Dins del nostre municipi hi ha datades dues grans eres geològiques: el Paleozoic (Silurià i Ordivicià) i el Neògen (Pliocè i Quaternari). Gràcies al seu relleu accidentat es poden observar diferents estrats del sòl i del subsòl, amb el que es pot reconstruir les seves etapes de formació geològica. A més. els torrents, que constitueixen talls verticals en el terreny, posen a la llum alguns dels estrats geològics del subsòl.
Cal enmarcar, doncs, tots els elements geològics dins del marc geogràfic concret del Baix Llobregat i el Barcelonès, i dins del marc més general del conjunt de Catalunya.
Era primària o Paleozoic. D'aquesta època daten les roques del Silurià. El mar cobria aleshores la totalitat de Catalunya. Els dipòsit marins, constituïts per fins llims d'origen argilós, s'anaren dipositant i metamorfitzant en les pissarres que avui coneixem. La forta pressió que patien, les fortes temperatures i els moviments mecànics que rebien aquests sediments marins, els transformà en les roques que avui coneixem com a pissarres. Aquestes roques les podem veure per tota la serra de Collserola, a les nostre muntanyes, amb moltes varietats i matisos.
Les nostre muntanyes són una extribació de la part central de Collserola. Per sota de Collserola sobresurt el sòcol granític, roques eruptives que empenyien i transformaven els dipòsits sedimentaris superiors. Però aquest sòcol granític no es pot observar a Esplugues, però els seus efectes determinen la varietat morfològica de les pissarres.
Sovint entre els estrats de pissarra observem petites capes de quars, material injectat durant els períodes d'orogènesi.
Hi ha moltes menes de pissarres que podem trobar a Collserola.
Durant l'Era Terciària o Neògen, les muntanyes sobresortien de nou del mar, però el pla d'Esplugues es trobava enfonsat sota les aigües marines tranquil·les i poc profundes. Durant l'orogènisi alpina surgeixen els Pirineus i tota la Serralada Litoral Catalana, deixant els seu vessants enfonsats sota uns mars tranquils que anirien rebent els sediments continentals. Els sediments marins costaners s'anaren depositant en una plataforma continental marina, que en sortir posteriorment del mar, crearia les terrasses costaneres properes a la serralada (Ex. Coll de la Gavarra).
D'aquest procés erosiu i sedimentari es formaren els substrats de margues pliocèniques que en la seva majoria es troben al subsòl, encara que a finals del S.XIX i a principis del XX eren fàcilment observables gràcies a l'acció dels torrents. En la base es troben constituïdes per les argiles blavoses d'origen marí, amb abundant fauna fòssil, (similar a l'observable encara avui en dia als municipis de Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei o El Papiol). Per sobre hi descansen les margues grogues que es depositaren en un medi aquàtic de badia. Contenen restes marines i d'origen continental (especialment fulles). Són avui dia principalment observables al camp de futbol d'Esplugues i en alguns indrets propers a la masia de Can Clota.
La capa superior, el sòl que trepitgem, que ocupa la major extensió del nostre municipi, és del període Quaternàri. Està constituït per terra d'argila roja, molt fèrtil. També trobem travertins i tortorà que és carbonat càlcic concrecionat, que apareix en diferents llocs d'aquest terme i en alguns en forma de roques calices. Els travertins i torturà són exudacions calcàries de les argiles vermelles produïdes durant períodes d'elevada sequera. Els gruixos de travertins poden ser variables, d'uns cms a un parells de metres. Les capes de tortorà són molt primes, d'uns cms tantsols. Els travertins i el tortorà constitueixen estretes i alhora extenses capes, que separen estrats diferents d'argiles i margues.
Per trobar-se a la part superior dels torrents permetien la formació de cornises i balmes, fet que possibilità la creació natural o artificial de les esplugues.
MAPA GEOLÒGIC:
El mapa geològic serveix per ajudar-nos a interpretar el tipus del sòl que ens trobem en un territori. Concretament Esplugues es troba analitzada dins de la carta geològica 420 editada per l'"Instituto Geológico y Minero Español". Hem escanejat la part corresponent al nostre municipi i la seva rodalia, així com la llegenda.
La interpretació d'aquesta carta la realitzem al capítol "Consulta la cartografia".
Mapa Geològic de L'Hospitalet de Llobregat : Consulta la cartografia. |
Carta Geològica 420 IGME |
|
Escala
1:50.000
|
Donada l'estructura geològica del subsòl cal esperar la possibilitat que es trobin fòssils procedents dels estrats blavosos i grocs del pliocènic i miocènic.
Quan es fan pous o fonaments a grans profunditats s'arriba en aquests nivells, abocant a la superfície aquells materials que poden contindre els fòssils d'aquells períodes. Aquestes en són unes mostres.