé en forma de tulipa i els kylix en miniatura.

Es creu que aquest assentament va desaparèixer en un moment de traspàs entre el segle III-II aC, on es produeix un gran esclat de decoració ceràmica i l’inici de la desaparició de la ceràmica indígena i comença la romanització (inicis del segle II aC).

Els pendents d’aquest poblat són força inclinats menys pel costat de llevant on van ser excavats tres fossats paral·lels.

Vist pels meus propis ulls

El poblat de Margalef estava situat dalt d’un turó de difícil accés. Era petit i mancat d’importància. Va ser abandonat a inicis del segle II aC i d’ell, pràcticament no en resta res. Està molt deteriot. Tan sols demostren l’existència d’ilergetes els solaments d’algunes cases, alineades una al costat de l’altra. Solaments de mig metre d’alçada, aproximadament, i costruïts a base de pedres irregulars. Però, els abundosos matolls ens priven de veure totalment l’assentament.